Canvis

{{cita|"Espantáronse" els illencs de vore aquella flota i van ficar-se a la montanya, deixant desamparades les seues cases i facendes. Van entrar alguns espanyols terra dins i van trobar quatre dones en tres criatures i van portar-les a Cortés, i per senyals dels indis que en si portava, va entendre que l'una d'elles era la senyora d'aquella terra i mare dels chiquets. Va fer-li Cortés bon tractament, i ella va fer vindre allí al seu marit, el qual va manar donar als espanyols bones posades i regalar-los molt. I quan va vore Cortés que ya estaven assegurats i contents, va començar a predicar-los la fe de [[Crist]]. Va manar a la llengua que portava, que els diguera que els volia donar un atre millor Deu que el que tenien. Va pregar-los que adoraren la Cruz i una image de la Mare de Deu, i van dir que els plaïa. Va portar-los al seu temple i va trencar-los els ídols i va posar en lloc d'ells creus i imàgens de la Mare de Deu, lo qual tot van tindre els indis per bo. Estant allí Cortés mai van sacrificar hòmens, que ho solien fer cada dia.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/90904584878552620270479/p0000010.htm#190 ''Història de la vida i fets de l'Emperador Carlos V'', Prudencio de Sandoval, 1519, III,1603]</ref>}}

{{cita|"Espantáronse" els illencs de vore aquella flota i van ficar-se a la montanya, deixant desamparades les seues cases i facendes. Van entrar alguns espanyols terra dins i van trobar quatre dones en tres criatures i van portar-les a Cortés, i per senyals dels indis que en si portava, va entendre que l'una d'elles era la senyora d'aquella terra i mare dels chiquets. Va fer-li Cortés bon tractament, i ella va fer vindre allí al seu marit, el qual va manar donar als espanyols bones posades i regalar-los molt. I quan va vore Cortés que ya estaven assegurats i contents, va començar a predicar-los la fe de [[Crist]]. Va manar a la llengua que portava, que els diguera que els volia donar un atre millor Deu que el que tenien. Va pregar-los que adoraren la Cruz i una image de la Mare de Deu, i van dir que els plaïa. Va portar-los al seu temple i va trencar-los els ídols i va posar en lloc d'ells creus i imàgens de la Mare de Deu, lo qual tot van tindre els indis per bo. Estant allí Cortés mai van sacrificar hòmens, que ho solien fer cada dia.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/90904584878552620270479/p0000010.htm#190 ''Història de la vida i fets de l'Emperador Carlos V'', Prudencio de Sandoval, 1519, III,1603]</ref>}}

'''Hernán Cortés''' utilisava d'intérpret a un jove [[maya]] pres presoner en la [[Illa Dones]], el nom del qual, cap  [[croniste d'Índies]] va arreplegar pero al que els espanyols deyen «[[Melchorejo]]». A través d'ell va tindre notícies de l'existència d'uns hòmens barbuts en poder d'un cacic  maya pròxim i va enviar emissaris a rescatar-los. En [[1511]] van trobar a [[Gerónimo d'Aguilar]] supervivent del naufragi del barco ''Santa Maria de la Barca''. Aguilar llavors, es va dirigir a buscar a un atre sobrevivent, [[Gonzalo Guerrer]], qui vivia en [[Chetumal]] i a on havia conseguit escapar de l'esclavitut guanyant-se la confiança del cacic [[Nachán Ca]], pera tornar-se ell mateix un ''[[nacom]] '' o cap militar maya i casar-se en la princesa maya [[Zazil Hi ha]], en la que havia tingut diversos fills, hui considerats els primers [[mexicà]]s moderns. Aguilar va decidir tornar en Cortés convertint-se en un dels seus intérprets de [[llengües mayes|maya]], pero Guerrer va decidir quedar-se en els mayes i va morir cap a 1536. Alguns historiadors creuen que va barallar contra els conquistadors espanyols.<ref>[http://www.mexicodesconocido.com/espanol/historia/personajes/detalle.cfm?idcat=1&idsec=5&idsub=0&idpag=4167 ''Jerónimo d'Aguilar i Gonzalo Guerrer: dos actituts enfront de l'història'', per Eduardo Matos Moctezuma, Mèxic Desconegut]</ref>

