− | '''Balànsiya''' fon el nom en què fon coneguda l'actual ciutat de [[Valéncia]] en l'època àrap. La [[ciutat de Valéncia]], igual que la majoria de la [[Península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre l'any [[711]] i el [[716]]. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins a l'any [[1238]], any en que [[Jaume I]] conquerí la ciutat. | + | '''Balànsiya''' fon el nom en què fon coneguda l'actual ciutat de [[Valéncia]] en l'época àrap. La [[ciutat de Valéncia]], igual que la majoria de la [[Península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Àndalus]] entre l'any [[711]] i el [[716]]. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins a l'any [[1238]], any en que [[Jaume I]] conquerí la ciutat. |
| Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants. | | Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Córdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Córdova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna orige al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i les costums dels seus habitants. |
− | En l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador. | + | En l'época califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual [[Barri del Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador. |