| L<nowiki>'</nowiki>'''àlgebra''' és una de les principals branques de les [[matemàtiques]] juntament en la [[geometria]], l'[[anàlisis matemàtica|anàlisis]] i la [[teoria de números]]. L'àlgebra es pot considerar com una generalisació i extensió de l'[[aritmètica]]. El terme prové de l'[[àrap]] ''al-jabr'' (الجبر) i significa "restauració", i és part del títul d'un tractat de l'any [[830]] escrit pel [[matemàtic]] [[persa]] [[Al-Khwarazmí]]: ''Al-Kitab al-muhtasar fi hirab al-jabr wa-l-muqabala'' ("Llibre condensat del càlcul per restauració i reducció"). | | L<nowiki>'</nowiki>'''àlgebra''' és una de les principals branques de les [[matemàtiques]] juntament en la [[geometria]], l'[[anàlisis matemàtica|anàlisis]] i la [[teoria de números]]. L'àlgebra es pot considerar com una generalisació i extensió de l'[[aritmètica]]. El terme prové de l'[[àrap]] ''al-jabr'' (الجبر) i significa "restauració", i és part del títul d'un tractat de l'any [[830]] escrit pel [[matemàtic]] [[persa]] [[Al-Khwarazmí]]: ''Al-Kitab al-muhtasar fi hirab al-jabr wa-l-muqabala'' ("Llibre condensat del càlcul per restauració i reducció"). |
− | Hui entenem com àlgebra a la branca de les matemàtiques que estudia les estructures, les relacions i les quantitats. L'algebra elemental es aquell que s'encomana d'operacions aritmètiques (suma, substraccio, multiplicacio, divisio) pero que, a diferencia de l'aritmètica, utilisa símbols (a, X, i) en lloc de números (1, 2, 9). Açò permet formular lleis generals i fer referència a números desconeguts (incognites), lo que possibilita el desenroll d'equacions i l'anàlisis corresponent a la seua resolucio. | + | Hui entenem com àlgebra a la branca de les matemàtiques que estudia les estructures, les relacions i les cantitats. L'algebra elemental es aquell que s'encomana d'operacions aritmètiques (suma, substraccio, multiplicacio, divisio) pero que, a diferencia de l'aritmètica, utilisa símbols (a, X, i) en lloc de números (1, 2, 9). Açò permet formular lleis generals i fer referència a números desconeguts (incognites), lo que possibilita el desenroll d'equacions i l'anàlisis corresponent a la seua resolucio. |
| L'àlgebra elemental postula distintes lleis que permeten coneixer les propietats de les operacions aritmetiques. Per eixemple, l'adicio (A+B) es commutativa (A+B=B+A), associativa, te una operacio inversa (la substraccio) i posseix un element neutre (0). | | L'àlgebra elemental postula distintes lleis que permeten coneixer les propietats de les operacions aritmetiques. Per eixemple, l'adicio (A+B) es commutativa (A+B=B+A), associativa, te una operacio inversa (la substraccio) i posseix un element neutre (0). |