'''Hernán Cortés''' utilisava d'intérpret a un jove [[maya]] pres presoner en la [[Illa Dones]], el nom del qual, cap  [[croniste d'Índies]] va arreplegar pero al que els espanyols deyen «[[Melchorejo]]». A través d'ell va tindre notícies de l'existència d'uns hòmens barbuts en poder d'un cacic  maya pròxim i va enviar emissaris a rescatar-los. En [[1511]] van trobar a [[Gerónimo d'Aguilar]] supervivent del naufragi del barco ''Santa Maria de la Barca''. Aguilar llavors, es va dirigir a buscar a un atre sobrevivent, [[Gonzalo Guerrer]], qui vivia en [[Chetumal]] i a on havia conseguit escapar de l'esclavitut guanyant-se la confiança del cacic [[Nachán Ca]], pera tornar-se ell mateix un ''[[nacom]] '' o cap militar maya i casar-se en la princesa maya [[Zazil Hi ha]], en la que havia tengut diversos fills, hui considerats els primers [[mexicà]]s moderns. Aguilar va decidir tornar en Cortés convertint-se en un dels seus intérprets de [[llengües mayes|maya]], pero Guerrer va decidir quedar-se en els mayes i va morir cap a 1536. Alguns historiadors creuen que va barallar contra els conquistadors espanyols.<ref>[http://www.mexicodesconocido.com/espanol/historia/personajes/detalle.cfm?idcat=1&idsec=5&idsub=0&idpag=4167 ''Jerónimo d'Aguilar i Gonzalo Guerrer: dos actituts enfront de l'història'', per Eduardo Matos Moctezuma, Mèxic Desconegut]</ref>

L'expedició de Cortés va continuar vorejant la costa guiats pel pilot [[Antón d'Alaminos]] fins a arribar el [[14 de març]] de [[1519]] a la desembocadura del [[riu Grijalva|río Tabasco (hui Grijalba)]], en les proximitats de la ciutat de [[Potonchan]] (Putunchan), pertanyent  als putunes o grup [[Ignorant de Tabasco|maya-chontal]] i governada pel ''«halach uinik»'' [[Taabscoob]]. Allí es va produir la crucial [[Batalla de Centla]] relatada des del punt de vista espanyol per [[López de Gómara]] en el capítul ''Combat i presa de Potonchan'' del seu llibre ''La Conquista de Mèxic'':<ref>Gómara, Francisco López de. «Combat i presa de Potonchan», en ''La Conquiste de Mèxic'', p. 72-75. Edició de José Luis de Rojas. Cròniques d'Amèrica. Editorial Dastin, S.L. Espanya.</ref>

L'expedició de Cortés va continuar vorejant la costa guiats pel pilot [[Antón d'Alaminos]] fins a arribar el [[14 de març]] de [[1519]] a la desembocadura del [[riu Grijalva|río Tabasco (hui Grijalba)]], en les proximitats de la ciutat de [[Potonchan]] (Putunchan), pertanyent  als putunes o grup [[Ignorant de Tabasco|maya-chontal]] i governada pel ''«halach uinik»'' [[Taabscoob]]. Allí es va produir la crucial [[Batalla de Centla]] relatada des del punt de vista espanyol per [[López de Gómara]] en el capítul ''Combat i presa de Potonchan'' del seu llibre ''La Conquista de Mèxic'':<ref>Gómara, Francisco López de. «Combat i presa de Potonchan», en ''La Conquiste de Mèxic'', p. 72-75. Edició de José Luis de Rojas. Cròniques d'Amèrica. Editorial Dastin, S.L. Espanya.</ref>

