Canvis

[[Archiu:Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg|thumb|300px|''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] .  

[[Archiu:Sandro_Botticelli_-_La_nascita_di_Venere_-_Google_Art_Project_-_edited.jpg|thumb|300px|''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] .  

Este pintor florentí representà l'ambient neoplatònic de la cort dels [[Mèdici]]. Fon pràcticament oblidat des del [[sigle XVI]] ([[Giorgio Vasari]] li dedicà un dels capítuls més fluixos de la seua obra) fins al seu redescobriment el [[sigle XIX]].]]

Este pintor florentí representà l'ambient neoplatònic de la cort dels [[Mèdici]]. Fon pràcticament oblidat des del [[sigle XVI]] ([[Giorgio Vasari]] li dedicà un dels capítuls més fluixos de la seua obra) fins al seu redescobriment el [[sigle XIX]].]]

En la pintura del [[Quattrocento]] poden distinguir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la llínia, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].

En la pintura del [[Quattrocento]] poden distinguir els [[pintor]]s que mostren una preocupació fonamental pel problema de la perspectiva i de la corporeïtat de les figures, com seria el cas de [[Masaccio]], [[Piero della Francesca]], [[Mantegna]] i els pintors que donen prioritat a la llínea, al dibuix, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] i [[Botticelli]].

Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un atre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ya que trenca en l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconisat [[Giotto di Bondone]] un sigle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], partix de la seua preocupació pel volum i la monumentalitat pero és capaç de donar a les seues figures una plenitut vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organisació de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva llineal. La seua mort, en plena joventut, va fer impossible que deixara una obra tan extensa com atres pintors de la seua generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescs]] de la capella Brancacci a l'iglésia del Carmine i el fresc de la Trinitat.

Si Brunelleschi i Donatello són els iniciadors indiscutibles del Renaiximent en arquitectura i escultura, [[Masaccio]], un atre florentí, es pot considerar el primer pintor renaixentista, ya que trenca en l'elegància de l'últim gòtic i torna a la preocupació per la realitat que havia preconisat [[Giotto di Bondone]] un sigle abans. [[Masaccio]] ([[1401]]-[[1428]]), coneixedor i admirador de l'obra de [[Giotto di Bondone]], partix de la seua preocupació pel volum i la monumentalitat pero és capaç de donar a les seues figures una plenitut vital i una individualitat molt acusades, un cromatisme més viu i intens, i una organisació de l'espai del quadre segons les lleis de la perspectiva llineal. La seua mort, en plena joventut, va fer impossible que deixara una obra tan extensa com atres pintors de la seua generació. Les obres fonamentals són els [[Pintura al fresc|frescs]] de la capella Brancacci a l'iglésia del Carmine i el fresc de la Trinitat.

[[Fra Angelico]] supon el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos.

[[Fra Angelico]] supon el pont en el gòtic. La seua pintura és intimista, quasi ingènua, encara carregada de simbolisme, pero les seues arquitectures denoten un cert domini de la perspectiva i una preocupació per la llum, que l'allunta dels fons irreals del gòtic llineal. Els seus temes són religiosos.

Una atra corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament en el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínia, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon número de ''Verges en el Chiquet'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Encara que, ya en estes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personages que reflectixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabals de Botticelli són els grans quadres de temes mitològics pintats en l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naiximent de Venus''.

Una atra corrent de la pintura del Renaiximent enllaça directament en el refinament i l'elegància del gòtic, pero afegint-hi les novetats renaixentistes: perspectiva, naturalisme, estudi de l'anatomia... [[Botticelli]] ([[1444]]-[[1510]]), com atres pintors florentins, busca les llínies àgils, les figures elegants voluptuoses, els fons de faula... Les seues ferramentes són el domini de la llínea, del dibuix i del color. Botticelli es va formar al taller del vell [[Filippo Lippi]], la influència del qual és evident en les primeres obres del florentí: un bon número de ''Verges en el Chiquet'', ''La Història de Judith'', l'''Adoració dels Reis'', etc. Encara que, ya en estes obres es pot vore el món formal propi de Botticelli caracterisat pel ritme subtil dels cossos i els vestits en uns personages que reflectixen en el rostre una expressió malenconiosa. Les obres cabals de Botticelli són els grans quadres de temes mitològics pintats en l'ambient de la cort del Mèdici, com ''El naiximent de Venus''.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tencara que la seua pintura és essencialment religiosa.

Estilísticament pròxim a Fra Angèlico es troba [[Fra Filippo Lippi]] ([[1406]]-[[1469]]), d'una elegància més mundana, tencara que la seua pintura és essencialment religiosa.

==== Mestres del sigle XVI ====

==== Mestres del sigle XVI ====

[[Archiu:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]]

[[Archiu:Michelangelo - Fresco of the Last Judgement.jpg|thumb|300px||right|Detall de la [[Capella Sixtina]] de [[Michelangelo Buonarroti]].]]

[[Florència]] continua en el [[sigle XVI]] sent la capital de l'[[art]], pero les seues figures màximes es traslladen a [[Roma]], a on la cort pontifícia constituïx el mecenage d'una época nova, o viagen per diverses ciutats. En general els pintors educats en [[Florència]] concedixen al dibuix una importància més gran que atres escoles en un sigle en qué la llínia pert el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del ''Cinc-cents'' aporta tres jagants: [[Leonardo da Vinci]], [[Miquel Àngel]] i [[Rafael]].

[[Florència]] continua en el [[sigle XVI]] sent la capital de l'[[art]], pero les seues figures màximes es traslladen a [[Roma]], a on la cort pontifícia constituïx el mecenage d'una época nova, o viagen per diverses ciutats. En general els pintors educats en [[Florència]] concedixen al dibuix una importància més gran que atres escoles en un sigle en qué la llínea pert el seu perfil de delimitadora de les formes. L'escola de pintura del ''Cinc-cents'' aporta tres jagants: [[Leonardo da Vinci]], [[Miquel Àngel]] i [[Rafael]].

[[Leonardo da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Santa Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de l'història de la pintura. Ya en [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums.

[[Leonardo da Vinci]] és el gran arquetip de l'home renaixentista, igualment dotat per a la creació estètica que per a la ciència. Dos de les seues pintures, la ''Santa Cena'' i ''[[La Gioconda]]'', són eixemples culminants de l'història de la pintura. Ya en [[La Verge de les Roques (National Gallery)]] Leonardo s'havia mostrat com un gran mestre de la composició triangular i de les llums.