Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  13:32 22 feb 2018
m
Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'
Llínea 135: Llínea 135:  
*L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.
 
*L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.
   −
*Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtinguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions son més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.
+
*Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions son més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.
    
=== Geologia ===
 
=== Geologia ===
Llínea 142: Llínea 142:  
Mart és un mon molt més chicotet que la Terra. Les seues principals característiques, en proporció  en les del globo terrestre, son les següents: diàmetro 53%, superfície 28%, massa 11%. Com els oceans cobrixen el 71% de la superfície terrestre i Mart carix de mars les terres d'abdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície.
 
Mart és un mon molt més chicotet que la Terra. Les seues principals característiques, en proporció  en les del globo terrestre, son les següents: diàmetro 53%, superfície 28%, massa 11%. Com els oceans cobrixen el 71% de la superfície terrestre i Mart carix de mars les terres d'abdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície.
   −
La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contingut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Aixina com en les corteses de la [[Terra]] i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de Mart son preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors.
+
La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contengut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Aixina com en les corteses de la [[Terra]] i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de Mart son preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors.
 
[[Image: Mars_Hubble.jpg|right|thumb|250px|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]].]]
 
[[Image: Mars_Hubble.jpg|right|thumb|250px|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]].]]
 
*Des de la [[Terra]], a través dels telescopis, s'observen unes taques obscures i brillants que no se corresponen a accidents topogràfics sino que apareixen si el terreny està cobert de pols obscura (taques d'albedo). Estes poden canviar lentament quant el vent arrastra la pols. La taca obscura més característica és ''[[Syrtis Major]] '', una pendent menor del 1% i sense res resaltable.
 
*Des de la [[Terra]], a través dels telescopis, s'observen unes taques obscures i brillants que no se corresponen a accidents topogràfics sino que apareixen si el terreny està cobert de pols obscura (taques d'albedo). Estes poden canviar lentament quant el vent arrastra la pols. La taca obscura més característica és ''[[Syrtis Major]] '', una pendent menor del 1% i sense res resaltable.
Llínea 174: Llínea 174:     
=== Característiques atmosfériques ===
 
=== Característiques atmosfériques ===
L'atmòsfera de '''Mart''' és molt tènue en una pressió superficial de a soles 7 a 9 hPa front als 1033 hPa de l'[[atmòsfera]] terrestre. Açò representa una centèsima part de la terrestre. La pressió atmosfèrica varia considerablement en l'altitut, des de casi 9 hPa en les depressions més profundes, fins a 1 hPa en la cima del Mont Olimpo. La seua composició és fonamentalment: [[diòxit de carbono]] (95,3%) en un 2,7% de [[nitrogen]], 1,6% d'[[argó]] i traces d'[[oxigen diatòmic|oxigen molecular]] (0,15%) [[monòxit de carbono]] (0,07%) i vapor d'[[aigua]] (0,03%). La proporció d'atres elements és ínfima i escapa a la seua dosificació a la sensibilitat dels instruments fins a ara gastats. El contingut d'ozon és 1000 vegades menor que en la [[Terra]], per lo que esta capa, que se troba a 40 km d'altura, és incapaç de bloquejar la radiació ultravioleta.
+
L'atmòsfera de '''Mart''' és molt tènue en una pressió superficial de a soles 7 a 9 hPa front als 1033 hPa de l'[[atmòsfera]] terrestre. Açò representa una centèsima part de la terrestre. La pressió atmosfèrica varia considerablement en l'altitut, des de casi 9 hPa en les depressions més profundes, fins a 1 hPa en la cima del Mont Olimpo. La seua composició és fonamentalment: [[diòxit de carbono]] (95,3%) en un 2,7% de [[nitrogen]], 1,6% d'[[argó]] i traces d'[[oxigen diatòmic|oxigen molecular]] (0,15%) [[monòxit de carbono]] (0,07%) i vapor d'[[aigua]] (0,03%). La proporció d'atres elements és ínfima i escapa a la seua dosificació a la sensibilitat dels instruments fins a ara gastats. El contengut d'ozon és 1000 vegades menor que en la [[Terra]], per lo que esta capa, que se troba a 40 km d'altura, és incapaç de bloquejar la radiació ultravioleta.
    
La atmòsfera és lo bastant densa com per albergar vents molt forts i grans tormentes de pols que, en ocasions, poden comprendre el planeta sancer durant mesos. Este vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blancs, grocs i blaus. Els núvols blancs son de vapor d'aigua condensat o de diòxit de carbono en latituts polars. Els grocs, de naturalea pilosa, son el resultat de les tormentes de pols i estan composts per partícules de tamany en torn a 1 [[micrómetro (unitat de llongitut)|micra]]. La volta celest marciana és d'un suau color rosa salmó degut a la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sol ferruginós.
 
