Llínea 5: |
Llínea 5: |
| {{AP|Harja}} | | {{AP|Harja}} |
| | | |
− | Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de Bocairente, datades en l'any [[1121]]. | + | Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'[[Ibn Al-Dani]] de Dénia o les d'[[Ibn Rudaym de Bocairent]], datades en l'any [[1121]]. |
| | | |
− | Alguns autors de harges són Abu Isa Ibn Lubbun, Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani i Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Autors valencians abans de Jaume I]</ref> | + | Alguns autors de harges són [[Abu Isa Ibn Lubbun]], [[Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani]] i [[Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Autors valencians abans de Jaume I]</ref> |
| | | |
| === Romanç valencià === | | === Romanç valencià === |
− | En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>. | + | En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquista musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>. |
| | | |
| El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua. | | El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua. |
| | | |
− | Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[sigle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>. | + | Alguns eixemples de texts en romanç valencià d'abans la conquista d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[sigle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>. |
| | | |
| === Cap a la madurea de la llengua === | | === Cap a la madurea de la llengua === |
Llínea 22: |
Llínea 22: |
| {{AP|Sigle d'Or valencià}} | | {{AP|Sigle d'Or valencià}} |
| | | |
− | El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Cervantes]], [[Calderón]] i [[Quevedo]]. | + | El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], [[Calderón de la Barca|Calderón]] i [[Francisco de Quevedo|Quevedo]]. |
| | | |
| === Poesia === | | === Poesia === |
Llínea 29: |
Llínea 29: |
| | | |
| En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana. | | En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana. |
− | Entre els poetes valencians destaquen [[Ausias March]], Roiç de Corella i un gran número de noms com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcis Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]] | + | Entre els poetes valencians destaquen [[Ausias March]], Roiç de Corella i un gran número de noms com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcís Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]] |
| | | |
| === Narrativa === | | === Narrativa === |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| | | |
| === Teatre === | | === Teatre === |
− | El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV. | + | El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV. |
| | | |
| == Del sigle XVI fins a la Renaixença == | | == Del sigle XVI fins a la Renaixença == |
Llínea 47: |
Llínea 47: |
| === Franquisme === | | === Franquisme === |
| === Transició === | | === Transició === |
| + | |
| + | == Descàrregues == |
| + | * [https://llibres-valencia.blogspot.com/ Llibres i contes en valencià] Es pot solicitar la descàrrega gratuïta de llibres i contes en valencià en el E-mail "epub.val@gmail.com" especificant el format (.cdr, .epub,.moby o .pdf). |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
Llínea 55: |
Llínea 58: |
| * Almela y Vives, Francisco (1934) ''La literatura valenciana'', Editorial Miguel Juan | | * Almela y Vives, Francisco (1934) ''La literatura valenciana'', Editorial Miguel Juan |
| * Ferreres, Rafael (1981) ''Antologia de la literatura valenciana'' | | * Ferreres, Rafael (1981) ''Antologia de la literatura valenciana'' |
− | * Franco, Josep (2002) Història de la literatura valenciana, Acento | + | * Franco, Josep (2002) ''Història de la literatura valenciana'', Acento |
| | | |
− | == Vínculs externs == | + | == Enllaços externs == |
| * [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana] | | * [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana] |
| * [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana] | | * [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana] |