Canvis

1 byte afegit ,  11:43 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 35: Llínea 35:  
Grècia és una [[república parlamentària]] on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució va ser redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, després de la caiguda de la junta militar que governava al país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en la branques [[poder eixecutiu|eixecutiva]], [[poder llegislatiu|llegislativa]] i [[poder judicial|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.
 
Grècia és una [[república parlamentària]] on el [[cap d'Estat]] és el [[president de Grècia|President de la República]], qui és electe pel [[Parlament Helènic|Parlament]] per a un periodo de cinc anys. La constitució va ser redactada i promulgada pel Quint Parlament de Revisió dels Helens i va entrar en vigor en 1975, després de la caiguda de la junta militar que governava al país des de 1967. Des de llavors, se li han fet tres esmenes: en 1986, 2001 i 2008. La constitució, que consta de 120 artículs, establix la [[divisió de poders]] en la branques [[poder eixecutiu|eixecutiva]], [[poder llegislatiu|llegislativa]] i [[poder judicial|judicial]], i estipula de manera extensa i específica les garanties de les llibertats civils i els drets socials.
   −
D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les tasques del President, i ara la major part de les seues funcions són només cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia|Governe]].
+
D'acort a la constitució, el poder eixecutiu està representat pel President de la República i el seu gabinet. L'esmena constitucional de 1986 va llimitar moltes de les tasques del President, i ara la major part de les seues funcions són a soles cerimonials; per lo tant, la major part del poder polític recau en les mans del Primer Ministre. El lloc del [[primer ministre de Grècia|Primer Ministre]], el [[cap de Govern]] de Grècia, pertany al líder actual del partit polític que obtinga el vot de confiança del Parlament. El President nomena formalment al Primer Ministre i, basat en les seues recomanacions, elegix o destituïx als atres membres del [[govern de Grècia|Governe]].
    
El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme|bipartidista]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del  [[Moviment Panhelénic Socialiste]] (PASOK).
 
El poder llegislatiu està representat per un [[unicameralitat|parlament unicameral]] compost per 300 membres elegits pel poble. Els estatuts aprovats pel Parlament són promulgats pel President de la República. Les eleccions parlamentàries se celebren cada quatre anys, pero el President està obligat a dissoldre el Parlament una miqueta abans, durant l'elecció del gabinet, en vistes de bregar en un problema nacional d'importància excepcional. El President també està obligat a dissoldre el Parlament abans si l'oposició aprova una moció de no confiança. Des de que es va restaurar la democràcia, el sistema [[bipartidisme|bipartidista]] grec ha segut dominat pels lliberals-conservadors de [[Nova Democràcia (Grècia)]] (ND) i els social-demócrates del  [[Moviment Panhelénic Socialiste]] (PASOK).
126 937

edicions