Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  13:40 22 feb 2018
m
Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'
Llínea 5: Llínea 5:  
{{AP|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}
 
{{AP|Política exterior franquista durant la Segona Guerra Mundial}}
 
El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemània nazi|Alemània]] o [[Itàlia fasciste|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos paisos, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].
 
El [[1 d'abril]] de [[1939]] va acabar la [[Guerra Civil Espanyola]] i [[Francisco Franco]] es va convertir en Cap de l'Estat del [[franquisme|nou règim]] en [[Espanya]]. A penes mig any despuix, [[Adolf Hitler]] desencadena la [[Invasió de Polònia de 1939|ofensiva sobre Polònia]] que produirà l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]]. Front a això, Franco, que governa una nació en ruïnes i en encara enfrontaments entre forces de seguritat i guerrillers, té tres opcions: situar-se com a enemic de [[Alemània nazi|Alemània]] o [[Itàlia fasciste|Itàlia]], cosa que no va voler fer, ya que té gran afinitat política i ideològica en els governs d'eixos paisos, que ademés varen colaborar de forma important en la seua victòria en la Guerra Civil. Tampoc pot situar-se com a enemic de les potències occidentals aliades, en estar rodejat de [[França]] i les seues colónies i tindre [[Gran Bretanya]] una poderosa flota que podria impondre un bloqueig. No li queda més remei que impondre la neutralitat, coincidint en la mateixa posició que va mantindre [[Espanya en la Primera Guerra Mundial]].
Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantingut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.
+
Pero les diferències entre abdós casos eren clares. Mentres que en la [[Primera Guerra Mundial]] Espanya s'havia mantengut neutral en la guerra per l'aïllacionisme que havia sofrit despuix del [[desastre del 98]], i per lo tant, havia desfasat el seu eixèrcit, ara es mostrava neutral per les conseqüències de la Guerra Civil, que havia devastat els nucs de comunicacions, indústries i ciutats. A pesar de que tenia un eixèrcit en gran cantitat d'experiència acumulada en la Guerra Civil i material modern d'orige italià, alemà i rus. L'única similitut que hi havia entre abdós casos era la gran agitació interna.
    
No obstant, despuix de l'entrada en guerra d'[[Itàlia]] el [[10 de juny]] de [[1940]], Franco va canviar la seua posició de 'neutralitat' a una atra de 'no beligerància' el [[12 de juny]] de 1940.
 
No obstant, despuix de l'entrada en guerra d'[[Itàlia]] el [[10 de juny]] de [[1940]], Franco va canviar la seua posició de 'neutralitat' a una atra de 'no beligerància' el [[12 de juny]] de 1940.
124 521

edicions