78 854
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Edat Mijana' a 'Edat Mija'
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = Os Pinos
|himne = Os Pinos
|bandera = Senyera Galicia.png
|bandera = Flag of Galicia.svg
|escut = escutgalicia.png
|escut = Escudo de Galicia.svg
|mapa = Localisacio de Galicia respecte Espanya.png
|mapa = Galicia in Spain (including Canarias).svg
|tamany_mapa = 200px
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = <small>Galícia en Espanya</small>
|peu_mapa = <small>Galícia en Espanya</small>
|gentilici = Val: Gallec/ga<br />
|gentilici = Val: Gallec/ga<br />
Esp: Gallego/a<br />
Esp: Gallego/a<br />
Gal: Galego/a<br />
|dirigents_nom = [[Alberto Núñez Feijóo]] ([[PPdG]] - [[PP]])
|dirigents_nom = [[Alberto Núñez Feijóo]] ([[PPdG]] - [[PP]])
|superficie = 29.574
|superfície = 29.574
|superfície_lloc = 7
|superfície_lloc = 7
|superfície_post = (5,8%)
|superfície_post = (5,8%)
|superfície_aigua =
|superfície_aigua =
|còdic ISO =
|còdic ISO =
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|entitat = [[Comunitat autònoma]]
|camp1_nom = Consideració
|camp1_nom = Consideració
|camp1 = [[Nacionalitat]]
|camp1 = [[Nacionalitat històrica]]
|camp2_nom = Llengües oficials
|camp2_nom = Llengües oficials
|camp2 = [[Idioma gallec|Gallec]] i [[Idioma castellà|Castellà]]
|camp2 = [[Idioma gallec|Gallec]] i [[Idioma castellà|Castellà]]
|camp4_nom =
|camp4_nom =
|camp4 =
|camp4 =
|població = 2.794.796 hab.
|població = 2.695.645
|població_lloc = 5
|població_lloc = 5
|població_any = 2008
|població_any = 2021
|població_post =
|població_post =
|densitat = 93,78 hab/km²
|densitat = 93,78 hab/km²
|densitat_post =
|dehistòricast =
|tipo_superior_X =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.xunta.es
|pàgina web = www.xunta.es
}}
}}
'''Galícia''' (en [[gallec]], Galicia -denominació oficial- o Galiza) és una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la [[Península Ibèrica]] i formada per les províncies de [[A Corunya]], [[Lugo]], [[Orense]] i [[Pontevedra]]. Geogràficament, llimita al nort en el [[mar Cantàbric]], al sur en [[Portugal]], al oest en l'[[oceà Atlàntic]] i l'est en el [[Principat d'Astúries]] i [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Zamora]] i [[Lleó]]).
'''Galícia''' (en [[gallec]], Galicia -denominació oficial- o Galiza) és una comunitat autònoma espanyola, situada al nort-est de la [[Península Ibèrica]] i formada per les províncies de [[A Corunya]], [[Lugo]], [[Orense]] i [[Pontevedra]]. Geogràficament, llimita al nort en el [[mar Cantàbric]], al sur en [[Portugal]], a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]] i a l'est en el [[Principat d'Astúries]] i [[Castella i Lleó]] (províncies de [[Zamora]] i [[Lleó]]).
A Galícia pertoquen el archipèlec de les illes Cies, l'archipèlec d'Ons, i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.
A Galícia pertoquen l'archipèlec de les [[illes Cíes]], l'[[Illa d'Ons|archipèlec d'Ons]], i l'archipèlec de Sàlvora, aixina com atres illes com Cortegada, Arosa, les Sisargas, o las Malveiras.
Galicia te uns 2,78 millons d'habitants ([[2008]]), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre [[Ferrol]] i [[Vigo]]. [[Santiago de Compostela]] es la capital en un estatut especial, dins de la província de A Corunya.
Galicia te uns 2,78 millons d'habitants ([[2008]]), en una distribució poblacional que aglomera la major part de la franja entre [[Ferrol]] i [[Vigo]]. [[Santiago de Compostela]] és la capital en un estatut especial, dins de la província de A Corunya.
