Canvis

1 byte afegit ,  11:18 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 6: Llínea 6:  
Cervera del Maestrat té una llarga història com ho demostren numerosos jaciments arqueològics, destacant el ''Mes d'Aragó'', una vila agrícola romana. Fundada pels grecs focenses en el [[331 a. C.|331 a.C.]] La població està a l'ombra del castell de Cervera construït en el [[sigle XI]].   
 
Cervera del Maestrat té una llarga història com ho demostren numerosos jaciments arqueològics, destacant el ''Mes d'Aragó'', una vila agrícola romana. Fundada pels grecs focenses en el [[331 a. C.|331 a.C.]] La població està a l'ombra del castell de Cervera construït en el [[sigle XI]].   
   −
Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per [[Ramón Berenguer IV de Barcelona|Ramón Berenguer IV]] a la [[Orde de l'Hospital]], sent confirmada dita donació pel rei [[Jaime I d'Aragó|Jaime I]] en [[1235]]. Comprenia els pobles de [[Traiguera]], [[La Jana]], [[Chert]], [[Carrascal]], [[Cálig]], [[La Barcella]], [[Rosell]], [[San Mateu]], [[Canet lo Roig]] i [[Masía de los Estellés]]. En novembre de [[1233]] els [[Orde de l'Hospital|hospitalaris]]  varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en [[1235]]. En [[1250]], l'Orde va otorgar una nova ''carta puebla'' només per a la vila. En [[1317]], va passar a mans de la [[Orde de Montesa]], desenrollant una gran activitat comercial. En el [[sigle XIV]] es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Maestre fins al [[sigle XIX]].
+
Va ser el centre del terme i futura balia de Cervera, que va ser donada, abans de la conquista per [[Ramón Berenguer IV de Barcelona|Ramón Berenguer IV]] a la [[Orde de l'Hospital]], sent confirmada dita donació pel rei [[Jaime I d'Aragó|Jaime I]] en [[1235]]. Comprenia els pobles de [[Traiguera]], [[La Jana]], [[Chert]], [[Carrascal]], [[Cálig]], [[La Barcella]], [[Rosell]], [[San Mateu]], [[Canet lo Roig]] i [[Masía de los Estellés]]. En novembre de [[1233]] els [[Orde de l'Hospital|hospitalaris]]  varen pactar una carta de població en els musulmans i varen otorgar una atra per als cristians de tot el districte en [[1235]]. En [[1250]], l'Orde va otorgar una nova ''carta puebla'' a soles per a la vila. En [[1317]], va passar a mans de la [[Orde de Montesa]], desenrollant una gran activitat comercial. En el [[sigle XIV]] es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral, permaneixent adscrita a la figura del Gran Maestre fins al [[sigle XIX]].
    
{{Municipis de El Baix Maestrat}}
 
{{Municipis de El Baix Maestrat}}
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
126 568

edicions