== «Cremà» (sonat)de les naus ==

== «Cremà» (sonat)de les naus ==

Van arribar notícies que [[Diego Velázquez de Cuéllar|Diego Velázquez]] havia conseguit pels seus companyons en La Cort el nomenament d'alvançat de [[Península de Yucatán|Yucatán]], per lo que va enviar per a contrarrestar estes influències als seus fidels Portocarrero i Montejo en lo millor del botí obtingut fins llavors, pera conseguir el nomenament pera Cortés. Va prendre ademés la decisió d'inutilisar les naus, excepte la que havia d'utilisar Portocarrero al fi de mantindre contacte directe en [[Espanya]], pera evitar qualsevol fuga dels hòmens que no secundaven la seua rebelió enfront de la llegalitat del governador de [[Cuba]].

Van arribar notícies que [[Diego Velázquez de Cuéllar|Diego Velázquez]] havia conseguit pels seus companyons en La Cort el nomenament d'alvançat de [[Península de Yucatán|Yucatán]], per lo que va enviar per a contrarrestar estes influències als seus fidels Portocarrero i Montejo en lo millor del botí obtengut fins llavors, pera conseguir el nomenament pera Cortés. Va prendre ademés la decisió d'inutilisar les naus, excepte la que havia d'utilisar Portocarrero al fi de mantindre contacte directe en [[Espanya]], pera evitar qualsevol fuga dels hòmens que no secundaven la seua rebelió enfront de la llegalitat del governador de [[Cuba]].

Sobre la forma física real que es van inutilisar les naus, les fonts utilisen les expressions «barrinar» (obrir forats en un barrina o broca) i «donar de través» (bolcar, tombar, posar en direcció transversal el barco pera encallar-ho). Possiblement lo que es va fer fon una combinació d'abdós processos, i en qualsevol cas és important dir que les peces de les naus van servir per a propòsits posteriors que van tindre importància decisiva en la conquiste de la capital asteca.

Sobre la forma física real que es van inutilisar les naus, les fonts utilisen les expressions «barrinar» (obrir forats en un barrina o broca) i «donar de través» (bolcar, tombar, posar en direcció transversal el barco pera encallar-ho). Possiblement lo que es va fer fon una combinació d'abdós processos, i en qualsevol cas és important dir que les peces de les naus van servir per a propòsits posteriors que van tindre importància decisiva en la conquiste de la capital asteca.

=== La tercera expedició ===

=== La tercera expedició ===

Després d'haver patrocinat dos viages d'exploració en la Mar del Sur i sense haver obtingut resultats materials, Hernán Cortés va decidir encapçalar el tercer viage d'exploració.

Després d'haver patrocinat dos viages d'exploració en la Mar del Sur i sense haver obtengut resultats materials, Hernán Cortés va decidir encapçalar el tercer viage d'exploració.

Molest Cortés perqué [[Nuño de Guzmán]], el seu archienemic de sempre, li havia requisat un barco durant la primera expedició que va sufragar, a demés del barco ''Concepció'' que Cortés havia enviat en el segon viage d'exploració de la [[Mar del Sur]], va decidir enfrontar-ho en el seu propi terreny i des d'allí montar la tercera expedició, per a això va preparar un gran número de tropes a peu i a cavall pera anar sobre la província de la [[Nova Galícia]] de la qual [[Nuño de Guzmán]] era governador.

Molest Cortés perqué [[Nuño de Guzmán]], el seu archienemic de sempre, li havia requisat un barco durant la primera expedició que va sufragar, a demés del barco ''Concepció'' que Cortés havia enviat en el segon viage d'exploració de la [[Mar del Sur]], va decidir enfrontar-ho en el seu propi terreny i des d'allí montar la tercera expedició, per a això va preparar un gran número de tropes a peu i a cavall pera anar sobre la província de la [[Nova Galícia]] de la qual [[Nuño de Guzmán]] era governador.