Canvis

L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de [[Requena]], de la que ha segut aldea fins a la seua definitiva segregació en [[1836]]. La comarca en general ha sigut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any [[1021]], Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de [[Toledo]] i [[Valéncia]]. El Tractat de Cazola en [[1179]] entre [[Alfons VII]] de Castella i [[Alfons II]] d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com aixina succeí en Ferrando III entre [[1237]] i [[1238]]. [[Alfons X]] entregà la seua carta de població a Requena en [[1257]]. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en [[1264]] i Almoixerifat com aduana de [[Castella]], a on devien tributar les mercaderies en trànsit.

L'història de Venta del Moro esta fortament lligada a la de [[Requena]], de la que ha segut aldea fins a la seua definitiva segregació en [[1836]]. La comarca en general ha sigut un territori fronterer d'escàs poblament, pero en una activitat important de transit de mercaderies. Ya a partir de l'any [[1021]], Requena marcà la divisòria entre els regnes de taifa de [[Toledo]] i [[Valéncia]]. El Tractat de Cazola en [[1179]] entre [[Alfons VII]] de Castella i [[Alfons II]] d'Aragó reservava la reconquista de Requena als castellans, com aixina succeí en Ferrando III entre [[1237]] i [[1238]]. [[Alfons X]] entregà la seua carta de població a Requena en [[1257]]. Requena se va vore pronte favorida per la concessió de Port Sec en [[1264]] i Almoixerifat com aduana de [[Castella]], a on devien tributar les mercaderies en trànsit.

El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en [[1579]] del Bisbe de [[Conca|Conca (Espanya)]] i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de [[1588]] se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que només pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.  

El primer document que nos parla sobre Venta del Moro és una visita pastoral datada en [[1579]] del Bisbe de [[Conca|Conca (Espanya)]] i cita Venta del Moro com un lloc de 7 veïns i 24 persones de comunió que en atra visita pastoral de [[1588]] se convertiren en 6 veïns. Per tant, la zona és de poblament recent (sobre tot en el cas de les aldees més chicotetes), encara que a soles pareix endevinar-se un poblament més antic de Jaraguas per trobar-se en un alter de caràcter defensiu sobre la confluència de tres rambles i per la seua rodalia a unes salines d'explotació antiga.  

L'orige del topònim i poble de Venta del Moro se basa en l'hipotètica existència d'una venta regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a Valéncia i que comunicava [[Iniesta]] en Requena pel pont de Vadocañas.  

L'orige del topònim i poble de Venta del Moro se basa en l'hipotètica existència d'una venta regentada per algun musulmà en el camí que anava de Toledo a Valéncia i que comunicava [[Iniesta]] en Requena pel pont de Vadocañas.  

En el cens de [[1699]], Venta del Moro era encara un poblà de només 15 veïns, pero serà en la segona mitat del [[sigle XVIII]] quant se constata ya un important creiximent demogràfic en la zona en aportacions migratories. De fet, en les “Respostes Generals al Catastre del Marqués de l'Ensenada” de 1.752 el terme actual de Venta del Moro figura en un total de 101 veïns (450 habitants aproximadament) repartits entre Venta del Moro en 36 veïns, Casas de Pradas en 12, 10 en Jaraguas, 7 en Tamayo i un molt reduït número de veïns entre les aldees més chicotetes del terme i els seus caseríos (4 en Casas de Moya i també en Las Monjas i Los Cárceles, 3 en Casas del Rey, 2 en Los Marcos...).  

En el cens de [[1699]], Venta del Moro era encara un poblà de a soles 15 veïns, pero serà en la segona mitat del [[sigle XVIII]] quant se constata ya un important creiximent demogràfic en la zona en aportacions migratories. De fet, en les “Respostes Generals al Catastre del Marqués de l'Ensenada” de 1.752 el terme actual de Venta del Moro figura en un total de 101 veïns (450 habitants aproximadament) repartits entre Venta del Moro en 36 veïns, Casas de Pradas en 12, 10 en Jaraguas, 7 en Tamayo i un molt reduït número de veïns entre les aldees més chicotetes del terme i els seus caseríos (4 en Casas de Moya i també en Las Monjas i Los Cárceles, 3 en Casas del Rey, 2 en Los Marcos...).  

