Canvis

12 bytes afegits ,  23:47 28 feb 2018
m
Llínea 37: Llínea 37:  
En els dos sigles següents, Ibi va dependre del Comtat de Cocentaina, pertanyent també durant un temps a [[Xixona]], quan esta comprà els drets sobre el lloc d'Ibi.  
 
En els dos sigles següents, Ibi va dependre del Comtat de Cocentaina, pertanyent també durant un temps a [[Xixona]], quan esta comprà els drets sobre el lloc d'Ibi.  
   −
Durant el regnat de Felip II, el [[15 de febrer]] de [[1578]], li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, més concretament en [[1592]].  
+
Durant el regnat de Felip II, el [[15 de febrer]] de l'any [[1578]], li es concedit a Ibi el títul d'Universitat, en virtut del qual tingué entitat jurídica pròpia. En eixos anys, segons llibres que es conserven, Ibi tenia uns 800 habitants, i començaria la construcció de la seua iglésia parroquial, més concretament en [[1592]].  
 
Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo ''premiaria'' a Ibi en els títuls de ''FIEL Y LEAL'' i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos).  
 
Felip IV li concedí el títul de Vila Real. En la Guerra de successió va lluitar, com els pobles de la comarca, a favor de Felip d'Anjou. Acabada la guerra, el Borbo ''premiaria'' a Ibi en els títuls de ''FIEL Y LEAL'' i en la concessió d'afegir a l'escut un símbol de fidelitat, (un gos).  
    
D'estos anys u dels personages més importants naixcuts en Ibi és el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador.  
 
D'estos anys u dels personages més importants naixcuts en Ibi és el Comte Amador Ferrando, partidari de l'Archiduc Carles d'Àustria, que en el seu exili austríac, una volta acabada la guerra va ser membre de la cort imperial ostentant el càrrec d'intérpret de l'esposa i fills de l'emperador.  
   −
Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la Seu de Valéncia, l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], que va aplegar a Ibi en [[1731]], image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona.  
+
Est ibense precisament, fon el que encarregà a un escultor desconegut, possiblement Conrado Rudolf, l'autor de la Porta dels Ferros de la Seu de Valéncia, l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], que va aplegar a Ibi en l'any [[1731]], image que d'immediat es va convertir per als ibiers en la seua patrona.  
    
De l'història mes recent es pot destacar el fusilament, a mitat del [[sigle XIX]], del dirigent republicà-cantonaliste Froilan Carvajal en una finca del terme municipal.
 
De l'història mes recent es pot destacar el fusilament, a mitat del [[sigle XIX]], del dirigent republicà-cantonaliste Froilan Carvajal en una finca del terme municipal.
124 521

edicions