Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  10:52 21 feb 2018
m
Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista'
Llínea 3: Llínea 3:  
El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assunció]] i Coronació de la [[;are de Deu|Mare de Déu]] que se celebra en [[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una iglésia, i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>  
 
El '''Misteri d'Elig''' (també nomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assunció]] i Coronació de la [[;are de Deu|Mare de Déu]] que se celebra en [[Elig]] des de l'[[edat mija]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatisada que encara es fa dins d'una iglésia, i declarat patrimoni de l'humanitat des de l'any [[2001]].<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>  
   −
L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].
+
L'obra es dividix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elig|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat ilicitana. Investigacions recents situen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del [[sigle XV]], contràriament en les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, en la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquista de l'Elig musulmà]] en [[1265]] i, per una atra, en la troballa de l'image de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de decembre]] de [[1370]], en la propenca localitat costanera de [[Santa Pola]].
    
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del [[Concili de Trento]]. Fon el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del [[Bisbat d'Oriola-Alacant|bisbe d'Oriola]].
 
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha segut representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va supondre la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les iglésies per part del [[Concili de Trento]]. Fon el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar en esta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del [[Bisbat d'Oriola-Alacant|bisbe d'Oriola]].
124 245

edicions