Canvis

Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]] '' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és [[1605]] per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar ([[Lisboa]], [[1605]]) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Vore: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que continua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en [[1973]] (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquell'important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, [[1605]] '', Toulouse-LeMirail, [[1977]]).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}

Contant les seues comèdies publicades —Un total de 26— I les que se li poden atribuir, es conserven d'este autor al voltant de 35 obres dramàtiques. La seua fama es deu principalment a la seua obra ''[[Les joventuts del Cid]] '' (escrita entre [[1605]]<ref>La data ''post quem'' més autorisada actualment és [[1605]] per ser la de publicació del ''Romancer i Història del Cid'' de Juan d'Escobar ([[Lisboa]], [[1605]]) que conté diversos romanços utilisats directament per Guillem de Castro com a font de la seua obra. Vore: {{Cita|S. Arata reconeix clarament el paper que va eixercir en els antecedents de la peça La ''Història i Romancer del Cid'', de Juan d'Escobar, Lisboa 1605, edició que continua desconeixent C. Faliu en 1989, a pesar de la seua publicació per Antonio Rodríguez-Moñino, en [[1973]] (Madrid, Castalia). S. Arata atribuïx com a terme ''post quem'' de la redacció de la peça de Guillem la data de publicació d'aquell'important recopilació de romanços (que fon tema d'estudi de la nostra tesi no publicada, ''El «Romancer i Història del Cid» de Juan d'Escobar, [[1605]] '', Toulouse-LeMirail, [[1977]]).|Françoise Cazal, ''op. cit.'', [http://cvc.cervantes.es/obref/criticon/PDF/072/072_095.Pdf ps. 93-123].}}

Vore també en el pròlec a l'edició de [[1996]] de  ''Les joventuts de Rodrigo'' de Stefano Arata: {{Cita|En el que a la nostra comèdia es referix, si la data ''davant de quem'' de [[1615]] resulta verosímil, el terme ''post quem'' té que anitciparse a 1605, any en qué es publica la ''Història i Romancer del Cid'' de Juan d'Escobar, llibre que va tindre certa importància en la gènessi de l'obra, i que Bruerton per error pensava publicat només set anys més tard.|Stefano Arata, «Pròleg», ''op. cit.'', ps. XXXII-XXXIII.}}</ref> i [[1615]]), basada en el cicle de [[romanç]]s [[Rodrigo Díaz de Vivar|cidianos]], que fon imitada per [[Pierre Corneille]] en ''[[Le Cid]] '' ([[1636]]).

Vore també en el pròlec a l'edició de [[1996]] de  ''Les joventuts de Rodrigo'' de Stefano Arata: {{Cita|En el que a la nostra comèdia es referix, si la data ''davant de quem'' de [[1615]] resulta verosímil, el terme ''post quem'' té que anitciparse a 1605, any en qué es publica la ''Història i Romancer del Cid'' de Juan d'Escobar, llibre que va tindre certa importància en la gènessi de l'obra, i que Bruerton per error pensava publicat a soles set anys més tard.|Stefano Arata, «Pròleg», ''op. cit.'', ps. XXXII-XXXIII.}}</ref> i [[1615]]), basada en el cicle de [[romanç]]s [[Rodrigo Díaz de Vivar|cidianos]], que fon imitada per [[Pierre Corneille]] en ''[[Le Cid]] '' ([[1636]]).

== Biografia ==

== Biografia ==

Va compondre gran varietat d'obres teatrals. El seu [[drama]] més célebre és ''[[Les joventuts del Cid]] '', que més tart adaptaria [[Pierre Corneille|Corneille]] en ''[[El Cid (Corneille)|El Cid]] ''. Va escriure una segona part d'esta obra, ''Les joventuts del Cid, comèdia segona'' o ''Segona de les gestes del Cid'' (com resa l'índex de l'edició de les seues comèdies), habitualment coneguda i editada com ''Les gestes del Cid''. També fon estimat per la seua creació de caràcters, mostra d'això seria l'engalanat protagoniste de ''El Narciso segons la seua opinió''.  

Va compondre gran varietat d'obres teatrals. El seu [[drama]] més célebre és ''[[Les joventuts del Cid]] '', que més tart adaptaria [[Pierre Corneille|Corneille]] en ''[[El Cid (Corneille)|El Cid]] ''. Va escriure una segona part d'esta obra, ''Les joventuts del Cid, comèdia segona'' o ''Segona de les gestes del Cid'' (com resa l'índex de l'edició de les seues comèdies), habitualment coneguda i editada com ''Les gestes del Cid''. També fon estimat per la seua creació de caràcters, mostra d'això seria l'engalanat protagoniste de ''El Narciso segons la seua opinió''.  

Tres de les seues peces s'inspiren en obres de [[Miguel de Cervantes]]: ''El curiós impertinent'', convertida en una tragèdia de to còmic, ''La força de la sanc'' i ''El senyor Quixot de la Mancha'', en la que els dos universals figures són només un contrapunt còmic d'humor directe d'entremés als amors creuats de Cardenio, Luscinda, Ferrando i Dorotea.  

Tres de les seues peces s'inspiren en obres de [[Miguel de Cervantes]]: ''El curiós impertinent'', convertida en una tragèdia de to còmic, ''La força de la sanc'' i ''El senyor Quixot de la Mancha'', en la que els dos universals figures són a soles un contrapunt còmic d'humor directe d'entremés als amors creuats de Cardenio, Luscinda, Ferrando i Dorotea.  

