Canvis

El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[sigle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[sigle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística.  

El '''Renaiximent''' és un nom que s'aplica a l'época artística, i per extensió cultural, que dona començament a l'[[Edat Moderna]] i en qué es reflectixen els ideals del moviment [[humaniste]] que va desenrollar-se en [[Europa]] en el [[sigle XVI]]. El terme procedix de l'obra de [[Giorgio Vasari]] ''Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos'', publicada en l'any [[1570]], pero fins al [[sigle XIX]] este concepte no rep una àmplia interpretació històric-artística.  

El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de sigles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.

El nom "renaiximent" s'utilisà perqué esta corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolisa la reactivació del coneiximent i el progrés despuix de sigles de predomini d'un tipo de mentalitat dogmàtica establida en l'Europa de l'[[Edat Mija]]. Esta nova etapa plantejà una nova forma de vore el món i el ser humà, l'interés per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme migeval i substituint-lo per un cert antropocentrisme.

== Entorn històric ==

== Entorn històric ==

* Els [[era dels descobriments|grans descobriments geogràfics]] favorixen una visió unitària del món.

* Els [[era dels descobriments|grans descobriments geogràfics]] favorixen una visió unitària del món.

* La difusió de la [[filosofia clàssica]] rescatada a través dels filòsofs [[Al-Àndalus|andalusis]]. Es tendix a una separació clara entre [[religió]] i [[filosofia]], entre [[raó]] i [[fe]]. [[Humanisme]] enfront [[teocentrisme]]. Es desenrrolla l'[[humanisme]] com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses.

* La difusió de la [[filosofia clàssica]] rescatada a través dels filòsofs [[Al-Àndalus|andalusis]]. Es tendix a una separació clara entre [[religió]] i [[filosofia]], entre [[raó]] i [[fe]]. [[Humanisme]] enfront [[teocentrisme]]. Es desenrrolla l'[[humanisme]] com a corrent vital que veu l'home com a centre i mesura fonamental de totes les coses.

* A una llibertat de pensament major, alluntada del dogmatisme medieval, correspon un impuls considerable dels coneiximents científics. El desenroll de les [[universitat]]s i, sobretot, l'aparició de la [[imprenta]] favorixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels [[monasteri]]s als carrers de les [[ciutat]]s.

* A una llibertat de pensament major, alluntada del dogmatisme migeval, correspon un impuls considerable dels coneiximents científics. El desenroll de les [[universitat]]s i, sobretot, l'aparició de la [[imprenta]] favorixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels [[monasteri]]s als carrers de les [[ciutat]]s.

== Tòpics del Renaiximent ==

== Tòpics del Renaiximent ==

El pensament humanista és una concepció filosòfica del món que situa a l'home al centre de la seua reflexió. Per tant, exalta la figura humana, l'individualitat i la llibertat de l'home per a interpretar el món. La [[filosofia clàssica]], i especialment [[Plató]], és l'instrument per a esta reflexió. L'humanisme és un estil de vida a on l'humanista és l'home cult, coneixedor del [[llatí]] i del [[grec]], de la filosofia de [[Plató]] i [[Aristòtil]], preocupat per la [[ciència]], la [[poesia]] i l'[[art]]. A sovint, ell mateix és poeta, científic i artista.  

El pensament humanista és una concepció filosòfica del món que situa a l'home al centre de la seua reflexió. Per tant, exalta la figura humana, l'individualitat i la llibertat de l'home per a interpretar el món. La [[filosofia clàssica]], i especialment [[Plató]], és l'instrument per a esta reflexió. L'humanisme és un estil de vida a on l'humanista és l'home cult, coneixedor del [[llatí]] i del [[grec]], de la filosofia de [[Plató]] i [[Aristòtil]], preocupat per la [[ciència]], la [[poesia]] i l'[[art]]. A sovint, ell mateix és poeta, científic i artista.  

Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals medievals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura medieval, els sers humans varen poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes varen cercar en l'antiguetat clàssica, en texts i en els restos arqueològiques que varen descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la naturalea. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la naturalea ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en que els hòmens adquirien una autonomia espiritual i més lliure de les institucions religioses.

Fon un moviment intelectual capaç de transformar les estructures mentals migevals, tot adaptant-les a un tipo de societat més oberta i dinàmica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura migeval, els sers humans varen poder reivindicar la possibilitat de realisar-se ells mateixos com a individus, ya que havien demostrat la seua capacitat per triumfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes varen cercar en l'antiguetat clàssica, en texts i en els restos arqueològiques que varen descobrir, el sentit profunt del fet humà i el gust per la contemplació de la naturalea. Pel pensament humanista, l'home és el centre de l'univers i la màxima realisació de la naturalea ([[antropocentrisme]]), i pot observar la realitat que l'envolta en sentit crític, sense la rigidea de la mentalitat [[escolàstica]]. En qualsevol cas, l'[[humanisme]] era [[llaic]] pero no anticristià perqué defenia una religió més personal i directa, en que els hòmens adquirien una autonomia espiritual i més lliure de les institucions religioses.

