− | L''''edat moderna''' és la tercera de les etapes en qué es dividix tradicionalment l'[[història]] en Occident segons l'historiografia [[França|francesa]]. Entre els anys [[1453]] ([[caiguda de Costantinoble]]) i [[1789]] ([[Revolució Francesa]]),<ref>Són dos dates simbòliques que només servixen de referent.</ref>escomençà a nàixer un nou sistema econòmic, el [[capitalisme]], que es consolidarà de forma definitiva en la [[Revolució Industrial]]. En esta perspectiva, l'edat moderna seria el periodo dels valors de la [[modernitat]] (el [[progrés]], la [[comunicació]], la [[raó]]) enfront del periodo anterior, l'[[edat mija]], que el tòpic identifica en un paréntesis històric dominat per l'atràs cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'[[edat antiga]]. Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va marcar el moment de l'integració de dos mons humans que havien permaneixcut completament aïllats durant més de 20.000 anys: [[Amèrica]], el [[Nou Món]], i [[Euràsia]] i [[Àfrica]], el [[Vell Món]].<ref>L'[[edat contemporànea]] intensifica extraordinàriament la tendència a les [[modernisacions]], pero ho fa en característiques sensiblement diferents, fonamentalment perqué significa el moment de triumf i desenroll espectacular de les forces econòmiques i socials que durant l'edat moderna s'estaven gestant lentament: el [[capitalisme]] i la [[burguesia]]; i de les entitats polítiques: la [[nació]] i l'[[Estat]]</ref> | + | L''''edat moderna''' és la tercera de les etapes en qué es dividix tradicionalment l'[[història]] en Occident segons l'historiografia [[França|francesa]]. Entre els anys [[1453]] ([[caiguda de Costantinoble]]) i [[1789]] ([[Revolució Francesa]]),<ref>Són dos dates simbòliques que a soles servixen de referent.</ref>escomençà a nàixer un nou sistema econòmic, el [[capitalisme]], que es consolidarà de forma definitiva en la [[Revolució Industrial]]. En esta perspectiva, l'edat moderna seria el periodo dels valors de la [[modernitat]] (el [[progrés]], la [[comunicació]], la [[raó]]) enfront del periodo anterior, l'[[edat mija]], que el tòpic identifica en un paréntesis històric dominat per l'atràs cultural i social, i l'obscurantisme. L'esperit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'[[edat antiga]]. Des d'una perspectiva més global, l'edat moderna va marcar el moment de l'integració de dos mons humans que havien permaneixcut completament aïllats durant més de 20.000 anys: [[Amèrica]], el [[Nou Món]], i [[Euràsia]] i [[Àfrica]], el [[Vell Món]].<ref>L'[[edat contemporànea]] intensifica extraordinàriament la tendència a les [[modernisacions]], pero ho fa en característiques sensiblement diferents, fonamentalment perqué significa el moment de triumf i desenroll espectacular de les forces econòmiques i socials que durant l'edat moderna s'estaven gestant lentament: el [[capitalisme]] i la [[burguesia]]; i de les entitats polítiques: la [[nació]] i l'[[Estat]]</ref> |