Canvis

1 byte eliminat ,  00:17 18 feb 2018
m
Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'
Llínea 63: Llínea 63:     
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==
Actualment, hi ha cinc ortografies occitanes, la més utilisada en tots els dialectes i conciliadora coneguda com la ''clàssica'' o ''alibertina'', basada en l'occità medieval i avalada pel [[Conselh de la Lenga Occitana]] (i també per l'[[Institut d'Estudis Occitans]]); la ''mistralenca'' pel provençal (en concurrència en la clàssica) (també ha existit en [[gascó]] en la seua variant dita ''febusiana'' pero ara ha casi desaparegut), creada per [[Josèp Romanilha]], [[Frédéric Mistral]] i el [[Felibritge]], la ''bonaudiana'', feta per [[Pèire Bonaud]] per l'[[alvernès]] (en concurrència en la clàssica), la de l' ''Escòla dau pò'', pel [[vivaroalpí]] de les [[Vallades Occitanes]] (en concurrència en la clàssica). La mistralenca (febusiana inclosa) està basada en l'ortografia del francés modern, la bonaudiana té trets francesos, atres de la clàssica i molts de nous i la norma de l'Escola dau Pò és independent en alguns trets compartits en la mistralenca i la clàssica. Hi ha alguns conflictes, pero no sistemàtics, entre els seguidors de cada sistema.
+
Actualment, hi ha cinc ortografies occitanes, la més utilisada en tots els dialectes i conciliadora coneguda com la ''clàssica'' o ''alibertina'', basada en l'occità migeval i avalada pel [[Conselh de la Lenga Occitana]] (i també per l'[[Institut d'Estudis Occitans]]); la ''mistralenca'' pel provençal (en concurrència en la clàssica) (també ha existit en [[gascó]] en la seua variant dita ''febusiana'' pero ara ha casi desaparegut), creada per [[Josèp Romanilha]], [[Frédéric Mistral]] i el [[Felibritge]], la ''bonaudiana'', feta per [[Pèire Bonaud]] per l'[[alvernès]] (en concurrència en la clàssica), la de l' ''Escòla dau pò'', pel [[vivaroalpí]] de les [[Vallades Occitanes]] (en concurrència en la clàssica). La mistralenca (febusiana inclosa) està basada en l'ortografia del francés modern, la bonaudiana té trets francesos, atres de la clàssica i molts de nous i la norma de l'Escola dau Pò és independent en alguns trets compartits en la mistralenca i la clàssica. Hi ha alguns conflictes, pero no sistemàtics, entre els seguidors de cada sistema.
    
L'ortografia clàssica té la ventaja de mantindre l'unió entre les primeres etapes de la llengua, i reflectix el fet que l''''occità''' no és una varietat del [[francés]]. Al mateix temps, permet als parlants d'un dialecte escriure d'una manera inteligible als parlants d'atre dialecte. Per eixemple, en l'ortografia clàssica la paraula ''dia'' s'escriu ''jorn'' (i també ''dia''), pero en la mistralenca, pot ser ''jour'', ''joun'' o ''journ'', en funció de la procedència de l'escritor. Ademés, la grafia clàssica té la ventaja per als catalaparlants i valenciaparlants de ser molt més semblant a les grafies catalana i valenciana. La Wikipèdia occitana està escrita en grafia clàssica.
 
L'ortografia clàssica té la ventaja de mantindre l'unió entre les primeres etapes de la llengua, i reflectix el fet que l''''occità''' no és una varietat del [[francés]]. Al mateix temps, permet als parlants d'un dialecte escriure d'una manera inteligible als parlants d'atre dialecte. Per eixemple, en l'ortografia clàssica la paraula ''dia'' s'escriu ''jorn'' (i també ''dia''), pero en la mistralenca, pot ser ''jour'', ''joun'' o ''journ'', en funció de la procedència de l'escritor. Ademés, la grafia clàssica té la ventaja per als catalaparlants i valenciaparlants de ser molt més semblant a les grafies catalana i valenciana. La Wikipèdia occitana està escrita en grafia clàssica.
124 351

edicions