Canvis

'''Chrétien de Troyes''' ([[1135]]-[[1190]], dates probables) fon un dels primers autors importants de la [[lliteratura francesa]]. Escrivia en [[champanyés]].  

'''Chrétien de Troyes''' ([[1135]]-[[1190]], dates probables) fon un dels primers autors importants de la [[lliteratura francesa]]. Escrivia en [[champanyés]].  

La seua identitat està rodejada de polèmiques. Sembla que provenia d'una família de la baixa noblea, alguns estudiosos la relacionen en els judeus conversos de l'època. En tot cas, sembla provat que tingué amplis estudis, per la quantitat d'alusions al món clàssic i a referents propis del clericat.

La seua identitat està rodejada de polèmiques. Sembla que provenia d'una família de la baixa noblea, alguns estudiosos la relacionen en els judeus conversos de l'época. En tot cas, sembla provat que tingué amplis estudis, per la quantitat d'alusions al món clàssic i a referents propis del clericat.

La seua font d'inspiració es troba en la tradició celta i en les llegendes bretones (la cridada ''matière de Bretagne'', en castellà [[matèria de Bretanya]]). Pero ell conferix a estos materials una dimensió cristiana nova, fortament impregnada pels cantares de gesta en llengua d'oil de la segona mitat del sigle XII. El secret del seu art residix en la seua capacitat d'operar, segons les seues mateixes paraules, la bona ''conjointure'', açò és, l'aliança sàbiament dosificada entre la forma i el fondo. Considerat com un dels primers autors de llibres de cavalleries, on mit i folclor s'unixen admirablement per a formar narracions d'enquesta, restringix el recurs als elements sobrenaturals, que ell subordina a la descripció refinada dels sentiments humans, i fins i tot a la denúncia d'iniquitats o injustícies socials.

La seua font d'inspiració es troba en la tradició celta i en les llegendes bretones (la cridada ''matière de Bretagne'', en castellà [[matèria de Bretanya]]). Pero ell conferix a estos materials una dimensió cristiana nova, fortament impregnada pels cantares de gesta en llengua d'oil de la segona mitat del sigle XII. El secret del seu art residix en la seua capacitat d'operar, segons les seues mateixes paraules, la bona ''conjointure'', açò és, l'aliança sàbiament dosificada entre la forma i el fondo. Considerat com un dels primers autors de llibres de cavalleries, on mit i folclor s'unixen admirablement per a formar narracions d'enquesta, restringix el recurs als elements sobrenaturals, que ell subordina a la descripció refinada dels sentiments humans, i fins i tot a la denúncia d'iniquitats o injustícies socials.