Canvis

=== Relacions exteriors ===

=== Relacions exteriors ===

Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (paisos industrialisats)|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic|Consell Turc]] ([[2009]]).

Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic|Consell Turc]] ([[2009]]).

Seguent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].

Seguent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].

[[Archiu:Istanbul night.jpg|thumb|450px|[[Levent]], barri dels negocis de [[Estambul]].]]

[[Archiu:Istanbul night.jpg|thumb|450px|[[Levent]], barri dels negocis de [[Estambul]].]]

Turquia és membre fundador de la [[OCDE]], del [[Grup dels 20 (paisos industrialisats i emergents)]] i pertanyent al grup de mercats emergents [[CIVETS]].

Turquia és membre fundador de la [[OCDE]], del [[Grup dels 20 (països industrialisats i emergents)]] i pertanyent al grup de mercats emergents [[CIVETS]].

Durant la major part de la seua història republicana, Turquia s'ha adherit a un enfocament casi-estatal de l'economia, en estricte control del govern sobre la participació del sector privat, el comerç exterior i la [[inversió estrangera directa]]. No obstant, durant el deceni de 1980, Turquia va començar una série de reformes dirigides a traslladar l'economia d'un aïllat sistema estatalista a un més recolzat en el sector privat basat en el [[Economia de mercat|modele de mercat]]. Les reformes varen impulsar un ràpit creiximent, pero este creiximent va ser marcat per una forta [[recessió]] i crisis financeres en [[1994]], [[1999]] (despuix del terremot d'eixe any), i [[2001]], lo que va donar com resultat un promig del 4 % de creiximent del PIB per any entre [[1981]] i [[2003]]. La falta de reformes adicionals, junt en grans i creixents dèficits del [[sector públic]] i la corrupció generalisada, es va traduir en una elevada [[inflació]], la debilitat del sector bancari i l'aument de la [[Macroeconomia|volatilitat macroeconòmica]].

Durant la major part de la seua història republicana, Turquia s'ha adherit a un enfocament casi-estatal de l'economia, en estricte control del govern sobre la participació del sector privat, el comerç exterior i la [[inversió estrangera directa]]. No obstant, durant el deceni de 1980, Turquia va començar una série de reformes dirigides a traslladar l'economia d'un aïllat sistema estatalista a un més recolzat en el sector privat basat en el [[Economia de mercat|modele de mercat]]. Les reformes varen impulsar un ràpit creiximent, pero este creiximent va ser marcat per una forta [[recessió]] i crisis financeres en [[1994]], [[1999]] (despuix del terremot d'eixe any), i [[2001]], lo que va donar com resultat un promig del 4 % de creiximent del PIB per any entre [[1981]] i [[2003]]. La falta de reformes adicionals, junt en grans i creixents dèficits del [[sector públic]] i la corrupció generalisada, es va traduir en una elevada [[inflació]], la debilitat del sector bancari i l'aument de la [[Macroeconomia|volatilitat macroeconòmica]].