L'expansió de l'humanisme va contar en la [[imprenta]] (en l'any [[1455]] ya existix en [[Magúncia]] i [[Estrasburc]], encara que apareix lligada en ([[Gutenberg]], [[1448]]), que varen facilitar la difusió dels escrits humanistes. En les corts renaixentistes, desijoses d'obrir-se a un món nou, els humanistes són reclamats, i a les seues mans hi ha el progrés de la cultura i del pensament. Per primera vegada, l'obra d'art és analisada racionalment des del punt de vista de l'espectador. Aixina naix la crítica d'art.

L'expansió de l'humanisme va contar en la [[imprenta]] (en l'any [[1455]] ya existix en [[Magúncia]] i [[Estrasburc]], encara que apareix lligada en ([[Gutenberg]], [[1448]]), que varen facilitar la difusió dels escrits humanistes. En les corts renaixentistes, desijoses d'obrir-se a un món nou, els humanistes són reclamats, i a les seues mans hi ha el progrés de la cultura i del pensament. Per primera vegada, l'obra d'art és analisada racionalment des del punt de vista de l'espectador. Aixina naix la crítica d'art.

== L'art renaixentista italià ==

== L'art renaixentista italià ==

[[Giorgio Vasari]] ([[1511]]-[[1574]]), [[arquitecte]] i [[historiador de l'art]], utilisà el terme italià ''rinascita'', per referir-se a l'[[art]] italià del [[sigle XV]] i remarcar la idea que est art suponia un nou naiximent del "bon art antic" i un trencament en la tradició artística [[Edat medieval|medieval]]. El renaiximent seria, dons, l'art sorgit a Itàlia el [[sigle XV]] i estés per tota Europa el [[sigle XVI]], i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguetat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalea com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la [[humanisme|filosofia humanista]].  

[[Giorgio Vasari]] ([[1511]]-[[1574]]), [[arquitecte]] i [[historiador de l'art]], utilisà el terme italià ''rinascita'', per referir-se a l'[[art]] italià del [[sigle XV]] i remarcar la idea que est art suponia un nou naiximent del "bon art antic" i un trencament en la tradició artística [[Edat migeval|migeval]]. El renaiximent seria, dons, l'art sorgit a Itàlia el [[sigle XV]] i estés per tota Europa el [[sigle XVI]], i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguetat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalea com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la [[humanisme|filosofia humanista]].  

Els supòsits històrics que permeteren de desenrollar el nou estil es remonten al [[sigle XIV]] quan, en l'[[humanisme]], progressa un ideal individualista de la cultura i un profunt interés per la [[lliteratura clàssica]], que acabarà dirigint, forçosament, l'atenció sobre els restos monumentals clàssiques.

Els supòsits històrics que permeteren de desenrollar el nou estil es remonten al [[sigle XIV]] quan, en l'[[humanisme]], progressa un ideal individualista de la cultura i un profunt interés per la [[lliteratura clàssica]], que acabarà dirigint, forçosament, l'atenció sobre els restos monumentals clàssiques.

:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, l'incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], aixina com l'adopció d'antics elements simbòlics. Ara hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per a captar l'esperit del classicisme i no només les seues formes. Per tant no serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic.

:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, l'incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], aixina com l'adopció d'antics elements simbòlics. Ara hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per a captar l'esperit del classicisme i no només les seues formes. Per tant no serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic.

:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que es sembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per a  captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de l'idea.

:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que es sembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per a  captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de l'idea.

:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts medievals.

:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts migevals.

=== Arquitectura ===

=== Arquitectura ===

{{principal|Arquitectura del Renaiximent}}

{{principal|Arquitectura del Renaiximent}}

[[Archiu:Santa Maria Novella.jpg|thumb|left|L'iglésia de Santa Maria Novella, [[Florència]], la frontera fon dissenyada per [[Leon Battista Alberti]]]]

[[Archiu:Santa Maria Novella.jpg|thumb|left|L'iglésia de Santa Maria Novella, [[Florència]], la frontera fon dissenyada per [[Leon Battista Alberti]]]]

Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors en Florència, de l'arquitecte [[Filippo Brunelleschi]], com l'inici del Renaiximent. No tant des del punt de vista estilístic, perqué seguix encara alguns patrons formals gòtics, sino per que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis medievals. S'explica que Brunelleschi, despuix d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, varen haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va aumentar les seues exigències.

