Canvis

L'Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.

L'Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.

L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de sigle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies.

L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de sigle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en l'any [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en l'any [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==