El himne de Galícia, Os Pinos, elaborat per Eduardo Pondal, es referix a Galícia com la nació de Breogàn, héroe celta. L'estatut d'autonomia, en el seu artícul primer, definix a Galícia com a nacionalitat històrica.
El himne de Galícia, Os Pinos, elaborat per Eduardo Pondal, es referix a Galícia com la nació de Breogàn, héroe celta. L'estatut d'autonomia, en el seu artícul primer, definix a Galícia com a nacionalitat històrica.
=== Edat de Bronze ===
=== Edat de Bronze ===
Es en estos temps quan s'ateny el desenroll metalúrgic, impulsat per la riquea minera. Pareix que per els canvis climàtics, varis pobles de la meseta es van traslladar a Galícia, incrementant la població i els conflictes entre pobles.
Es en estos temps quan s'ateny el desenroll metalúrgic, impulsat per la riquea minera. Pareix que pels canvis climàtics, varis pobles de la meseta es varen traslladar a Galícia, incrementant la població i els conflictes entre pobles.
Es l'época de producció de diversos utensilis i joyes d'or o de bronze, que inclús foren portades més allà dels Perineus.
Es l'época de producció de diversos utensilis i joyes d'or o de bronze, que inclús foren portades més allà dels Perineus.
L'etapa castrenya va florir en la segona mitat de l'Edat de Ferro, resultat de la fusió de la cultura de l'Edat de Bronze i atres contribucions posteriors, coexistint en part en l'época romana. Els celtes tragueren noves varietats al ganado, el cavall domesticat i provablement el centeno.
L'etapa castrenya va florir en la segona mitat de l'Edat de Ferro, resultat de la fusió de la cultura de l'Edat de Bronze i atres contribucions posteriors, coexistint en part en l'época romana. Els celtes tragueren noves varietats al ganado, el cavall domesticat i provablement el centeno.
En el primer poble celta que va invadir Galícia fon el dels Saefes al sigle XI a.C.. El poble dels Saefes someté al Oestrymnio, pero este va influir en el seu primer sobre tot al camp de la religió, de la organisació política i de les relacions marítimes en [[Bretanya]] i [[Anglaterra]]. El seu caràcter eminentment guerrer feu que Estrabó digué que ells eren els més difícils de véncer de tota Lusitània. Fa falta dir que la província romana de Gallaecia propia dels galaics encara no estava constituïda política i administrativament.
En el primer poble celta que va invadir Galícia fon el dels Saefes al sigle XI a.C.. El poble dels Saefes someté al Oestrymnio, pero este va influir en el seu primer sobre tot al camp de la religió, de la organisació política i de les relacions marítimes en [[Bretanya]] i [[Anglaterra]]. El seu caràcter eminentment guerrer feu que Estrabó digué que ells eren els més difícils de véncer de tota Lusitània. Fa falta dir que la província romana de Gallaecia pròpia dels galaics encara no estava constituïda política i administrativament.
Els castres son recints fortificats de forma circular, que estan provists d'u o varis murs concèntrics, precedits generalment del seu corresponent fos, i situats, la majoria de ells, al cap d'oters i montanyes.
Els castres són recints fortificats de forma circular, que estan provists d'u o varis murs concèntrics, precedits generalment del seu corresponent fos, i situats, la majoria de ells, al cap d'oters i montanyes.
Entre els castres de tipo coster destaquen el Fazouro, Santa Tegra, Baronya i O neixón. En l'interior es poden mencionar el castre de Castromao i el de Viladonga. El fet de que l'home s'adapte al terreny i no al contrari es comú a tots estos castres.
Entre els castres de tipo coster destaquen el Fazouro, Santa Tegra, Baronya i O neixón. En l'interior es poden mencionar el castre de Castromao i el de Viladonga. El fet de que l'home s'adapte al terreny i no al contrari es comú a tots estos castres.
