Canvis

[[Archiu:Espectro-IR-invernadero.png|thumb|Espectre d'absorció en l'infrarroig del conjunt de l'atmòsfera (avall) i de gasos específics. D'alguns es marquen solament els centres de les seues bandes d'absorció (De Graedel & Crutzen, 1993).]]

[[Archiu:Espectro-IR-invernadero.png|thumb|Espectre d'absorció en l'infrarroig del conjunt de l'atmòsfera (avall) i de gasos específics. D'alguns es marquen solament els centres de les seues bandes d'absorció (De Graedel & Crutzen, 1993).]]

* El [[vapor d'aigua]](H₂O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment cridat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl.

* El [[vapor d'aigua]](H₂O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment nomenat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl.

* [[Diòxit de carbono]] (CO₂) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO₂.

* [[Diòxit de carbono]] (CO₂) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO₂.

* [[Metà]] (CH₄) El metà (del [[grec]] methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH₄.

* [[Metà]] (CH₄) El metà (del [[grec]] methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH₄.

:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.

:Per la seua alta estabilitat [[fisicoquímica]] i la seua nula toxicitat, han segut molt usats com a gasos refrigerants, agents extintors i [[Propelent d'aerosol|propelents per a aerosols]]. Varen ser introduïts a principis de la década dels anys 1930 per ingeniers de [[General Motors]], per a substituir materials perillosos com el [[diòxit de sofre]] i l'amoníac.

== Efecte hivernàcul ==

== Efecte hivernàcul ==

== Contaminació ==

== Contaminació ==

Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan del [[sigle XIX]], i degut principalment a l'us intensiu de [[combustible fòssil|combustibles fòssils]] en les activitats industrials i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les cantitats de [[òxits de nitrogen]] i diòxit de carbono emeses a l'atmòsfera. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogèniques (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la [[deforestació]], que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogènic de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificant els oceans i reduint el [[fitoplàncton]].

Si ben tots ells —llevat els composts del flúor— són naturals, mentres que existixen en la [[Atmòsfera terrestre|atmòsfera]] des d'abans de l'aparició dels sers humans, a partir de la [[Revolució industrial]] de mitan [[sigle XIX]], i degut principalment a l'us intensiu de [[combustible fòssil|combustibles fòssils]] en les activitats industrials i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les cantitats de [[òxits de nitrogen]] i diòxit de carbono emeses a l'atmòsfera. S'estima que també el metà està aumentant la seua presència per raons antropogèniques (degudes a l'activitat humana). Ademés, a este increment d'emissions se sumen atres problemes, com la [[deforestació]], que han reduït la cantitat de diòxit de carbono retinguda en matèria orgànica, contribuint aixina indirectament a l'aument antropogènic de l'efecte hivernàcul. Aixina mateix, l'excessiu diòxit de carbono està acidificant els oceans i reduint el [[fitoplàncton]].

== Vore també ==

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|Greenhouse gases}}

{{Commonscat|Greenhouse gases}}

* [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/legislacion%20comunitaria%20vigente.pdf Directiva 1999/94 CE sobre CO2] y [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/Real%20Decreto%20837-2002.pdf Real Decreto español 837/2002 de 2 de agosto]

* [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/legislacion%20comunitaria%20vigente.pdf Directiva 1999/94 CE sobre CO2] y [http://web.archive.org/web/http://www.idae.es/coches/Real%20Decreto%20837-2002.pdf Real Decreto español 837/2002 de 2 d'agosto]

* Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes]

* Ministerio del Medio Ambiente de España: [http://www.prtr-es.es/ Registro Estatal de Emisiones y Fuentes Contaminantes]

*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]

*[http://web.archive.org/web/http://www.eukn.org/espana/themes/Urban_Policy/Housing/Housing_quality/Energy_efficiency/in009_EdificacionEficienciaGEI_ES_1035.html Sobre una estrategia para dirigir al sector de la edificación hacia la eficiencia en la emisión de gases de efecto invernadero]