Canvis

2 bytes afegits ,  12:15 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 77: Llínea 77:  
[[Ferran VII]] s'oponda als decrets i a la constitució de les [[Corts de Cadis]] perqué signifiquen el pas d'un Estat absolutiste a un [[constitucional]]. És obvi; pero també cal subrallar-ho en émfasi, perqué darrere dels decrets d'igualtat de drets i de representació, darrere d'una constitució per a «abdós hemisferis», darrere de decretar la constitució d'un Estat nacional en el qual els territoris americans s'integraven com [[província]]s; la Corona perdia no sols el seu privilegi absolut sobre el restant d'individus, sino les rendes de tot el continent americà que passaven directament a poder del monarca i no de l'aparell administrativa estatal, a l'establir el nou Estat nacional una substancial diferència entre la "facenda de la nació" i la ''facenda real''. No podria consentir-ho [[Ferran VII]].
 
[[Ferran VII]] s'oponda als decrets i a la constitució de les [[Corts de Cadis]] perqué signifiquen el pas d'un Estat absolutiste a un [[constitucional]]. És obvi; pero també cal subrallar-ho en émfasi, perqué darrere dels decrets d'igualtat de drets i de representació, darrere d'una constitució per a «abdós hemisferis», darrere de decretar la constitució d'un Estat nacional en el qual els territoris americans s'integraven com [[província]]s; la Corona perdia no sols el seu privilegi absolut sobre el restant d'individus, sino les rendes de tot el continent americà que passaven directament a poder del monarca i no de l'aparell administrativa estatal, a l'establir el nou Estat nacional una substancial diferència entre la "facenda de la nació" i la ''facenda real''. No podria consentir-ho [[Ferran VII]].
   −
D'atra banda, la representació política i la igualtat de drets dels americans es va traduir en una reivindicació de [[sobirania]] que colidia en la nacional, a l'estar esta concebuda pels lliberals peninsulars com única, central i sobirana. El conflicte es va establir no sols entre un rei absolut i la sobirania nacional i les seues institucions i representants sino també entre una concepció centraliste de l'Estat (basada en el govern de [[Madrit]]) i una descentralisada. Res de nou en l'univers de les revolucions burgueses, podria concloure's, pero la qüestió és que no era, estrictament, només una revolució espanyola, si fan falta no sols la nacionalitat sino també els territoris de l'Estat en qüestió.  
+
D'atra banda, la representació política i la igualtat de drets dels americans es va traduir en una reivindicació de [[sobirania]] que colidia en la nacional, a l'estar esta concebuda pels lliberals peninsulars com única, central i sobirana. El conflicte es va establir no sols entre un rei absolut i la sobirania nacional i les seues institucions i representants sino també entre una concepció centraliste de l'Estat (basada en el govern de [[Madrit]]) i una descentralisada. Res de nou en l'univers de les revolucions burgueses, podria concloure's, pero la qüestió és que no era, estrictament, a soles una revolució espanyola, si fan falta no sols la nacionalitat sino també els territoris de l'Estat en qüestió.  
    
Fins a la década de [[1820]], la major part del criollismo era autonomiste, no independentiste. Podia assumir una condició nacional espanyola, pero a canvi d'un autonomisme en Amèrica per a totes les qüestions de política interna, lo que implicava la [[descentralisació]] política i les llibertats econòmiques. Per a conseguir les seues pretensions, els americans plantejaven una divisió de la sobirania a tres nivells: la nacional, representada en les Corts; la provincial, depositada en les diputacions; i la municipal, que residia en els ajuntaments. Esta triple divisió de la sobirania, combatuda pels lliberals peninsulars, es llegitimava en els processos electorals. En estes propostes, l'autonomisme americà estava plantejant un Estat nacional no sols en caràcters hispans, sino també des de concepcions [[federal]]és.
 
Fins a la década de [[1820]], la major part del criollismo era autonomiste, no independentiste. Podia assumir una condició nacional espanyola, pero a canvi d'un autonomisme en Amèrica per a totes les qüestions de política interna, lo que implicava la [[descentralisació]] política i les llibertats econòmiques. Per a conseguir les seues pretensions, els americans plantejaven una divisió de la sobirania a tres nivells: la nacional, representada en les Corts; la provincial, depositada en les diputacions; i la municipal, que residia en els ajuntaments. Esta triple divisió de la sobirania, combatuda pels lliberals peninsulars, es llegitimava en els processos electorals. En estes propostes, l'autonomisme americà estava plantejant un Estat nacional no sols en caràcters hispans, sino també des de concepcions [[federal]]és.
    
Els americans varen depositar tota l'organisació de l'Estat en la capacitat representativa i  
 
Els americans varen depositar tota l'organisació de l'Estat en la capacitat representativa i  
administrativa de les ''diputacions provincials'' com a institucions capaces de canalisar, administrar i recaptar les pretensions i necessitats del criollismo de cada província. Açò va provocar una doble reacció: d'una banda el rei es va opondre al federalisme, atés que els Estats que eren federals o confederals tenien la república com a forma d'Estat: els [[Estats Units]] de Nort Amèrica i [[Suïssa]]. Pero ademés, federalisme era sinònim, en aquells moments, de democràcia, associada a elements de dissolució de l'Estat absolutiste, i per tant rallats de "anàrquics". En segon lloc, la proposta federal dels americans va provocar una reacció cada vegada més centraliste entre els lliberals peninsulars, que insistien en el fet que la sobirania nacional (al ser indivisible) no podia delegar-se de cap manera en ''diputacions provincials'' i la maquinària administrativa hauria de se ser manejada només des de la [[Península]].   
+
administrativa de les ''diputacions provincials'' com a institucions capaces de canalisar, administrar i recaptar les pretensions i necessitats del criollismo de cada província. Açò va provocar una doble reacció: d'una banda el rei es va opondre al federalisme, atés que els Estats que eren federals o confederals tenien la república com a forma d'Estat: els [[Estats Units]] de Nort Amèrica i [[Suïssa]]. Pero ademés, federalisme era sinònim, en aquells moments, de democràcia, associada a elements de dissolució de l'Estat absolutiste, i per tant rallats de "anàrquics". En segon lloc, la proposta federal dels americans va provocar una reacció cada vegada més centraliste entre els lliberals peninsulars, que insistien en el fet que la sobirania nacional (al ser indivisible) no podia delegar-se de cap manera en ''diputacions provincials'' i la maquinària administrativa hauria de se ser manejada a soles des de la [[Península]].   
    
Darrere de la década absolutiste, frustrada l'opció autonomiste gaditana, el nacionalisme ultramarí va optar per la insurrecció armada, lo que va condicionar la situació final revolucionària espanyola fins al triumfo de les independències continentals americanes en [[1825]].
 
Darrere de la década absolutiste, frustrada l'opció autonomiste gaditana, el nacionalisme ultramarí va optar per la insurrecció armada, lo que va condicionar la situació final revolucionària espanyola fins al triumfo de les independències continentals americanes en [[1825]].
124 718

edicions