=== La romanisació ===
=== La romanisació ===
Els romans van sometre a Galícia per a aprofitar els seus recursos miners. En el tems la convertirien en província del imperi i reconeixerien la seua personalitat cridant-la Gallaecia. En ells, els castres pergueren el seu vell valor defensiu. Treballaren noves tècniques, noves vies de comunicació, noves formes d'organisar la propietat i una llengua nova, pero foren tolerants en la seua cultura existent.
Els romans varen sometre a Galícia per a aprofitar els seus recursos miners. En el tems la convertirien en província del imperi i reconeixerien la seua personalitat cridant-la Gallaecia. En ells, els castres pergueren el seu vell valor defensiu. Treballaren noves tècniques, noves vies de comunicació, noves formes d'organisar la propietat i una llengua nova, pero foren tolerants en la seua cultura existent.
El [[cristianisme]] aplegaria a Galícia en els romans. Conseguiria lo que no va conseguir el [[llatí]] i es va impondre a arrianisme dels sueus i el paganisme prerromà. Els sueus, que mantingueren Galícia com regne independent cent setanta anys, foren progressivament mediatisats per els visigots. Fon en la seua época en la que es van impondre definitivament la llengua llatina i el cristianisme, evolucionat el primer cap a el gallec i barrejant-se el segon en els costums pagans.
El [[cristianisme]] aplegaria a Galícia en els romans. Conseguiria lo que no va conseguir el [[llatí]] i es va impondre a arrianisme dels sueus i el paganisme prerromà. Els sueus, que mantingueren Galícia com regne independent cent setanta anys, foren progressivament mediatisats pels visigots. Fon en la seua época en la que es varen impondre definitivament la llengua llatina i el cristianisme, evolucionat el primer cap al gallec i barrejant-se el segon en els costums pagans.
L'[[Islam]] aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, despuix de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de [[Portugal]]. Les activitats econòmiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril.
L'[[Islam]] aplegaria al sur de Galícia i solo el nort es mantindria com bastió de la Reconquista fins que, despuix de recuperar lo sur, este s'independisara en el nom de [[Portugal]]. Les activitats econòmiques dels castrenyos es basen en la agricultura i ganaderia-pastoril.
=== Edat Mijana ===
=== Edat Mija ===
L'aparició del sepulcre del Apòstol Santiago en plena guerra de la Reconquista li va conferir a Galícia una importància clau dins de l'enfortiment dels regnes cristians, erigint-se en un eix cultural per el que s'escamparen, entre atres, el art romànic o la lírica dels trobadors, fent d'ella també un contrapés cultural front el centralisme.
L'aparició del sepulcre de l'Apòstol Santiago en plena guerra de la Reconquista li va conferir a Galícia una importància clau dins de l'enfortiment dels regnes cristians, erigint-se en un eix cultural pel que s'escamparen, entre atres, el art romànic o la lírica dels trobadors, fent d'ella també un contrapés cultural front el centralisme.
=== Edat Moderna ===
=== Edat Moderna ===
A partir de l'escriturisació normativa en castellà escomençada per [[Alfonso X]], el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, passant per els cridats Sigles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al [[sigle XVIII]] s'escomençà a prendre consciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallecparlants i els castellaparlants.
A partir de l'escriturisació normativa en castellà escomençada per [[Alfonso X]], el gallec com llengua escomençà una decadència embalada dins del procés d'uniformisació d'Espanya, passant pels nomenats Sigles Obscurs, als que la supervivència llingüística fon solament oral. Al [[sigle XVIII]] s'escomençà a prendre consciència de la situació de divisió llingüístic-social entre els gallecparlants i els castellaparlants.
=== Sigle XIX ===
=== Sigle XIX ===
El pronunciament de Miguel Solís va a alçar en armes a una part de l'eixèrcit per a defendre l'unitat de Galícia contra la pèrdua d'eixa administració anterior. Finalment foren massacrats en la batalla de Compostela i el [[23 d'abril]] de [[1846]] fusilats els supervivents, coneguts a partir d'ahí com els Màrtirs per la Llibertat o Màrtirs de Carral.
