Llínea 207: |
Llínea 207: |
| '''Hernán Cortés''' fon inhumat diverses vegades. La causa dels trasllats dels seus restes mortals radica en el fet que en els seus testaments va canviar en més d'una ocasió la situació del lloc a on desijava reposar per tota l'eternitat. Quan residia en la [[Nova Espanya]], primer va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua al [[hospital de Jesús]], hospital que el conquistador havia fundat, posteriorment va declarar els seus desijos de ser sepultat en un monasteri que havia ordenat construir en [[Coyoacán]], una població veïna a la capital mexicana, monasteri que mai fon construït pel fet que va haver de partir a [[Espanya]] a fi d'enfrontar-se a un juí de residència que se li va seguir. | | '''Hernán Cortés''' fon inhumat diverses vegades. La causa dels trasllats dels seus restes mortals radica en el fet que en els seus testaments va canviar en més d'una ocasió la situació del lloc a on desijava reposar per tota l'eternitat. Quan residia en la [[Nova Espanya]], primer va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua al [[hospital de Jesús]], hospital que el conquistador havia fundat, posteriorment va declarar els seus desijos de ser sepultat en un monasteri que havia ordenat construir en [[Coyoacán]], una població veïna a la capital mexicana, monasteri que mai fon construït pel fet que va haver de partir a [[Espanya]] a fi d'enfrontar-se a un juí de residència que se li va seguir. |
| | | |
− | En [[Espanya]] ya cansat i malalt a mig d'octubre de [[1547]] va modificar el seu testament pera indicar que hauria de ser sepultat en la parròquia del lloc a on morira.<ref>Testament atorgat per Hernán Cortés el 12 d'octubre de [[1547]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu04madruoft Colecció de documents inèdits per a l'història d'Espanya, vol. IV], ps. 239-277.</ref> La seua mort en Espanya va portar com a conseqüència que fora inicialment sepultat en el monasteri de Sant Isidor del Camp, en [[Santiponce (Sevilla)]], en la cripta de la família del Duc de Medina Sidonia davall les grades de l'altar major en un epitafi que li va dedicar el seu fill Martín Cortés, segon marqués de la Vall. L'epitafi que li va dedicar el seu fill Deya: | + | En [[Espanya]] ya cansat i malalt a mig d'octubre de [[1547]] va modificar el seu testament pera indicar que hauria de ser sepultat en la parròquia del lloc a on morira.<ref>Testament atorgat per Hernán Cortés el 12 d'octubre de [[1547]], en la [http://www.Arxive.Org/details/coleccindedocu04madruoft Colecció de documents inèdits per a l'història d'Espanya, vol. IV], ps. 239-277.</ref> La seua mort en Espanya va portar com a conseqüència que fora inicialment sepultat en el monasteri de Sant Isidor del Camp, en [[Santiponce (Sevilla)]], en la cripta de la família del Duc de Medina Sidonia devall les grades de l'altar major en un epitafi que li va dedicar el seu fill Martín Cortés, segon marqués de la Vall. L'epitafi que li va dedicar el seu fill Deya: |
| {{Cita|''Pare la sort de qui impròpiament''<br /> | | {{Cita|''Pare la sort de qui impròpiament''<br /> |
| ''Este baix món posseïa''<br /> | | ''Este baix món posseïa''<br /> |
Llínea 221: |
Llínea 221: |
| En [[1794]] les autoritats de la colònia van exhumar novament les restes de Cortés a fi de complir en els desijos del conquistador de [[Mèxic]] que en una una ocasió va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua a l'Hospital de Jesús, aixina que van traure l'ossada de Cortés del temple de San Francisco que jauria en la seua caseta en una urna de fusta i vidre en anses d'[[argent]] i pintat en la capçalera de l'urna l'escut d'armes del marqués d'Oaxaca, els seus restes varen ser traslladats en gran pompa al que es creïa seria el seu últim domicili, es van colocar blandons d'[[argent]] sobre el sepulcre i dins del temple es va erigir un sòcol i sobre el sòcol un bust del conquistador, en eixe lloc els seus restes descansarien durant 23 anys. | | En [[1794]] les autoritats de la colònia van exhumar novament les restes de Cortés a fi de complir en els desijos del conquistador de [[Mèxic]] que en una una ocasió va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua a l'Hospital de Jesús, aixina que van traure l'ossada de Cortés del temple de San Francisco que jauria en la seua caseta en una urna de fusta i vidre en anses d'[[argent]] i pintat en la capçalera de l'urna l'escut d'armes del marqués d'Oaxaca, els seus restes varen ser traslladats en gran pompa al que es creïa seria el seu últim domicili, es van colocar blandons d'[[argent]] sobre el sepulcre i dins del temple es va erigir un sòcol i sobre el sòcol un bust del conquistador, en eixe lloc els seus restes descansarien durant 23 anys. |
| | | |
− | En [[1823]], als dos anys de la [[Independència de Mèxic]] va iniciar el memorial pera honrar els insurgents morts durant la guerra d'independència, les restes d'ells varen ser portats a la ciutat de [[Mèxic]] en la catedral de la qual van ser depositats, un gran moviment nacionaliste va sorgir entre els habitants de la capital mexicana al grau que es va témer que una torba assaltara el temple per a prendre les restes de Cortés, per això el ministre mexicà [[Lucas Alamán]] i el capellà major de l'Hospital van desmantellar la nit del 15 de setembre el mausoleu, en tant el bust i el restant d'ornaments van ser enviats a [[Itàlia]] per a fer creure els agitadors que els restos mortals de Cortés havien eixit del país, en realitat l'urna en l'ossada fon amagada davall la tarima del temple de l'Hospital de Jesús, durant tretze anys les restes varen permanéixer amagats allí. | + | En [[1823]], als dos anys de la [[Independència de Mèxic]] va iniciar el memorial pera honrar els insurgents morts durant la guerra d'independència, les restes d'ells varen ser portats a la ciutat de [[Mèxic]] en la catedral de la qual van ser depositats, un gran moviment nacionaliste va sorgir entre els habitants de la capital mexicana al grau que es va témer que una torba assaltara el temple per a prendre les restes de Cortés, per això el ministre mexicà [[Lucas Alamán]] i el capellà major de l'Hospital van desmantellar la nit del 15 de setembre el mausoleu, en tant el bust i el restant d'ornaments van ser enviats a [[Itàlia]] per a fer creure els agitadors que els restos mortals de Cortés havien eixit del país, en realitat l'urna en l'ossada fon amagada devall la tarima del temple de l'Hospital de Jesús, durant tretze anys les restes varen permanéixer amagats allí. |
| | | |
| En [[1836]], ya calmades les passions es van extraure les restes i van ser depositats en una caseta que es va construir en la paret del temple a un costat d'on va estar el mausoleu, en eixe lloc van reposar els restes durant 110 anys fins a ser trobats. El ministre [[Lucas Alamán]] en algun moment va informar l'embaixada espanyola del lloc en el que havien depositat els restos de Cortés. | | En [[1836]], ya calmades les passions es van extraure les restes i van ser depositats en una caseta que es va construir en la paret del temple a un costat d'on va estar el mausoleu, en eixe lloc van reposar els restes durant 110 anys fins a ser trobats. El ministre [[Lucas Alamán]] en algun moment va informar l'embaixada espanyola del lloc en el que havien depositat els restos de Cortés. |