Des de Vasari, s'acostuma a prendre la construcció de la cúpula de la Catedral de Santa Maria de les Flors en Florència, de l'arquitecte [[Filippo Brunelleschi]], com l'inici del Renaiximent. No tant des del punt de vista estilístic, perqué seguix encara alguns patrons formals gòtics, sino per que va representar d'afirmació del valor de l'artista i el tècnic individual enfront dels gremis migevals. S'explica que Brunelleschi, despuix d'estar-hi treballant uns anys, va trobar la solució per a la cúpula i va voler ser recompensat en conseqüència. En negar-se els gremis a acceptar un tracte diferenciat, Brunelleschi va abandonar l'obra. Incapaços de seguir la construcció, tècnicament molt complexa, varen haver de tornar a cridar Brunelleschi, qui va aumentar les seues exigències.

[[File:Brunelleshi-and-Duomo-of-Florence.gif|thumb|right|200px|Esquema de la cúpula segons la reconstrucció arbitràriament regularisada de Nelli]]

[[File:Brunelleshi-and-Duomo-of-Florence.gif|thumb|right|200px|Esquema de la cúpula segons la reconstrucció arbitràriament regularisada de Nelli]]

=== Escultura ===

=== Escultura ===

{{principal|Escultura del Renaiximent}}

{{principal|Escultura del Renaiximent}}

L'escultura del [[Quattrocento]] conseguí lliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica medieval. L'interés dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exenta, lo que no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegué. Per lo  que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seua relació en l'espai. Els materials més preuats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat capdavantera en el desenroll del nou estil.

L'escultura del [[Quattrocento]] conseguí lliberar-se plenament de les condicions del marc arquitectònic que havien determinat la plàstica migeval. L'interés dels escultors del Quattrocento se centra clarament en la figura exenta, lo que no vol dir que el relleu arquitectònic desaparegué. Per lo  que fa als temes, el Renaiximent, orientat a l'estudi de l'home, torna al motiu bàsic de l'escultura clàssica: la figura humana, especialment les figures nues, tot intentant plasmar l'anatomia, la funció del cos i la seua relació en l'espai. Els materials més preuats tornen a ser la [[pedra]] i el [[bronze]]. Novament serà [[Florència]] la ciutat capdavantera en el desenroll del nou estil.

==== El Quatre-cents (sigle XV) ====

==== El Quatre-cents (sigle XV) ====

El Renaiximent artístic no fon en [[Alemanya]] una tentativa de resurrecció de l'art clàssic, sino una renovació intensa de l'esperit germànic, motivat per la [[Reforma protestant]].  

El Renaiximent artístic no fon en [[Alemanya]] una tentativa de resurrecció de l'art clàssic, sino una renovació intensa de l'esperit germànic, motivat per la [[Reforma protestant]].  

[[Albrecht Dürer]] ([[1471]]-[[1528]]) és l'artista més universal del Renaiximent alemà per les seues pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. La seua obra ya fon reconeguda i admirada en tots [[Europa]] en vida i impostà l'imprenta de l'artista modern, enllaçant la reflexió teòrica en la transició decisiva entre la pràctica medieval i l'idealisme renaixentista. Eixercí una profunda influència en els artistes del [[sigle XVI]] del seu propi país i dels [[Països Baixos]]. Dürer va comprendre la imperiositat d'adquirir un coneiximent racional de la producció artística.

[[Albrecht Dürer]] ([[1471]]-[[1528]]) és l'artista més universal del Renaiximent alemà per les seues pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. La seua obra ya fon reconeguda i admirada en tots [[Europa]] en vida i impostà l'imprenta de l'artista modern, enllaçant la reflexió teòrica en la transició decisiva entre la pràctica migeval i l'idealisme renaixentista. Eixercí una profunda influència en els artistes del [[sigle XVI]] del seu propi país i dels [[Països Baixos]]. Dürer va comprendre la imperiositat d'adquirir un coneiximent racional de la producció artística.

Posteriorment a la [[Reforma protestant|Reforma]] el mecenage de la noblea alemana se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'esta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Aixina a mijans del [[sigle XVI]] s'amplia el castell d'Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. No obstant, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, llimitant-se a decorar-les en ornamentació renaixentista. Els emperadors [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i la família [[Fugger]] foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de [[Johannes Kepler]] i [[Tycho Brahe]].

Posteriorment a la [[Reforma protestant|Reforma]] el mecenage de la noblea alemana se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'esta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Aixina a mijans del [[sigle XVI]] s'amplia el castell d'Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. No obstant, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, llimitant-se a decorar-les en ornamentació renaixentista. Els emperadors [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i la família [[Fugger]] foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de [[Johannes Kepler]] i [[Tycho Brahe]].