El pronunciament de Miguel Solís va a alçar en armes a una part de l'eixèrcit per a defendre l'unitat de Galícia contra la pèrdua d'eixa administració anterior. Finalment foren massacrats en la batalla de Compostela i el [[23 d'abril]] de [[1846]] fusilats els supervivents, coneguts a partir d'ahí com els Màrtirs per la Llibertat o Màrtirs de Carral.
El Rexurdimiento suposa una tentativa culturaliste de defensa de la galleguitat posterior ad eixa tentativa política el afiançament de la consciència de diferenciació cultural parella a un ideal polític d'auto-pertinença. Açò supon la recuperació de la llengua gallega com vehícul d'expressió cult. D'esta época son escritors com Rosalía de Castro, Manuel Murguía, Manuel Leiras Pulpeiro o Eduardo Pondal, entre atres.
El Rexurdimiento suposa una tentativa culturaliste de defensa de la galleguitat posterior ad eixa tentativa política el afiançament de la consciència de diferenciació cultural parella a un ideal polític d'auto-pertinença. Açò supon la recuperació de la llengua gallega com vehícul d'expressió cult. D'esta época són escritors com Rosalía de Castro, Manuel Murguía, Manuel Leiras Pulpeiro o Eduardo Pondal, entre atres.
== Denominació ==
== Denominació ==
En l'antiguetat els grecs la dien kaleikói (καλλαικoι), que era el nom en que els seus habitants es coneixien a si mateixos. Lo topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que arribaren en dos onades successives, la primera en torn al 1800 a.C. i la segona en torn al sigle IV a. C. (celtes d'Hallstatt). Lo topònim evolucionà a Gallaecia baix l'administració romana. En l'época mija es va contribuir com regne independent, en el nom de Reyno de Galícia format part posteriorment del Regne de Lleó, pero va mantindre el seu caràcter formal de regne (Reyno de Galícia) el territori de l'actual comunitat autònoma fins la divisió territorial de [[1833]], moment en lo qual es crearen les actuals províncies gallegues, i si van desaparéixer formalment els antics regnes. En el periodo transicional entre l'Edat Antiga i l'Edat Mijana Galícia fon cridada ocasionalment Suevia degut a que en este territori fon el centre al qual es van establir les ètnies invasores dels germans sueus (o suavos).
En l'antiguetat els grecs la dien kaleikói (καλλαικoι), que era el nom en que els seus habitants es coneixien a si mateixos. Lo topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que arribaren en dos onades successives, la primera en torn al 1800 a.C. i la segona en torn al sigle IV a. C. (celtes d'Hallstatt). Lo topònim evolucionà a Gallaecia baix l'administració romana. En l'época mija es va contribuir com regne independent, en el nom de Reyno de Galícia format part posteriorment del Regne de Lleó, pero va mantindre el seu caràcter formal de regne (Reyno de Galícia) el territori de l'actual comunitat autònoma fins la divisió territorial de [[1833]], moment en lo qual es crearen les actuals províncies gallegues, i si varen desaparéixer formalment els antics regnes. En el periodo transicional entre l'Edat Antiga i l'Edat Mija Galícia fon nomenada ocasionalment Suevia degut a que en este territori fon el centre al qual es varen establir les ètnies invasores dels germans sueus (o suavos).
== Divisió Administrativa ==
== Divisió administrativa ==
Històricament està dividida en 7 províncies (A Corunya, Santiago, Betanzos, Mondoñedo, Lugo, Orense i Tuy), representades al escut de Galícia; actualment Galícia està conformada per quatre províncies:
Històricament està dividida en 7 províncies (A Corunya, Santiago, Betanzos, Mondoñedo, Lugo, Orense i Tuy), representades en l'escut de Galícia; actualment Galícia està conformada per quatre províncies:
*Província d'A Corunya
*[[Província de La Corunya]]
*Província d'Orense
*[[Província d'Orense]]
*Província de Lugo
*[[Província de Lugo]]
*Província de Pontevedra
*[[Província de Pontevedra]]
Aixina mateix, Galícia també està conformada en numeroses comarques. Cada comarca està composta per varis municipis que al mateix temps es subdividixen en parròquies. Estan en procés de creació dos àrees metropolitanes, una en el nort (A Corunya-Ferrol) i atra en el sur (Vigo-Pontevedra).