La atmòsfera és lo bastant densa com per albergar vents molt forts i grans tormentes de pols que, en ocasions, poden comprendre el planeta sancer durant mesos. Este vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blancs, grocs i blaus. Els núvols blancs son de vapor d'aigua condensat o de diòxit de carbono en latituts polars. Els grocs, de naturalea pilosa, son el resultat de les tormentes de pols i estan composts per partícules de tamany en torn a 1 [[micrómetro (unitat de llongitut)|micra]]. La volta celest marciana és d'un suau color rosa salmó degut a la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sol ferruginós.
Llínea 253: Llínea 253:  
Aixina puix tindríem en Mart tres eres. Durant els primers 1000 millons d'anys un Mart calentat per una atmòsfera que contenia gasos d'efecte hivernàcul suficients per a que l'aigua fluïra per la superfície i se formaren argiles, l'[[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]] que seria el ancià reducte d'un Mart humit i capaç d'albergar vida. La segon era durà dels 3800 als 3500 millons d'anys i en ella va ocórrer el canvi climàtic, i l'era més recent i llarga que dura casi tota l'història del planeta i que s'estén dels 3500 millons d'anys a l'actualitat en un Mart tal com el coneguem en l'actualitat fret i sec.{{cita requerida}}
 
Aixina puix tindríem en Mart tres eres. Durant els primers 1000 millons d'anys un Mart calentat per una atmòsfera que contenia gasos d'efecte hivernàcul suficients per a que l'aigua fluïra per la superfície i se formaren argiles, l'[[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]] que seria el ancià reducte d'un Mart humit i capaç d'albergar vida. La segon era durà dels 3800 als 3500 millons d'anys i en ella va ocórrer el canvi climàtic, i l'era més recent i llarga que dura casi tota l'història del planeta i que s'estén dels 3500 millons d'anys a l'actualitat en un Mart tal com el coneguem en l'actualitat fret i sec.{{cita requerida}}
   −
En resum el [[paradigma]] d'un Mart humit que explicaria els accidents orogràfics de Mart està deixant pas al paradigma d'un Mart sec i fret on l'aigua ha tingut una importància molt més llimitada.
+
En resum el [[paradigma]] d'un Mart humit que explicaria els accidents orogràfics de Mart està deixant pas al paradigma d'un Mart sec i fret on l'aigua ha tengut una importància molt més llimitada.
    
== Òrbita ==
 
== Òrbita ==
Llínea 328: Llínea 328:  
El [[meteorit Nakhla]], provenint de Mart, caigué en la Terra en [[28 de juny]] de [[1911]], aproximadament a les 09:00 AM en la localitat de Nakhla, [[Aleixandria]], [[Egipte]].<ref name="NASA"> {{Cita web|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/nakhla.html |título=The Nakhla Meteorite |fechaacceso=2008-08-17 |apellido=Baalke |nombre=Ron |fecha=1995 |obra=Jet Propulsion Lab |editorial=NASA }}</ref><ref> {{Cita web|url=http://www.nhm.ac.uk/nature-online/virtual-wonders/vrmeteorite5.html |título=Rotating image of a Nakhla meteorite fragment |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=2008 |editorial=London Natural History Museum }}</ref>
 
