Canvis

[[File:Porta del palau del Senyor de Sot de Ferrer.JPG|thumb|250 px|Porta del Palau del Senyor de Sot de Ferrer]]

[[File:Porta del palau del Senyor de Sot de Ferrer.JPG|thumb|250 px|Porta del Palau del Senyor de Sot de Ferrer]]

En el mur de la frontera, llisa i senzilla, hi és l'única porta d'arcs de mig punt feta en grans dovelles, i en el centre de la seua part superior, entrada en un espai en quadre que, en [[Rajola|rajoles]] de [[Valéncia]], qué va portar l'escut d'armes d'este senyoriu. Hi ha en esta frontera tres finestres de pétrees montants en ogives que s'encaixqueten sobre les seues repises i per l'extrem superior sostenia el seu propi capitell, i este, les arrancades de les seues ogives.

En el mur de la frontera, llisa i senzilla, hi és l'única porta d'arcs de mig punt feta en grans dovelles, i en el centre de la seua part superior, entrada en un espai en quadro que, en [[Rajola|rajoles]] de [[Valéncia]], qué va portar l'escut d'armes d'este senyoriu. Hi ha en esta frontera tres finestres de pétrees montants en ogives que s'encaixqueten sobre les seues repises i per l'extrem superior sostenia el seu propi capitell, i este, les arrancades de les seues ogives.

* '''Planta baixa'''

* '''Planta baixa'''

Franquejant la seua entrada apareix la primera dependència, de volta d'arc rebaixat del [[sigle XV]], en creueria d'arestes senzilles de l'ogival, periodo primari. D'igual factura és la peça que conduïx a l'única escala que porta a les sales i cambres de l'entresol i del primer pis. Entre el vestíbul d'entrada descrit i la cambra del davant, que dona l'accés al descobert, està el pati d'armes o de llums, i que és de planta rectangular. A la dreta de l'entrant d'està l'habitació se trobava la cambra a continuació del sagrari quan la dependència que el seguix va ser la primitiva iglésia o capella. Antigament, es va utilisar esta habitació pels arrendataris de les possessions d'este senyoriu per a almagasén de [[garrofa|garrofes]], i últimament ha segut adaptada i usada pels seus successors com a almàssera.

Franquejant la seua entrada apareix la primera dependència, de volta d'arc rebaixat del [[sigle XV]], en creueria d'arestes senzilles de l'ogival, periodo primari. D'igual factura és la peça que conduïx a l'única escala que porta a les sales i cambres de l'entresol i del primer pis. Entre el vestíbul d'entrada descrit i la cambra del davant, que dona l'accés al descobert, està el pati d'armes o de llums, i que és de planta rectangular. A la dreta de l'entrant d'està l'habitació se trobava la cambra a continuació del sagrari quan la dependència que el seguix va ser la primitiva iglésia o capella. Antigament, es va utilisar esta habitació pels arrendataris de les possessions d'este senyoriu per a almagasén de [[garrofa|garrofes]], i últimament ha segut adaptada i usada pels seus successors com a almàssera.

A continuació de la capella i en la mateixa direcció, està la presó en la seua porta i reixa, que donen a l'interior, l'entrada i tenebrosa llum. A contnuació d'un espai de terreny la coberta del qual en arc de mig punt tingué que ser edificada molt posteriorment a tot l'edifici, s'arriba a l'entrada del recint descobert, que és un quadre tapiat de 32 per 26 metros.

A continuació de la capella i en la mateixa direcció, està la presó en la seua porta i reixa, que donen a l'interior, l'entrada i tenebrosa llum. A contnuació d'un espai de terreny la coberta del qual en arc de mig punt tingué que ser edificada molt posteriorment a tot l'edifici, s'arriba a l'entrada del recint descobert, que és un quadro tapiat de 32 per 26 metros.

Al costat de l'esquerra entrant des de la plaça a este palau, està la dependència que dona l'accés a l'escala. Seguix l'espai que va servir de base a la torre palatina, els seus quatre costats són iguals, en tres finestres cadascú, rematades per un capitell, sobreeixia per damunt de la teulada general de l'edifici set metros, dominant el panorama. En l'any [[1925]], per motius d'amenaça de ruïna, va ser derruïda en permís de la propietaria senyora Maria Dominga Queralt i Queralt, comtesa de Santa Coloma i baronesa d'este senyoriu.

Al costat de l'esquerra entrant des de la plaça a este palau, està la dependència que dona l'accés a l'escala. Seguix l'espai que va servir de base a la torre palatina, els seus quatre costats són iguals, en tres finestres cadascú, rematades per un capitell, sobreeixia per damunt de la teulada general de l'edifici set metros, dominant el panorama. En l'any [[1925]], per motius d'amenaça de ruïna, va ser derruïda en permís de la propietaria senyora Maria Dominga Queralt i Queralt, comtesa de Santa Coloma i baronesa d'este senyoriu.