Canvis

La Corona, davant del desinterés dels propietaris, intentà comprar-lo en l'any [[1799]] per establir-hi la seu de Capitania General, pero al final s'instalaria en el [[Palau del Real]].

La Corona, davant del desinterés dels propietaris, intentà comprar-lo en l'any [[1799]] per establir-hi la seu de Capitania General, pero al final s'instalaria en el [[Palau del Real]].

Quasi mig sigle despuix, en l'any [[1846]], [[Mariano Téllez de Girón]], duc d'Osuna ven el palau a l'industrial [[Francesc Pujals i Santaló]], provinent d'una família catalana establida en [[Valéncia]] cap a [[1830]], per 11000 lliures valencianes. Davant la ruïna de l'edifici l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles]] aprova el projecte del nou propietari (elaborat per l'arquitecte [[Salvador Monmeneu]] en l'any [[1846]]), de convertir-lo en fàbrica de filatures i torcedura de [[seda]].  

Quasi mig sigle despuix, en l'any [[1846]], [[Mariano Téllez de Girón]], duc d'Osuna ven el palau a l'industrial [[Francesc Pujals i Santaló]], provinent d'una família catalana establida en [[Valéncia]] cap a [[1830]], per 11000 lliures valencianes. Davant la ruïna de l'edifici l'[[Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles]] aprova el projecte del nou propietari (elaborat per l'arquitecte [[Salvador Monmeneu]] en l'any [[1846]]), de convertir-lo en fàbrica de filatures i teixits de [[seda]].  

Esta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a l'[[Indústria sedera de Valéncia|indústria sedera valenciana]], per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'época. Per la seua envergadura apareixerà en les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] ([[1862]]) i [[Constantí Llombart]] ([[1887]]). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys.

Esta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a l'[[Indústria sedera de Valéncia|indústria sedera valenciana]], per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'época. Per la seua envergadura apareixerà en les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] ([[1862]]) i [[Constantí Llombart]] ([[1887]]). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys.

En l'any [[1973]] el palau va ser venut a l'Estat, que tenia l'intenció d'instalar la ''Jefatura Provincial del [[Movimiento Nacional]]''. Es preparà el proyecte de reforma (de Vicent Valls Abad i Joaquim García Sanz), pero quasi no s'hi varen fer obres.

En l'any [[1973]] el palau va ser venut a l'Estat, que tenia l'intenció d'instalar la ''Jefatura Provincial del [[Movimiento Nacional]]''. Es preparà el proyecte de reforma (de Vicent Valls Abad i Joaquim García Sanz), pero quasi no s'hi varen fer obres.

En l'arribada de la "Transició" s'obri un periodo d'incertea sobre el destí de l'edifici. En l'any [[1977]] es pensa en instalar els servicis tècnics del Govern Civil. Pero en l'arribada del [[Consell del País Valencià]], el govern pre-autonòmic, s'utilisà com a seu de la presidència, i més tart com a seu de diverses conselleries. Per fi, en l'any [[1983]] es planteja al Ministeri de l'Interior la cessió de l'edifici per estajar la futura seu de les [[Corts Valencianes]]. El mateix any s'inicien obres d'adaptació dirigides per [[Carlos Salvadores]], en [[1988]] se'ls encarregà als arquitectes [[Manuel Portaceli]] i [[Carles Salvadores]] la remodelació general de l'edifici, en la construcció de l'hemicicle i atres dependències. El [[29 de setembre]] de [[1990]] s'inaugura la primera fase (l'hemicicle i espais anexos). Des de [[1992]] fins a l'any [[1994]] s'efectuà la segona fase que afectava a la part principal del palau (la intervenció ha recuperat la seua factura gòtica, respectant elements del [[sigle XIX]]).

En l'arribada de la "Transició" s'obri un periodo d'incertea sobre el destí de l'edifici. En l'any [[1977]] es pensa en instalar els servicis tècnics del Govern Civil. Pero en l'arribada del [[Consell del País Valencià]], el govern pre-autonòmic, s'utilisà com a seu de la presidència, i més tart com a seu de diverses conselleries. Per fi, en l'any [[1983]] es planteja al Ministeri de l'Interior la cessió de l'edifici per estajar la futura seu de les [[Corts Valencianes]]. El mateix any s'inicien obres d'adaptació dirigides per [[Carlos Salvadores]], en [[1988]] se'ls encarregà als arquitectes [[Manuel Portaceli]] i [[Carles Salvadores]] la remodelació general de l'edifici, en la construcció de l'hemicicle i atres dependències. El [[29 de setembre]] de [[1990]] s'inaugura la primera fase (l'hemicicle i espais anexos). Des de [[1992]] fins a l'any [[1994]] s'efectuà la segona fase que afectava a la part principal del palau (la intervenció ha recuperat la seua factura gòtica, respectant elements del [[sigle XIX]]), aixina com l'escala modernista i es varen restaurar les pintures de [[Ignacio Pinazo]] que actualment decoren la Sala dels Pinazo.

Finalment el conjunt d'edificis (entre els quals s'inclou el Palau de Benicarló) que formen la seu de les [[Corts Valencianes]], és inaugurat el [[17 de novembre]] de [[1994]].

Finalment el conjunt d'edificis (entre els quals s'inclou el Palau de Benicarló) que formen la seu de les [[Corts Valencianes]], és inaugurat el [[17 de novembre]] de [[1994]].