Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixcuda en la ciutat de Segòvia, Maria va ser la major dels fills del rei Enrique III i la reina Catalina de Lancàster. La seua padrina va ser la tia de la seua mare, Maria d'Ayala, monja i filla illegítima del rei Pere I de Castella. Va créixer en una residència completament regida per castellans, a on vixqué fins al moment del seu matrimoni, lo que era inusual per a una infanta destinada a casar-se en un príncip estranger. La seua educació va estar a càrrec del Gran Senescal del regne, Pedro González de Mendoza, mentres que la seua governanta va ser Inés d'Ayala i Toledo, 3ª Senyora de Casarrubios del Mont. Com a filla primogènita, María va ser investida en el títul de Princesa d'Astúries, reservat per al primer en la llínea de successió. El seu pare la va fer jurar hereua presunta de reina en les Corts de Toledo el [[6 de giner]] de 1402, sent al mateix temps compromesa en el seu primer-germà Alfons, fill del seu tio patern Ferrando, com una forma de reforçar els seus drets successoris. El naiximent del seu germà Joan (futur rei) en 1405 la va desplaçar de la successió; des d'eixe moment, ella va ser només Infanta.

Naixcuda en la ciutat de Segòvia, Maria va ser la major dels fills del rei Enrique III i la reina Catalina de Lancàster. La seua padrina va ser la tia de la seua mare, Maria d'Ayala, monja i filla illegítima del rei Pere I de Castella. Va créixer en una residència completament regida per castellans, a on vixqué fins al moment del seu matrimoni, lo que era inusual per a una infanta destinada a casar-se en un príncip estranger. La seua educació va estar a càrrec del Gran Senescal del regne, Pedro González de Mendoza, mentres que la seua governanta va ser Inés d'Ayala i Toledo, 3ª Senyora de Casarrubios del Mont. Com a filla primogènita, María va ser investida en el títul de Princesa d'Astúries, reservat per al primer en la llínea de successió. El seu pare la va fer jurar hereua presunta de reina en les Corts de Toledo el [[6 de giner]] de 1402, sent al mateix temps compromesa en el seu primer-germà Alfons, fill del seu tio patern Ferrando, com una forma de reforçar els seus drets successoris. El naiximent del seu germà Joan (futur rei) en 1405 la va desplaçar de la successió; des d'eixe moment, ella va ser a soles Infanta.

La seua infància va ser molt feliç, d'acort a les cròniques contemporànees; la fragilitat de la seua salut no va ser evident fins al moment del seu matrimoni. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys, deixant la corona al seu germà Joan II, fent-la hereua presunta novament. La seua mare, la reina Catalina, va governar el regne de Castella com Regent durant la minoria d'edat del seu fill i l'Infanta va poder observar les capacitats de la reina en la llabor governamental. Les accions polítiques de la Reina-Regent varen fer que posteriorment Maria fora molt conscient de les seues responsabilitats i prerrogatives com a reina i com regent, que es confirmarien en entregar-se-li l'antic Senyoriu de [[Villena]], a modo de Ducat de Villena, entre [[1409]] i [[1415]]. Mare i filla varen estar molt unides i varen mantindre una freqüent correspondència despuix del matrimoni de l'Infanta.

La seua infància va ser molt feliç, d'acort a les cròniques contemporànees; la fragilitat de la seua salut no va ser evident fins al moment del seu matrimoni. El seu pare va morir quan ella tenia quatre anys, deixant la corona al seu germà Joan II, fent-la hereua presunta novament. La seua mare, la reina Catalina, va governar el regne de Castella com Regent durant la minoria d'edat del seu fill i l'Infanta va poder observar les capacitats de la reina en la llabor governamental. Les accions polítiques de la Reina-Regent varen fer que posteriorment Maria fora molt conscient de les seues responsabilitats i prerrogatives com a reina i com regent, que es confirmarien en entregar-se-li l'antic Senyoriu de [[Villena]], a modo de Ducat de Villena, entre [[1409]] i [[1415]]. Mare i filla varen estar molt unides i varen mantindre una freqüent correspondència despuix del matrimoni de l'Infanta.

Les disputes familiars eren constants gràcies a les polítiques dels seus sogres, els reis d'Aragó Fernando i Leonor d'Alburquerque. Els Infants d'Aragó, els seus cunyats Enrique, Pedro i especialment l'intrigant Joan varen ser extremadament problemàtics i impertinents durant la regència de Maria.

Les disputes familiars eren constants gràcies a les polítiques dels seus sogres, els reis d'Aragó Fernando i Leonor d'Alburquerque. Els Infants d'Aragó, els seus cunyats Enrique, Pedro i especialment l'intrigant Joan varen ser extremadament problemàtics i impertinents durant la regència de Maria.

María tenia una salut delicada; possiblement ella patia d'[[epilèpsia]]. Un brot de [[pigota]] la va deixar en cicatrius permanents i sense atractiu. No va tindre la seua primera [[menstruació]] fins als setze anys, per lo que la consumació del seu matrimoni va ser postergada fins llavors; no va tindre fills. La seua unió va ser simplement política sense cap classe d'afecte. Els pocs moments feliços que va tindre en el seu matrimoni varen tindre lloc durant els primers anys. La falta de descendència afectà molt al seu matrimoni i al regnat d'Alfons V. La relació entre abdós començà a deteriorar-se visiblement des de [[1423]], despuix de la tornada d'Alfons V de [[Nàpols]] i en enterar-se de que l'amant italiana del seu marit, Giraldona Carlino, li havia donat un fill, Ferrando. Terriblement ferida per la seua infidelitat, María li informa falsament al seu marit de que la seua mare havia mort en el propòsit de ferir-ho. El divorç no era una opció i la parella va permanéixer unida només per conveniència.

María tenia una salut delicada; possiblement ella patia d'[[epilèpsia]]. Un brot de [[pigota]] la va deixar en cicatrius permanents i sense atractiu. No va tindre la seua primera [[menstruació]] fins als setze anys, per lo que la consumació del seu matrimoni va ser postergada fins llavors; no va tindre fills. La seua unió va ser simplement política sense cap classe d'afecte. Els pocs moments feliços que va tindre en el seu matrimoni varen tindre lloc durant els primers anys. La falta de descendència afectà molt al seu matrimoni i al regnat d'Alfons V. La relació entre abdós començà a deteriorar-se visiblement des de [[1423]], despuix de la tornada d'Alfons V de [[Nàpols]] i en enterar-se de que l'amant italiana del seu marit, Giraldona Carlino, li havia donat un fill, Ferrando. Terriblement ferida per la seua infidelitat, María li informa falsament al seu marit de que la seua mare havia mort en el propòsit de ferir-ho. El divorç no era una opció i la parella va permanéixer unida a soles per conveniència.

Durant els anys [[1420]] i [[1423]] i a causa de les llargues absències d'Alfons V va tindre que actuar com a lloctinent general d'Aragó. Es va involucrar en les lluites que es desenrollaven en [[Barcelona]] entre els llauradors i els burguesos.

Durant els anys [[1420]] i [[1423]] i a causa de les llargues absències d'Alfons V va tindre que actuar com a lloctinent general d'Aragó. Es va involucrar en les lluites que es desenrollaven en [[Barcelona]] entre els llauradors i els burguesos.