Canvis

Va ser Conseller i Jurat de la ciutat de Valéncia, administrador de la [[Llonja]] i contador de la [[Generalitat Valenciana]], entre els anys [[1468]] i [[1516]]. Fon protegit per [[Ferrando el Catòlic]] i va obtindre el títul de Mossén, o siga cavaller. Es va casar ya major en Brianda de Santángel, filla del germà de [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]].

Va ser Conseller i Jurat de la ciutat de Valéncia, administrador de la [[Llonja]] i contador de la [[Generalitat Valenciana]], entre els anys [[1468]] i [[1516]]. Fon protegit per [[Ferrando el Catòlic]] i va obtindre el títul de Mossén, o siga cavaller. Es va casar ya major en Brianda de Santángel, filla del germà de [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]].

Vinyoles fon un escritor molt cult, s'expressava en tres idiomes: valencià, italià i castellà. En les poesies religioses i amoroses se l´ha qualificat com a admirable i també se l'ha tildat com a un dels motors principals de la vida cultural valenciana de finals del sigle XV.  

Vinyoles fon un escritor molt cult, s'expressava en tres idiomes: [[valencià]], [[italià]] i [[castellà]]. En les poesies religioses i amoroses se l´ha qualificat com a admirable i també se l'ha tildat com a un dels motors principals de la vida cultural valenciana de finals del sigle XV.  

Concursa i intervé en diversos certàmens poètics en els anys [[1474]], [[1486]], [[1488]] i [[1511]], en poesies de caràcter religiós. Va publicar, en prosa i vers, l'obra ''Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus'' l'any [[1499]].

Concursa i intervé en diversos certàmens poètics en els anys [[1474]], [[1486]], [[1488]] i [[1511]], en poesies de caràcter religiós. Va publicar, en prosa i vers, l'obra ''Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus'' en l'any [[1499]].

És també autor de poesies en idioma toscà. A instàncies de Luis Carrós i Pedro Boil va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] el ''Supplementum cronicarum'' de Felippo Foreste, en una de les primeres edicions en llengua castellana en Valéncia, en l'any [[1510]].

És també autor de poesies en idioma toscà. A instàncies de Luis Carrós i Pedro Boil va traduir del [[llatí]] al [[castellà]] el ''Supplementum cronicarum'' de Felippo Foreste, en una de les primeres edicions en llengua castellana en Valéncia, en l'any [[1510]].