− | Geòfit bulbós, en forma herbàcea perenne de 30 a 60 cm d'altura que presenta una olor forta quan és triturat. Format per diversos bulps o cabeces, cadascú dels quals conté aproximadament entre 6 i 12 bulbets, denominats també dents d'all. Cada dent es troba envolt per una túnica blanca membranosa, de vegades d'un color roig, transparent, molt fina i prima semblant a les que recobrixen la part exterior del bulb. | + | Geòfit bulbós, en forma herbàcea perenne de 30 a 60 cm d'altura que presenta una olor forta quan és triturat. Format per diversos bulps o cabeces, cada u dels quals conté aproximadament entre 6 i 12 bulbets, denominats també dents d'all. Cada dent es troba envolt per una túnica blanca membranosa, de vegades d'un color roig, transparent, molt fina i prima semblant a les que recobrixen la part exterior del bulb. |
| Este conjunt se nomena popularment "cabeça d'all". De la part superior del bulp, naix la raïl pròpiament dita, fasciculada, que arriba fàcilment fins a 50 cm de profunditat i s'introduïx en la terra en la funció de fixar la planta aixina com també nutrir-la. Els dents d'all es disponen circularment al voltant d'un brot erecte, rígit, buit, central i que és capaç de créixer normalment al voltant de 20 a 40 cm d'altura. Les fulles es disponen fusionades pels seus màrgens formant túniques al voltant del brot principal. Són llineals, opostes, no carnoses sino herbàcees, primes, planes, allargades, agudes, sòlides, piperàcees (aspecte i tacte de paper) quan se sequen i d'uns 1,0-2,5 cm d'ample i 30-60 cm de llarc. Estes formen a la base una baïna, i el limbo és sèssil, en els màrgens paralels. La secció té forma de "V", i el nervi mijà està molt resaltat per l'anvers. | | Este conjunt se nomena popularment "cabeça d'all". De la part superior del bulp, naix la raïl pròpiament dita, fasciculada, que arriba fàcilment fins a 50 cm de profunditat i s'introduïx en la terra en la funció de fixar la planta aixina com també nutrir-la. Els dents d'all es disponen circularment al voltant d'un brot erecte, rígit, buit, central i que és capaç de créixer normalment al voltant de 20 a 40 cm d'altura. Les fulles es disponen fusionades pels seus màrgens formant túniques al voltant del brot principal. Són llineals, opostes, no carnoses sino herbàcees, primes, planes, allargades, agudes, sòlides, piperàcees (aspecte i tacte de paper) quan se sequen i d'uns 1,0-2,5 cm d'ample i 30-60 cm de llarc. Estes formen a la base una baïna, i el limbo és sèssil, en els màrgens paralels. La secció té forma de "V", i el nervi mijà està molt resaltat per l'anvers. |