− | Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de [[1774]]. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la casa del comte de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]]. | + | Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l’Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de [[1774]]. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la casa del comte de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]]. |