Aixina mateix, Galícia també està conformada en numeroses comarques. Cada comarca està composta per varis municipis que al mateix temps es subdividixen en parròquies. Estan en procés de creació dos àrees metropolitanes, una en el nort (A Corunya-Ferrol) i atra en el sur (Vigo-Pontevedra).
== Economia ==
== Economia ==
[[Archiu:Ría de Arousa GFDL Barraña-Boiro.jpg|thumb|right|[[Ria d'Arousa]] ([[província de Pontevedra|Pontevedra]]), que és la més gran de tot Espanya.]]
[[File:Ría de Arousa GFDL Barraña-Boiro.jpg|thumb|right|[[Ria d'Arousa]] ([[província de Pontevedra|Pontevedra]]), que és la més gran de tota Espanya]]
L'[[economia]] de Galícia és fortament enllaçada als [[recursos naturals]]; de fet, històricament, les activitats del [[sector primari]] han estat predominants en l'economia gallega i importants per al consum i l'ocupació. No obstant això, com és la tendència de les economies desenrollades, la seua importància ha estat disminuint a poc a poc. El [[1930]], el [[valor agregat brut]] de l'[[agricultura]] i la [[peixca]] representava el 31,3% del total; el [[2005]] s'havia reduït al 4,75% del total.<ref>[http://www.ine.es/daco/daco42/cre00/dacocre.htm Contabilidad Regional de España. Base 2000]</ref> La productivitat, no obstant, és baixa, per la qual cosa, este sector encara ocupa el 9,39 de la població econòmicament activa.
L'[[economia]] de Galícia és fortament enllaçada als [[recursos naturals]]; de fet, històricament, les activitats del [[sector primari]] han estat predominants en l'economia gallega i importants per al consum i l'ocupació. No obstant això, com és la tendència de les economies desenrollades, la seua importància ha estat disminuint a poc a poc. El [[1930]], el [[valor agregat brut]] de l'[[agricultura]] i la [[peixca]] representava el 31,3% del total; el [[2005]] s'havia reduït al 4,75% del total.<ref>[http://www.ine.es/daco/daco42/cre00/dacocre.htm Contabilidad Regional de España. Base 2000]</ref> La productivitat, no obstant, és baixa, per la qual cosa, este sector encara ocupa el 9,39 de la població econòmicament activa.
=== Llengües ===
=== Llengües ===
Els dos idiomes oficials de Galícia son el [[castellà]] i el [[gallec]]. El gallec es reconegut com llengua pròpia de Galícia en el seu estatut. El gallec té com el portugués un tronc comú (galaic-portugués). L'independència portuguesa en l'edat mija va favorir l'evolució del portugués i el gallec fins llengües diferents, ya diferenciades al [[sigle XV]].
Els dos idiomes oficials de Galícia són el [[castellà]] i el [[gallec]]. El gallec es reconegut com llengua pròpia de Galícia en el seu estatut. El gallec té com el portugués un tronc comú (galaic-portugués). L'independència portuguesa en l'edat mija va favorir l'evolució del portugués i el gallec fins llengües diferents, ya diferenciades en el [[sigle XV]].
=== Tradicions Religioses ===
=== Tradicions Religioses ===
*Ofrena del antic Regne de Galícia al Apòstol Santiago, del que diuen que descansen els seus rests devall de la catedral que porta el seu mateix nom.
*Ofrena del antic Regne de Galícia al Apòstol Santiago, del que diuen que descansen les seues despulles devall de la catedral que porta el seu mateix nom.
== Referències ==
== Referències ==
<references/>
<references/>
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Galicia (Spain)}}
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
[[Categoria:Galícia]]
[[Categoria:Galícia]]