Llínea 19: |
Llínea 19: |
| En [[1238]], [[Jaume I]] va sitiar la ciutat de [[Valéncia]] ajudat per nobles aragoneses principalment i gent de tota la cristianitat per ser una creuada, aixina com i pel propi Zayd Abu Zayd, batejat en el nom de Vicente. El 22 d'abril de [[1238]] [[Jaume I]] es dirigí al [[Grau de Valéncia]] per posar siti formal a la ciutat, va establir el seu lloc de comandament en [[Russafa]]. Numerosos cavallers d'[[Aragó]], [[Catalunya]], [[Provença]], i també [[Alemanya]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Anglaterra]], etc s'incorporaren al sege, després de les cridades del rei i de la bula de creuada otorgada pel Papa [[Gregori IX]] en febrer de [[1237]]. | | En [[1238]], [[Jaume I]] va sitiar la ciutat de [[Valéncia]] ajudat per nobles aragoneses principalment i gent de tota la cristianitat per ser una creuada, aixina com i pel propi Zayd Abu Zayd, batejat en el nom de Vicente. El 22 d'abril de [[1238]] [[Jaume I]] es dirigí al [[Grau de Valéncia]] per posar siti formal a la ciutat, va establir el seu lloc de comandament en [[Russafa]]. Numerosos cavallers d'[[Aragó]], [[Catalunya]], [[Provença]], i també [[Alemanya]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Anglaterra]], etc s'incorporaren al sege, després de les cridades del rei i de la bula de creuada otorgada pel Papa [[Gregori IX]] en febrer de [[1237]]. |
| | | |
− | Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero només [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a [[Valéncia]] un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per [[Jaume I]]. | + | Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero a soles [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a [[Valéncia]] un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per [[Jaume I]]. |
| | | |
− | Després de cinc mesos de siti, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a [[Jaume I]]. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al [[Cid]], només soportà cinc mesos l'atac de [[Jaume I]], proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se va rendir i entregà a [[Jaume I]] la ciutat, fet que se pactà el 28 de setembre de [[1238]]. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de [[1238]] els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat , la senyera del rei d'[[Aragó]] . El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial a la ciutat. | + | Després de cinc mesos de siti, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a [[Jaume I]]. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al [[Cid]], a soles soportà cinc mesos l'atac de [[Jaume I]], proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se va rendir i entregà a [[Jaume I]] la ciutat, fet que se pactà el 28 de setembre de [[1238]]. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de [[1238]] els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat , la senyera del rei d'[[Aragó]] . El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial a la ciutat. |
| | | |
| En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], on moriria anys més tart. | | En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], on moriria anys més tart. |