Canvis

En la comarca de [[L'Alcoyà]], al suroest d’[[Alcoy]] i a 36 quilometros d’[[Alacant]], se troba situada la localitat de [[Ibi]]. U dels edificis singulars d’esta ciutat es el '''Museu Valencià del Joguet''', ubicat en les dependencies d’una edificacio que es coneix en el nom de “Casa Gran”, emplaçada prop de la Plaça de l’Iglésia en el centre històric de la ciutat.  

En la comarca de [[L'Alcoyà]], al suroest d’[[Alcoy]] i a 36 quilometros d'[[Alacant]], se troba situada la localitat de [[Ibi]]. U dels edificis singulars d’esta ciutat es el '''Museu Valencià del Joguet''', ubicat en les dependencies d’una edificacio que es coneix en el nom de “Casa Gran”, emplaçada prop de la Plaça de l’Iglésia en el centre històric de la ciutat.  

Este [[museu]] és un reencontre en els temps passats, puix els joguets que s’exponen, elaborats en llanda, són casi centenaris. La colecció de 444 peces, correspon a l’aportacio inicial que feu l’empresa Payà S.C.V.L. per a la creació del museu. Les instalacions també acullen una mostra etnologica d’est antic edifici de caracter senyorial.

Este [[museu]] és un reencontre en els temps passats, puix els joguets que s’exponen, elaborats en llanda, són casi centenaris. La colecció de 444 peces, correspon a l’aportació inicial que feu l’empresa Payà S.C.V.L. per a la creació del museu. Les instalacions també acullen una mostra etnologica d’est antic edifici de caracter senyorial.

L’activitat econòmica i industrial d’Ibi en el [[sigle XVII]] estava centrada en la venda de [[gel]], que s’arreplegava en les montanyes situades al voltant d’esta població. Ibi, junt en la veïna [[Xixona]], se convertiren, a partir d’est ofici, en precursores de la producció artesana del [[gelat]].  

L'activitat econòmica i industrial d’Ibi en el [[sigle XVII]] estava centrada en la venda de [[gel]], que s’arreplegava en les montanyes situades al voltant d’esta població. Ibi, junt en la veïna [[Xixona]], se convertiren, a partir d’est ofici, en precursores de la producció artesana del [[gelat]].  

El joguet de llanda sempre nos recorda temps passats, puix són un producte lligat a la revolució industrial. Quan se pogue tindre facil accés a l’[[acer]] i a la seua manipulació per part dels artesans, fon possible la fabricació a gran escala d’estos productes. Els joguets eren fabricats en una fina fulla d’acer recoberta d’una capa d’[[estany]]: la coneguda “llanda”. La seua decoració era molt atrevida, en colors intensos i cridaners.

El joguet de llanda sempre nos recorda temps passats, puix són un producte lligat a la revolució industrial. Quan se pogue tindre facil accés a l’[[acer]] i a la seua manipulació per part dels artesans, fon possible la fabricació a gran escala d’estos productes. Els joguets eren fabricats en una fina fulla d’acer recoberta d’una capa d’[[estany]]: la coneguda “llanda”. La seua decoració era molt atrevida, en colors intensos i cridaners.

Pareix ser que els primers models se podrien haver fabricat entre els anys [[1902]] i [[1904]] pero no s’ha trobat cap document concloent al respecte. L’història de l’orige del joguet en Ibi conta que a principi del [[sigle XX]] un manyós llanterner construí una tartaneta de llanda per a fer un regal als seus fills, i que sería esta mostra d’afecte la que donaria orige a l’aparició de l’industria joguetera en esta zona, convertint a Ibi en el centre nacional del joguet.

Pareix ser que els primers models se podrien haver fabricat entre els anys [[1902]] i [[1904]] pero no s'ha trobat cap document concloent al respecte. L'història de l'orige del joguet en Ibi conta que a principi del [[sigle XX]] un manyós llanterner construí una tartaneta de llanda per a fer un regal als seus fills, i que sería esta mostra d’afecte la que donaria orige a l’aparició de l'industria joguetera en esta zona, convertint a Ibi en el centre nacional del joguet.

La familia '''Payà''' i '''Picó''', de professió llanterners, aprofitant la técnica que utilisaven en el seu negoci per a la fabricació d’utensilis de llanda: zetrills, pots, perols, etc, començaren a principis del [[sigle XX]] a crear chicotets joguets; pero sería ya en l’any [[1905]] quan Rafael Payà otorgà, a favor dels seus fills, l’escritura publica de la seua empresa, i esta família es dedicà de ple a la fabricació de joguets d'esta classe, passant a ser la primera fàbrica del sector.

La familia '''Payà''' i '''Picó''', de professió llanterners, aprofitant la técnica que utilisaven en el seu negoci per a la fabricació d’utensilis de llanda: zetrills, pots, perols, etc, començaren a principis del [[sigle XX]] a crear chicotets joguets; pero sería ya en l'any [[1905]] quan Rafael Payà otorgà, a favor dels seus fills, l'escritura publica de la seua empresa, i esta família es dedicà de ple a la fabricació de joguets d'esta classe, passant a ser la primera fàbrica del sector.

En la [[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]], la fabrica Payà se presentà en una representació dels seus joguets, la qual tingué una gran repercussió i marcà l’inici del creiximent de la fabrica Payà a tots els nivells. Ibi, no cap dubte, ha anat creixent i industrialisant-se gracies al joguet del qual, en l’actualitat, és el major productor nacional, en 37 empreses que concentren el 40% de la produccio estatal del sector jogueter.

En l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]], la fabrica Payà se presentà en una representació dels seus joguets, la qual tingué una gran repercussió i marcà l’inici del creiximent de la fabrica Payà a tots els nivells. Ibi, no cap dubte, ha anat creixent i industrialisant-se gracies al joguet del qual, en l’actualitat, és el major productor nacional, en 37 empreses que concentren el 40% de la produccio estatal del sector jogueter.

[[Categoria:Museus de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Museus de la Comunitat Valenciana]]