El [[meteorit Nakhla]], provenint de Mart, caigué en la Terra en [[28 de juny]] de [[1911]], aproximadament a les 09:00 AM en la localitat de Nakhla, [[Aleixandria]], [[Egipte]].<ref name="NASA"> {{Cita web|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/nakhla.html |título=The Nakhla Meteorite |fechaacceso=2008-08-17 |apellido=Baalke |nombre=Ron |fecha=1995 |obra=Jet Propulsion Lab |editorial=NASA }}</ref><ref> {{Cita web|url=http://www.nhm.ac.uk/nature-online/virtual-wonders/vrmeteorite5.html |título=Rotating image of a Nakhla meteorite fragment |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=2008 |editorial=London Natural History Museum }}</ref>
   −
Un equip de la [[NASA]], de la divisió de 'Johnson Space Center', obtingué una chicoteta mostra d'este meteorit en març de [[1998]], la qual fon analisada per mig de [[Microscopi òptic|microscopia òptica]] i un [[microscopi electrònic]] i atres tècniques per a determinar el seu contingut; els investigadors observaren partícules esfèriques de tamany homogéneu.<ref>{{Cita noticia | nombre=Paul | apellido=Rincon | coautores= | título=Space rock re-opens Mars debate | fecha=8 February 2006 | editorial= | url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/4688938.stm | obra=BBC News | páginas= | fechaacceso= 2008-08-17 | idioma= }}</ref> Aixina mateix, realisaren anàlisis a través de la [[cromatografia de gasos]] i [[espectrometria de masses]], (GC-MS) per a estudiar els [[Hidrocarbur aromàtic|hidrocarburs aromàtics]] d'alt pes molecular. Ademés, s'identificaren en l'interior "estructures celulars i secrecions exopolimeriques". Els científics de la NASA varen concloure que "al menys un 75% del material orgànic no pot ser contaminació terrestre."<ref>{{Cita web|url=http://www-curator.jsc.nasa.gov/antmet/mmc/Nakhla.pdf |título=Mars Meteorite Compendium |fechaacceso=2008-08-21 |apellido=C Meyer |nombre=C. |fecha=2004 |formato=PDF |editorial=NASA }}</ref><ref name="meteoritos-Bio">[http://mars.jpl.nasa.gov/mgs/sci/fifthconf99/6142.pdf EVIDENCE FOR ANCIENT MARTIAN LIFE]. E. K. Gibson Jr., F. Westall, D. S. McKay, K. Thomas-Keprta, S. Wentworth, and C. S. Romanek, Mail Code SN2, NASA Johnson Space Center, Houston TX 77058, USA.</ref>
+
Un equip de la [[NASA]], de la divisió de 'Johnson Space Center', obtingué una chicoteta mostra d'este meteorit en març de [[1998]], la qual fon analisada per mig de [[Microscopi òptic|microscopia òptica]] i un [[microscopi electrònic]] i atres tècniques per a determinar el seu contengut; els investigadors observaren partícules esfèriques de tamany homogéneu.<ref>{{Cita noticia | nombre=Paul | apellido=Rincon | coautores= | título=Space rock re-opens Mars debate | fecha=8 February 2006 | editorial= | url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/4688938.stm | obra=BBC News | páginas= | fechaacceso= 2008-08-17 | idioma= }}</ref> Aixina mateix, realisaren anàlisis a través de la [[cromatografia de gasos]] i [[espectrometria de masses]], (GC-MS) per a estudiar els [[Hidrocarbur aromàtic|hidrocarburs aromàtics]] d'alt pes molecular. Ademés, s'identificaren en l'interior "estructures celulars i secrecions exopolimeriques". Els científics de la NASA varen concloure que "al menys un 75% del material orgànic no pot ser contaminació terrestre."<ref>{{Cita web|url=http://www-curator.jsc.nasa.gov/antmet/mmc/Nakhla.pdf |título=Mars Meteorite Compendium |fechaacceso=2008-08-21 |apellido=C Meyer |nombre=C. |fecha=2004 |formato=PDF |editorial=NASA }}</ref><ref name="meteoritos-Bio">[http://mars.jpl.nasa.gov/mgs/sci/fifthconf99/6142.pdf EVIDENCE FOR ANCIENT MARTIAN LIFE]. E. K. Gibson Jr., F. Westall, D. S. McKay, K. Thomas-Keprta, S. Wentworth, and C. S. Romanek, Mail Code SN2, NASA Johnson Space Center, Houston TX 77058, USA.</ref>
   −
Açò causà un interés adicional per lo que en [[2006]], la [[NASA]] demanà una mostra més gran del meteorit Nakhla al Museu d'Història Natural de [[Londres]]. En este segon espècimen, s'observà un alt contingut de [[carbó]] en forma de ramificacions. Al publicar-se les imàgens respectives en [[2006]], s'obrí un debat per part d'uns investigadors independents que consideren la possibilitat de que el carbó és d'orige biològic. A pesar d'açò, atres investigadors han recalcat que el carbó és el quart element més abundant de l'[[Univers]], per lo que trobar-lo en curioses formes o patrons, no sugerix la possibilitat d'orige biològic.<ref>{{Cita noticia | nombre=David | apellido=Whitehouse | coautores= | título=Life on Mars - new claims | fecha=August 27, 1999 | editorial= | url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/289214.stm | obra=BBC News | páginas= | fechaacceso= 2008-08-17 | idioma= }}</ref><ref>Compilación de la NASA de referencias en investigaciónes hechas sobre el meteorito Nakhla: http://curator.jsc.nasa.gov/antmet/marsmets/nakhla/references.cfm</ref>
+
Açò causà un interés adicional per lo que en [[2006]], la [[NASA]] demanà una mostra més gran del meteorit Nakhla al Museu d'Història Natural de [[Londres]]. En este segon espècimen, s'observà un alt contengut de [[carbó]] en forma de ramificacions. Al publicar-se les imàgens respectives en [[2006]], s'obrí un debat per part d'uns investigadors independents que consideren la possibilitat de que el carbó és d'orige biològic. A pesar d'açò, atres investigadors han recalcat que el carbó és el quart element més abundant de l'[[Univers]], per lo que trobar-lo en curioses formes o patrons, no sugerix la possibilitat d'orige biològic.<ref>{{Cita noticia | nombre=David | apellido=Whitehouse | coautores= | título=Life on Mars - new claims | fecha=August 27, 1999 | editorial= | url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/289214.stm | obra=BBC News | páginas= | fechaacceso= 2008-08-17 | idioma= }}</ref><ref>Compilación de la NASA de referencias en investigaciónes hechas sobre el meteorito Nakhla: http://curator.jsc.nasa.gov/antmet/marsmets/nakhla/references.cfm</ref>
    
=== Meteorit Shergotty ===
 
=== Meteorit Shergotty ===
119 872

edicions