En el restant de la seua producció destaquen obres cavalleresques, tal com ''El naiximent de Montesinos'', drames històrics entre els que es troba ''El més impropi botí'', obres de capa i espasa, com ''Els malcasats de Valéncia'', i les peces mitològiques ''Oroneta i Filomena'' i ''Dido i Enees''. Va crear [[tragicomèdia]]s en obres com ''El perfecte cavaller'' i drames: ''La justícia en la pietat''. atres obres destacades són l'enjorn pero sòlit drama èpic ''El comte Alarcos'' i l'impactant tragèdia ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres.

En el restant de la seua producció destaquen obres cavalleresques, tal com ''El naiximent de Montesinos'', drames històrics entre els que es troba ''El més impropi botí'', obres de capa i espasa, com ''Els malcasats de Valéncia'', i les peces mitològiques ''Oroneta i Filomena'' i ''Dido i Enees''. Va crear [[tragicomèdia]]s en obres com ''El perfecte cavaller'' i drames: ''La justícia en la pietat''. atres obres destacades són l'enjorn pero sòlit drama èpic ''El comte Alarcos'' i l'impactant tragèdia ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres.

Característic de '''Guillem de Castro''' com  autor dramàtic és la seua predilecció per temes propis de la [[tragèdia]], habitualment representada en intrigues que presenten el conflicte de la rebelió contra un rei o [[estadiste]] tirà, tema insòlit donada la jerarquia social del [[barroc]] que feya que l'autoritat real emanara de Deu.

Característic de '''Guillem de Castro''' com  autor dramàtic és la seua predilecció per temes propis de la [[tragèdia]], habitualment representada en intrigues que presenten el conflicte de la rebelió contra un rei o [[estadiste]] tirà, tema insòlit donada la jerarquia social del [[barroc]] que feya que l'autoritat real emanara de Deu.

De totes maneres el tiranicidi portat a les seues últimes conseqüències només fon mostrat en to de comèdia en ''Els malcasats de Valéncia'' i en una tragèdia pura: ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres dramàtiques, composta entre [[1596]] i [[1599]]. En esta época el pensament [[Humanisme|humanista]] del [[sigle XVI]] abordava en freqüència estos assunts, com es pot observar en les tragèdies de [[Cristóbal de Virués]]. Posteriorment, d'acort en l'espirit dels pensadors polítics del [[sigle XVII|XVII]], '''Guillem de Castro''' s'abstindrà de propondre el regicidi com a solució als problemes d'un cos social oprimit. No obstant, el tema va seguir present d'alguna manera en ''Les joventuts del Cid. Comèdia segona'' en el tractament del personage de [[Sancho II de Castella]] qui, abusant de les seues prerrogatives reals, desobedix el testament de son pare [[Ferrando I el Magne]] i és mort a traïció per [[Vellido Dolfos]], a qui la providència divina infon valor. Ya no és una decisió humana, sino un castic del Deu cristià contra un mal rei.

De totes maneres el tiranicidi portat a les seues últimes conseqüències a soles fon mostrat en to de comèdia en ''Els malcasats de Valéncia'' i en una tragèdia pura: ''L'amor constant'', una de les seues dos primeres obres dramàtiques, composta entre [[1596]] i [[1599]]. En esta época el pensament [[Humanisme|humanista]] del [[sigle XVI]] abordava en freqüència estos assunts, com es pot observar en les tragèdies de [[Cristóbal de Virués]]. Posteriorment, d'acort en l'espirit dels pensadors polítics del [[sigle XVII|XVII]], '''Guillem de Castro''' s'abstindrà de propondre el regicidi com a solució als problemes d'un cos social oprimit. No obstant, el tema va seguir present d'alguna manera en ''Les joventuts del Cid. Comèdia segona'' en el tractament del personage de [[Sancho II de Castella]] qui, abusant de les seues prerrogatives reals, desobedix el testament de son pare [[Ferrando I el Magne]] i és mort a traïció per [[Vellido Dolfos]], a qui la providència divina infon valor. Ya no és una decisió humana, sino un castic del Deu cristià contra un mal rei.

En el terreny de la comèdia Guillem part sobretot del desenroll minuciós d'una intriga complexa, d'un embroll inteligent, basat en equívocs, malentesos, i virages en la [[peripècia]] que, no obstant, són solucionats com a premi a la virtut dels amants. Insistix en el plantejament dels problemes privats en el matrimoni, lo que és poc habitual en el teatre barroc espanyol. Juan Luis Alborg<ref>Juan Luis Alborg, ''Història de la lliteratura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. [[1967]]), ps. 335-344.</ref> aduïx l'eixemple de la doble insatisfacció conjugal de les parelles de ''Els mal casats de [[Valéncia]] ''.

En el terreny de la comèdia Guillem part sobretot del desenroll minuciós d'una intriga complexa, d'un embroll inteligent, basat en equívocs, malentesos, i virages en la [[peripècia]] que, no obstant, són solucionats com a premi a la virtut dels amants. Insistix en el plantejament dels problemes privats en el matrimoni, lo que és poc habitual en el teatre barroc espanyol. Juan Luis Alborg<ref>Juan Luis Alborg, ''Història de la lliteratura espanyola. Vol. II. Época barroca'', [[Madrit]], Gredos, [[1987]] (1a ed. [[1967]]), ps. 335-344.</ref> aduïx l'eixemple de la doble insatisfacció conjugal de les parelles de ''Els mal casats de [[Valéncia]] ''.