Canvis

La llibertat d'empresa propon que totes les empreses siguen lliures de conseguir recursos econòmics i transformar-los en una nova mercaderia o servici que serà oferit en el mercat que estes disponen. Al seu torn, són lliures de triar el negoci que desigen desenrollar i el moment per a entrar o eixir d'este. La llibertat d'elecció s'aplica a les empreses, els treballadors i els consumidors, perqué l'empresa pot manejar els seus recursos com crega convenient, els treballadors poden realisar un treball qualsevol que estiga dins de les seues capacitats i els consumidors són lliures de triar el que desigen consumir, buscant que el producte triat complixca en les seues necessitats i es trobe dins dels llímits del seu ingrés.  

La llibertat d'empresa propon que totes les empreses siguen lliures de conseguir recursos econòmics i transformar-los en una nova mercaderia o servici que serà oferit en el mercat que estes disponen. Al seu torn, són lliures de triar el negoci que desigen desenrollar i el moment per a entrar o eixir d'este. La llibertat d'elecció s'aplica a les empreses, els treballadors i els consumidors, perqué l'empresa pot manejar els seus recursos com crega convenient, els treballadors poden realisar un treball qualsevol que estiga dins de les seues capacitats i els consumidors són lliures de triar el que desigen consumir, buscant que el producte triat complixca en les seues necessitats i es trobe dins dels llímits del seu ingrés.  

'''Competència''' es referix a l'existència d'un gran número d'empreses o persones que oferixen i venen un producte (són oferents) en un mercat determinat. En el dit mercat també hi ha un gran número de persones o empreses, denominades consumidors (també cridats demandants), les quals, segons les seues preferències i necessitats, compren o demanden eixos productes o mercaderies. A través de la competència s'establix una "rivalitat" o antagonisme entre productors. Els productors busquen acaparar la major quantitat de consumidors/compradors per a si. Per a conseguir açò, utilisen estratègies de reducció de preus, millorament de la calitat, etc.

'''Competència''' es referix a l'existència d'un gran número d'empreses o persones que oferixen i venen un producte (són oferents) en un mercat determinat. En el dit mercat també hi ha un gran número de persones o empreses, denominades consumidors (també cridats demandants), les quals, segons les seues preferències i necessitats, compren o demanden eixos productes o mercaderies. A través de la competència s'establix una "rivalitat" o antagonisme entre productors. Els productors busquen acaparar la major cantitat de consumidors/compradors per a si. Per a conseguir açò, utilisen estratègies de reducció de preus, millorament de la calitat, etc.

El capitalisme es basa ideològicament en una [[economia]] en la qual el [[economia de mercat|mercat]] predomina, açò usualment es dòna, encara que hi ha importants excepcions ademés de les polèmiques sobre qué ha de ser denominat lliure mercat o lliure empresa. En este es duen a terme les transaccions econòmiques entre persones, empreses i organisacions que oferixen productes i les que els demanden. El mercat, per mig de les [[llei de l'oferta i la demanda|lleis de l'oferta i la demanda]], regula els preus segons els quals s'intercanvien les mercaderies (bens i servicis), permet l'assignació de recursos i la distribució de la riquea entre els individus.  

El capitalisme es basa ideològicament en una [[economia]] en la qual el [[economia de mercat|mercat]] predomina, açò usualment es dòna, encara que hi ha importants excepcions ademés de les polèmiques sobre qué ha de ser denominat lliure mercat o lliure empresa. En este es duen a terme les transaccions econòmiques entre persones, empreses i organisacions que oferixen productes i les que els demanden. El mercat, per mig de les [[llei de l'oferta i la demanda|lleis de l'oferta i la demanda]], regula els preus segons els quals s'intercanvien les mercaderies (bens i servicis), permet l'assignació de recursos i la distribució de la riquea entre els individus.  

Tant els mercaders com el comerç existixen des que hi ha la civilisació, pero el capitalisme com a sistema econòmic, en teoria, no va aparéixer fins al sigle XVI a Anglaterra substituint al [[feudalisme]]. Segons [[Adam Smith]], els sers humans sempre han tingut una forta tendència a "realisar canvis i intercanvis d'unes coses per atres". D'esta manera al capitalisme, igual que al [[diners]] i la [[economia de mercat]], se li atribuïx un [[orde espontàneu|orige espontàneu]] o natural dins de la [[edat moderna]].<ref>Guillermo Hirschfeld. [http://www.hacer.org/report/2008/11/opinion-refundar-el-capitalismo-una.html "Refundar el capitalisme: Una missió impossible"]. ''Hispanic American Center for Economic Research''.</ref>

Tant els mercaders com el comerç existixen des que hi ha la civilisació, pero el capitalisme com a sistema econòmic, en teoria, no va aparéixer fins al sigle XVI a Anglaterra substituint al [[feudalisme]]. Segons [[Adam Smith]], els sers humans sempre han tingut una forta tendència a "realisar canvis i intercanvis d'unes coses per atres". D'esta manera al capitalisme, igual que al [[diners]] i la [[economia de mercat]], se li atribuïx un [[orde espontàneu|orige espontàneu]] o natural dins de la [[edat moderna]].<ref>Guillermo Hirschfeld. [http://www.hacer.org/report/2008/11/opinion-refundar-el-capitalismo-una.html "Refundar el capitalisme: Una missió impossible"]. ''Hispanic American Center for Economic Research''.</ref>

Este impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es varen organisar a Europa occidental des del sigle XI fins al sigle XIII. Les grans travessies i expedicions dels sigles XV i XVI varen reforçar estes tendències i varen fomentar el comerç, sobretot despuix del descobriment del Nou món i l'entrada a Europa d'ingents quantitats de metals preciosos provinents d'aquelles terres. L'orde econòmic resultant d'estos acontenyiments va ser un sistema en qué predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar bens i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patent fins a la [[Revolució industrial]] que va tindre lloc en el sigle XIX.

Este impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es varen organisar a Europa occidental des del sigle XI fins al sigle XIII. Les grans travessies i expedicions dels sigles XV i XVI varen reforçar estes tendències i varen fomentar el comerç, sobretot despuix del descobriment del Nou món i l'entrada a Europa d'ingents cantitats de metals preciosos provinents d'aquelles terres. L'orde econòmic resultant d'estos acontenyiments va ser un sistema en qué predominava el comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar bens i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer patent fins a la [[Revolució industrial]] que va tindre lloc en el sigle XIX.

No obstant, ya abans de l'inici de la industrialisació havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons [[Joseph Alois Schumpeter|Schumpeter]], l'individu que assumix riscs econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat a fi d'obtindre beneficis en el futur; ya que este és desconegut, tant la possibilitat d'obtindre guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, per la qual cosa el paper de l'empresari consistix a assumir el risc de tindre pèrdues o guanys.

No obstant, ya abans de l'inici de la industrialisació havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons [[Joseph Alois Schumpeter|Schumpeter]], l'individu que assumix riscs econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat a fi d'obtindre beneficis en el futur; ya que este és desconegut, tant la possibilitat d'obtindre guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, per la qual cosa el paper de l'empresari consistix a assumir el risc de tindre pèrdues o guanys.