En [[1787]], el Cens de Floridablanca, contabilisa 1.138 habitants. És el [[13 d'octubre]] de [[1798]] quant Capdet de les Fonts, Fuenterrobles i Venta del Moro (llavors aldees de Requena) eleven un memorial a [[Carles IV]] solicitant la segregació municipal per causes “de proporció, utilitat i necessitat”, justificant la seua petició per la seua extensió, número de pobladors, existència d'iglésia, mesó, presó, forn i la distancia a Requena.

En [[1787]], el Cens de Floridablanca, contabilisa 1.138 habitants. És el [[13 d'octubre]] de [[1798]] quant Capdet de les Fonts, Fuenterrobles i Venta del Moro (llavors aldees de Requena) eleven un memorial a [[Carles IV]] solicitant la segregació municipal per causes “de proporció, utilitat i necessitat”, justificant la seua petició per la seua extensió, número de pobladors, existència d'iglésia, mesó, presó, forn i la distancia a Requena.

En el Nomenclàtor de [[1870]] el terme contava en 2.104 habitants, repartits en 453 cases (170 en Venta del Moro poble). En [[1900]] eren ya 3.309 habitants, proseguint una tendència d'increment demogràfic que no cessaria fins la década de [[1950]].  

En el Nomenclàtor de [[1870]] el terme contava en 2.104 habitants, repartits en 453 cases (170 en Venta del Moro poble). En [[1900]] eren ya 3.309 habitants, proseguint una tendència d'increment demogràfic que no cessaria fins la década de [[1950]].  

És en la primera mitat del [[sigle XX]] quant Venta del Moro experimenta una important progressió que la convertix en una espècie de capital subcomarcal, aüçada entre atres aspectes per l'espenta d'unes aldees en plena fase de creiximent demogràfic, ya que algunes d'elles eren només caseríos en el [[sigle XIX]] (Los Marcos, Las Monjas, Pedriches, La Fonseca, etc.).   

És en la primera mitat del [[sigle XX]] quant Venta del Moro experimenta una important progressió que la convertix en una espècie de capital subcomarcal, aüçada entre atres aspectes per l'espenta d'unes aldees en plena fase de creiximent demogràfic, ya que algunes d'elles eren a soles caseríos en el [[sigle XIX]] (Los Marcos, Las Monjas, Pedriches, La Fonseca, etc.).   

A partir de [[1927]], tot el terme municipal se veu afectat per u dels proyectes de la Dictadura de [[Primo de Rivera]], la construcció de la llínea ferroviària [[Utiel]]-Baeza, proyecte que s'abandonà en la década dels trenta, pero que supongué per al poble i les seues aldees un important trànsit de gents i un auge en la vida econòmica. Foren moltes les famílies que després de la paralisació de les obres se quedaren a viure en el terme. En [[1936]], en la [[Guerra Civil]], se produïx un saqueig i incendi de les diferents iglésies del terme i un nou saqueig de l'archiu municipal.

A partir de [[1927]], tot el terme municipal se veu afectat per u dels proyectes de la Dictadura de [[Primo de Rivera]], la construcció de la llínea ferroviària [[Utiel]]-Baeza, proyecte que s'abandonà en la década dels trenta, pero que supongué per al poble i les seues aldees un important trànsit de gents i un auge en la vida econòmica. Foren moltes les famílies que després de la paralisació de les obres se quedaren a viure en el terme. En [[1936]], en la [[Guerra Civil]], se produïx un saqueig i incendi de les diferents iglésies del terme i un nou saqueig de l'archiu municipal.