126 643
edicions
Canvis
mLlínea 15:
Llínea 15: − +
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en [[gallec]] i [[portugués]]), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=[[mel]] i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio.
La paraula "melada" prové de l'[[Portugués|Idioma portugués]] ''marmelada'' que significa "confit de codonyer" (codonyer es diu ''marmelo'' en [[gallec]] i [[portugués]]), i esta a la seua vegada del [[Llatí|llatí]] ''melimelum'' (un tipo de poma) que té el seu orige en el [[Grec|grec]] ''melimelon'' (meli=[[mel]] i Μήλον=meélon=poma). Els grecs de l'antiguetat ya coïen codonyers en mel, segons s'arreplega en el llibre de cuina del romà Apicio.
En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolçols. En l'any [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de [[taronges]] de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces només fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.
En l'any [[1238]], el murcià Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de gastronomia ''Relleus de les taules'', sobre les delícies del menjar i els diferents plats es referix a la melada com a unes oblees o neules que es desmollaven en mel o aixarop per a elaborar dolçols. En l'any [[1480]], la paraula apareix per primera volta en documents en [[Anglés|anglés]], i es va divulgar en el [[sigle XVII]]. És en eixe sigle que s'elaboren per primera volta en [[Escòcia]] les famoses melades de [[taronges]] de [[Sevilla]]. La paraula es va estendre per varis països europeus per a designar conserves dolces a soles fetes en cítrics, en uns atres es va amprar com a sinònim de "confit de fruta", i en [[Portugal]] ha conservat el seu sentit original, dolç de codonyer.
Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (María està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.
Una llegenda dona un atre orige poc provable a la paraula melada. Es conta que trobant-se malalta [[María Estuardo]], el seu sèquit francés hauria dit ''"Marie est malade"'' (María està malalta) mentres el seu mege li donava taronges en mel per a aliviar-la. La frase francesa s'hauria deformat en ''marmalade''. No existixen proves documentals ni referències que recolzen esta hipòtesis.