Llínea 5: |
Llínea 5: |
| Estos àtoms s'agrupen de forma molt propenca uns a uns atres, lo que produïx estructures molt compactes. Es tracta de llínees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada en les cares o la cúbica centrada en el cos. | | Estos àtoms s'agrupen de forma molt propenca uns a uns atres, lo que produïx estructures molt compactes. Es tracta de llínees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada en les cares o la cúbica centrada en el cos. |
| | | |
− | En este tipo d'estructura cada àtom metàlic està dividit per atres dotze àtoms (sis en el mateix pla, tres per damunt i tres per baix). Ademés, per la baixa [[electronegativitat]] que posseïxen els metals, els electrons de valència són extrets de les seues [[Orbital atòmic|orbitals]]. Este enllaç només pot estar en [[substància|substàncies]] en [[estat sòlit]].<ref>[http://books.google.es/books ''Tablas químicas para laboratorio de industria.''] Escrito por Wolfgang Helbin. Página 24. (books.google.es).</ref> | + | En este tipo d'estructura cada àtom metàlic està dividit per atres dotze àtoms (sis en el mateix pla, tres per damunt i tres per baix). Ademés, per la baixa [[electronegativitat]] que posseïxen els metals, els electrons de valència són extrets de les seues [[Orbital atòmic|orbitals]]. Este enllaç a soles pot estar en [[substància|substàncies]] en [[estat sòlit]].<ref>[http://books.google.es/books ''Tablas químicas para laboratorio de industria.''] Escrito por Wolfgang Helbin. Página 24. (books.google.es).</ref> |
| | | |
| Els metals posseïxen algunes propietats característiques que els diferencien dels demés materials. Solen ser sòlits a temperatura ambiente, llevat el mercuri, i tenen un [[punt de fusió]] alt. | | Els metals posseïxen algunes propietats característiques que els diferencien dels demés materials. Solen ser sòlits a temperatura ambiente, llevat el mercuri, i tenen un [[punt de fusió]] alt. |
Llínea 21: |
Llínea 21: |
| == Teoria del gas electrònic == | | == Teoria del gas electrònic == |
| | | |
− | Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats només «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref> | + | Estes propietats es deuen al fet de que els electrons exteriors estan lligats a soles «llaugerament» als [[àtom]]s, formant una espècie de gas (també cridat «gas electrònic», «núvol electrònic» o «mar d'electrons»), que es coneix com a enllaç metàlic. [[Paul Drude|Drude]] i Lorentz, varen propondre este model cap a [[1900]].<ref>Élie Lévy, 1993. Diccionari Akal de física. Pàgina 380.</ref> |
| | | |
| Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms. | | Per mig de la teoria del «gas electrònic» podem explicar per qué els metals són tan bons conductors de la calor i l'electricitat, pero és necessari comprendre la naturalea de l'enllaç entre els seus àtoms. |