Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[File:Sollana.jpg|thumb|Vista del terme de Sollana]] | | [[File:Sollana.jpg|thumb|Vista del terme de Sollana]] |
| + | '''Sollana''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|Parc Natural de l'Albufera]]. |
| | | |
− | '''Sollana''' és un municipi [[Comunitat Valenciana|valencià]] en la comarca de la [[Ribera Baixa]], enclavat dins del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|Parc Natural de l'Albufera]]. El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de Valéncia]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en [[l'Albufera]], i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.
| + | == Geografia == |
| + | El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la plana que s'estén des dels contraforts de les llomes d'[[Espioca]], [[l'Almaguer]] i [[Alginet]] fins al llac del [[Parc Natural de l'Albufera de Valéncia|l'Albufera]]: la [[geologia]] i la [[geografia]] coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del [[Mar Mediterràneu|mar Mediterràneu]]; segons el catedràtic [[Eduardo Boscà]], el sac del [[golf de Valéncia]] arribava alguns quilómetros terra adins de l'actual vora del mar, a on desembocaria directament el [[Riu Xúquer|Xúquer]], el seu actual afluent el [[Riu Magre|Magre]] i els barrancs, entre ells el de [[Catarroja]], que ara ho fa directament en [[l'Albufera]], i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer. |
| | | |
| Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]]. | | Refermant la mateixa teoria, [[Nicolau Primitiu]] diu que esta immensa plana es formà en anar omplint-se l'Albufera i els seus marenys en els desgasts de les montanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu a lo llarc del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ya que al menys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una volta desviat tot el curs del riu cap a [[Cullera]], el solar de Sollana es completà en els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el [[barranc del Tramusser]] i [[Barranc dels Algadins|el dels Algadins]]. |
Llínea 8: |
Llínea 10: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | El [[13 d'abril]] del [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] del [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]]. L'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i el [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir al restant. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]). En [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] del [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]]. Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan [[sigle XIX]] estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres. | + | El [[13 d'abril]] de l'any [[1248]] [[Jaume I]] va donar Sollana a [[Eximén d'Urrea]] per heretat lliure i franca. El [[21 de setembre]] de l'any [[1270]] se li concedix carta de població: en este periodo [[Vicent Saboya]] era el senyor i en [[1609]] pertanyia al duc de [[Pastrana]]; el seu últim senyor territorial fon el [[comte d'Íxer]]. Va mantindre pleits constants en [[Sueca]]. |
| | | |
− | El [[26 de giner]] de [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris varen ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de giner de 1932 {{es}}</ref>
| + | En l'any [[1564]] en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix abdós llocs, i en l'any [[1568]] sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les [[cort (noblea)|Corts]] de [[1342]] es controla el seu cultiu. per orde real, en [[1753]] es va restringir el conreu de l'[[arròs]] als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir al restant. També es va donar orde al [[veguer]] d'[[Alzira]] i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguaix i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 [[Fanecada|fanecades]]). |
| | | |
− | En [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement despuix de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). Des de mitat del [[sigle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha segut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km<sup>2</sup>. | + | En l'any [[1789]] esta sifra es va duplicar a causa de cometre frau, ya que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les [[Corts valencianes]] de l'any [[1626]] l'iglésia de Santa [[Maria Magdalena]] de Sollana demanà l'exenció de pagar dret d'amortisació i sagell de 800 [[lliura (moneda)|lliures]]. |
| | | |
− | En l'any [[2002]] celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla. | + | Conta en el convent de la [[Mare de Deu]] de la [[Mercé]], que a mijan [[sigle XIX]] estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa época tenia un hospital per a pobres. |
| + | |
| + | El [[26 de giner]] de l'any [[1932]], un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'archiu municipal en la plaça del poble, i va proclamar la [[República Soviètica de Sollana]]. La [[Guàrdia Civil]] desarmà als revolucionaris, i durant els fets al menys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris varen ser ferits.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1932/01/27/046.html Cómo se registraron los sucesos de Sollana] notícia a [[ABC (diari)|ABC]] del 27 de giner de 1932 {{es}}</ref> |
| + | |
| + | En l'any [[1510]] tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement despuix de l'expulsió dels moriscs (44 el 1.646). |
| + | |
| + | Des de mitat del [[sigle XVIII]] el seu creiximent demogràfic ha segut constant: 582 habitants (sollaners) en [[1787]]; 1.819 en [[1900]] i 4.467 en [[1994]] per a un terme de 37,3 km<sup>2</sup>. |
| + | |
| + | En l'any [[2002]] celebrava el 725 aniversari de la seua carta pobla. |
| + | |
| + | == Administració == |
| + | {{Alcaldes_Espanya |
| + | | Alcalde_1 = Gaspar Sastre Cañada |
| + | | Partit_1 = [[UCD]] |
| + | | Alcalde_2 = Gaspar Sastre Cañada |
| + | | Partit_2 = [[AP]] |
| + | | Alcalde_3 = Francisco Vila Llinares |
| + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_4 = Francisco Vila Llinares |
| + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_5 = Juan Francisco Benito Esteve |
| + | | Partit_5 = [[AIS]] |
| + | | Alcalde_6 = Gaspar Sastre Cañada |
| + | | Partit_6 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_7 = Gaspar Sastre Cañada |
| + | | Partit_7 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_8 = Alicia Hervàs Serra |
| + | | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_9 = Vicente José Codoñer Senón |
