Llínea 25: |
Llínea 25: |
| **[[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]]: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija. | | **[[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]]: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija. |
| **'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del [[sigle XIV]] sobre el [[riu Serpis]] tanca els restos migevals de la ciutat. | | **'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del [[sigle XIV]] sobre el [[riu Serpis]] tanca els restos migevals de la ciutat. |
− | * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquesta de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de [[sucre|canya de sucre]]. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'iglésia parroquial. | + | * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquista de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de [[sucre|canya de sucre]]. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'iglésia parroquial. |
| | | |
| *[[Alfauir]] | | *[[Alfauir]] |
Llínea 39: |
Llínea 39: |
| **'''Barri Migeval''' | | **'''Barri Migeval''' |
| **'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]]. | | **'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]]. |
− | *La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquesta del [[Regne de Valencia]] en el [[sigle XIII]], rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March. | + | *La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquista del [[Regne de Valencia]] en el [[sigle XIII]], rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March. |
| *[[Xaló]]: | | *[[Xaló]]: |
| **'''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el [[sigle XIX]]. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes. | | **'''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el [[sigle XIX]]. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes. |