Canvis

6 bytes afegits ,  15:42 7 gin 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 29: Llínea 29:  
'''Arthur Schopenhauer''' ([[Danzig]], [[22 de febrer]] de [[1788]]—[[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]], [[21 de setembre]] de [[1860]]) fon un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]].
 
'''Arthur Schopenhauer''' ([[Danzig]], [[22 de febrer]] de [[1788]]—[[Frankfurt]], [[Prússia|Regne de Prússia]], [[21 de setembre]] de [[1860]]) fon un [[filòsof]] [[Alemanya|alemà]].
   −
La seua [[filosofia]], concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de [[Kant]], és deutora de [[Plató]] i [[Spinoza]], servint ademés com pont en la [[filosofia oriental]], en especial en el [[budisme]], el [[taoisme]] i el [[vedanta]].<ref>Urs App: Schopenhauer's Compass. An Introduction to Schopenhauer's Philosophy and its Origins. Wil: UniversityMedia, 2014 (ISBN 978-3-906000-03-9)</ref> En la seua obra tardana, a partir de [[1836]], presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra [[Hegel]], lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana».
+
La seua [[filosofia]], concebuda essencialment com un «pensar fins el final» la filosofia de [[Kant]], és deutora de [[Plató]] i [[Spinoza]], servint ademés com pont en la [[filosofia oriental]], en especial en el [[budisme]], el [[taoisme]] i el [[vedanta]].<ref>Urs App: Schopenhauer's Compass. An Introduction to Schopenhauer's Philosophy and its Origins. Wil: UniversityMedia, 2014 (ISBN 978-3-906000-03-9)</ref> En la seua obra tardana, a partir de l'any [[1836]], presenta la seua filosofia en oberta polémica contra els desenrolls metafísics postkantians dels seus contemporàneus, i especialment contra [[Hegel]], lo que contribuí en no escassa mida a la consideració del seu pensament com una filosofia «antihegeliana».
    
El seu treball més famós, ''Die Welt als Wille und Vorstellung'' (''El món com voluntat i representació''), constituix des de el punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.<ref>Safranski, Rüdiger: ''Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía''. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6</ref> Supon ademés una de les cimes de l'[[idealisme]] [[Occident|occidental]], i el [[pessimisme]] profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], de la talla de [[Richard Wagner]], [[Lev Tolstói]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Sigmund Freud]], [[Thomas Mann]], [[Carl Gustav Jung]], [[Albert Einstein]], [[Otto Weininger]], [[Otto Rank]], [[Erwin Schrödinger]], [[Ludwig Wittgenstein]], [[Jorge Luis Borges]], [[Pío Baroja]] o [[Émile Cioran]], entre atres.
 
El seu treball més famós, ''Die Welt als Wille und Vorstellung'' (''El món com voluntat i representació''), constituix des de el punt de vista lliterari una obra mestra de la llengua alemana de totes les époques.<ref>Safranski, Rüdiger: ''Schopenhauer y los años salvajes de la filosofía''. Madrit, Alianza, 1991. ISBN 84-206-2699-6</ref> Supon ademés una de les cimes de l'[[idealisme]] [[Occident|occidental]], i el [[pessimisme]] profunt (que no profunt pessimisme), que perdura en l'obra d'escritors i pensadors dels [[sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], de la talla de [[Richard Wagner]], [[Lev Tolstói]], [[Friedrich Nietzsche]], [[Sigmund Freud]], [[Thomas Mann]], [[Carl Gustav Jung]], [[Albert Einstein]], [[Otto Weininger]], [[Otto Rank]], [[Erwin Schrödinger]], [[Ludwig Wittgenstein]], [[Jorge Luis Borges]], [[Pío Baroja]] o [[Émile Cioran]], entre atres.
120 197

edicions