| + | | Partit_9 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_10 = Juan Roda Gómez |
| + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_11 = Vicente José Codoñer Senón |
| + | | Partit_11 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_12 = Vicente José Codoñer Senón |
| + | | Partit_12 = [[PPCV]] |
| + | }} |
| + | |
| + | |
| + | == Demografia == |
| + | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 4.959 habitants. |
| + | |
| + | <center> |
| + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| + | |- |
| + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]] |
| + | |- |
| + | | align=center| 4.429 || align=center| 4.184 || align=center| 4.467 || align=center| 4.425 || align=center| 4.451 || align=center| 4.463 || align=center| 4.478 || align=center| 4.515 || align=center| 4.519 || align=center| 4.708 || align=center| 4.899 || align=center| 4.884 || align=center| 4.911 || align=center| 4.959 |
| + | |} |
| + | </center> |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | La seua economia es basa fonamentalment en la [[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arrossar|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles. | + | La seua economia es basa fonamentalment en l'[[agricultura]], encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenrollant una miqueta més al nort-oest ([[Alginet]], [[Almussafes]], [[Silla]], etc.) i el traçat de l'[[Autopista del Mediterràneu]] pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propencs anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existix cap terreny sense conrear. No existix el secà. Dins del regadiu n'hi han els [[arròs|arrossars]], el [[taronger]] i la [[dacsa]]. L'[[aigua]] per al rec procedix del [[riu Xúquer]]. La ganaderia conta en caps de [[vaca|boví]], [[ovella|llanar]], [[porc|porcí]] i granges avícoles. |
| | | |
− | El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, a més dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]]. | + | El sector industrial conta en tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gineres de punt, ademés dels grans almagasens d'exportació d'[[arròs]] i [[taronja]]. |
| | | |
| == Monuments i llocs d'interés == | | == Monuments i llocs d'interés == |
Llínea 28: |
Llínea 80: |
| * '''Safareig Municipal'''. Al costat del quarter de la [[Guàrdia Civil]], en la travessia de la [[N-332]]. Obra de l'arquitecte [[Joan Segura de Lago]]. | | * '''Safareig Municipal'''. Al costat del quarter de la [[Guàrdia Civil]], en la travessia de la [[N-332]]. Obra de l'arquitecte [[Joan Segura de Lago]]. |
| * '''Mercat Municipal'''. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago. | | * '''Mercat Municipal'''. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago. |
− |
| |
− | == Demografia ==
| |
− | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
| |
− | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
| |
− |
| |
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2010]]
| |
− | |-
| |
− | | align=center| 4.429 || align=center| 4.184 || align=center| 4.467 || align=center| 4.425 || align=center| 4.451 || align=center| 4.463 || align=center| 4.478 || align=center| 4.515 || align=center| 4.519 || align=center| 4.708 || align=center| 4.899
| |
− | |}
| |
| | | |
| == Festes == | | == Festes == |
− | Les festes locals comencen el [[22 de juliol]], en la celebració de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]], (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al [[9 d'agost]]) durant el qual se celebren les festes del [[El Romaní|Romaní]]. | + | Les festes locals comencen el [[22 de juliol]], en la celebració de [[Maria Magdalena|Santa Maria Magdalena]], (patrona). Despuix de celebrar la festa hi ha un breu paréntesis (fins al [[9 d'agost]]) durant el qual se celebren les festes del [[El Romaní|Romaní]]. |
| | | |
| El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El [[10 d'agost]] se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'iglésia de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, l'image és traslladada de nou a l'iglésia de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la [[cordà]]", substituïda actualment per un [[correfoc]]). | | El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El [[10 d'agost]] se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. L'image és traslladada a la nit en processó des de l'iglésia de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, l'image és traslladada de nou a l'iglésia de la Magdalena. Tradicionalment, esta nit se celebrava "la [[cordà]]", substituïda actualment per un [[correfoc]]). |
Llínea 48: |
Llínea 91: |
| | | |
| == Sollaners ilustres == | | == Sollaners ilustres == |
− | * [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]]. | + | * [[Joan Josep López Ibor]], [[Siquiatra|siquiatria]] i [[Sexologia|sexolec]] naixcut en Sollana en [[1908]] |
− | * [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila. | + | * [[Pedro del Río]], actor espanyol nomenat fill adoptiu de la vila |
− | * [[Francesc Vera]], fotógraf. | + | * [[Francesc Vera]], fotógraf |
− | * [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional. | + | * [[Theo Gil]], artista plàstic de proyecció internacional |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
| | | |
| == Referències== | | == Referències== |
| <references /> | | <references /> |
| + | |
| + | * [https://www.sollana.es/ Ajuntament de Sollana] |
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sollana INE. Població de Sollana] |
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| | | |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| * Div. autors: ''Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4 | | * Div. autors: ''Carta pobla otorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4 |
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 |
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia |
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| * '''Moleres Ibor''', Juan: ''Història de Sollana'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8 | | * '''Moleres Ibor''', Juan: ''Història de Sollana'' (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8 |
| + | * Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 |
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | * [http://www.sollana.es/ Sollana.es] Lloc institucional
| + | {{commonscat|Sollana}} |
− | * [http://www.sollana.org/ Sollana.org] Lloc oficial
| |
| | | |
| {{Municipis de La Ribera Baixa}} | | {{Municipis de La Ribera Baixa}} |