Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | | + | [[Archiu:Rosquillas.JPG|thumb|Rosquilles fregides en [[Astúries]].]] |
− | | |
− | [[Archiu:Rosquillas.JPG|thumb|Rosquilles fregides en [[Asturias]].]] | |
| [[Archiu:Tejas y rosquillas de Alcalá.jpg|thumb|A la dreta, rosquilles de [[Alcalà d'Henares|Alcalà]], una variant de rosquilles llestes.]] | | [[Archiu:Tejas y rosquillas de Alcalá.jpg|thumb|A la dreta, rosquilles de [[Alcalà d'Henares|Alcalà]], una variant de rosquilles llestes.]] |
| [[Archiu:Rosquillas de Ledesma-2010.JPG|thumb|[[Rosquilles de Ledesma]].]] | | [[Archiu:Rosquillas de Ledesma-2010.JPG|thumb|[[Rosquilles de Ledesma]].]] |
| [[Archiu:CocinaPalentina-Ciegas 001.JPG|thumb|Cegues de [[Paléncia]].]] | | [[Archiu:CocinaPalentina-Ciegas 001.JPG|thumb|Cegues de [[Paléncia]].]] |
− |
| |
| La '''rosquilla''' és un dolç [[fritada|fregit]] o [[enfornat]] fet en distints tipos de [[massa]], des d'una massa més o menys esponjosa fins a [[fulloldre|massa ensaginades]]. Té forma [[bou (matemàtiques)|toroid]], és dir, forma de roll, d'ahí el seu nom. | | La '''rosquilla''' és un dolç [[fritada|fregit]] o [[enfornat]] fet en distints tipos de [[massa]], des d'una massa més o menys esponjosa fins a [[fulloldre|massa ensaginades]]. Té forma [[bou (matemàtiques)|toroid]], és dir, forma de roll, d'ahí el seu nom. |
| | | |
Llínea 11: |
Llínea 8: |
| La rosquilla és un dolç espanyol típic en la [[Semana Santa]], l'orige de la qual es remonta a l'antic [[Imperi romà]], época en la que la seua recepta es va estendre a bona part d'[[Europa]] i de la conca mediterrànea. | | La rosquilla és un dolç espanyol típic en la [[Semana Santa]], l'orige de la qual es remonta a l'antic [[Imperi romà]], época en la que la seua recepta es va estendre a bona part d'[[Europa]] i de la conca mediterrànea. |
| | | |
− | Entre les rosquillas de [[Isidro Llaurador|sant Isidro]], patró de [[Madrit]] la festivitat del qual se celebra el [[15 de maig]], existixen [[Rosquilles meques i llestes|quatre varietats típiques]] que es diferencien principalment en l'acabament final i no en la recepta per a la [[massa]]: | + | Entre les rosquilles de [[Isidro Llaurador|sant Isidro]], patró de [[Madrit]] la festivitat del qual se celebra el [[15 de maig]], existixen [[Rosquilles meques i llestes|quatre varietats típiques]] que es diferencien principalment en l'acabament final i no en la recepta per a la [[massa]]: |
| <ref>Europa Press (15-5-2005). ''[http://www.lukor.com/viajes/noticias/0505/15160840.htm Entre tres y cuatro millones de rosquillas endulzan la festividad de San Isidro en Madrid]''. Lukor. Consultado el 22 de junio de 2009.</ref> | | <ref>Europa Press (15-5-2005). ''[http://www.lukor.com/viajes/noticias/0505/15160840.htm Entre tres y cuatro millones de rosquillas endulzan la festividad de San Isidro en Madrid]''. Lukor. Consultado el 22 de junio de 2009.</ref> |
| | | |
| * [[Rosquilles meques i llestes|Rosquilles meques]]: són les més antigues i no porten cap acabament, d'ahí el seu nom per ser les més simples. Tradicionalment es feyen en excedents de massa de pa. Solen estar perfumades en anís. | | * [[Rosquilles meques i llestes|Rosquilles meques]]: són les més antigues i no porten cap acabament, d'ahí el seu nom per ser les més simples. Tradicionalment es feyen en excedents de massa de pa. Solen estar perfumades en anís. |
| * [[Rosquilles meques i llestes|Rosquilles llestes]]: porten una capa de [[sucre glas]] que pot ser de distints colors (marró, groc, rosa…). També poden anar "emborrachades". | | * [[Rosquilles meques i llestes|Rosquilles llestes]]: porten una capa de [[sucre glas]] que pot ser de distints colors (marró, groc, rosa…). També poden anar "emborrachades". |
− | * [[Rosquillas de Santa Clara]]: despuix de banyar-les en [[clara d'ou]], es cobrixen en una capa de [[Merengue (aliment)|merengue]] sec de color blanc. En tota la comunitat de [[Castella i Lleó]], es fan de major tamany i són conegudes com [[Rosquillas de bany|rosquillas de bany]] o roscos de Castella.<ref>[http://www.patrimonio-gastronomico.com/panreposteria_c.shtml?idboletin=129&idseccion=447&idarticulo=3303 Rosquillas de Santa Clara, rosquillas de baño o roscos de Castilla], en patrimonio-gastronomico.com</ref> | + | * [[Rosquilles de Santa Clara]]: despuix de banyar-les en [[clara d'ou]], es cobrixen en una capa de [[Merengue (aliment)|merengue]] sec de color blanc. En tota la comunitat de [[Castella i Lleó]], es fan de major tamany i són conegudes com [[Rosquilles de bany|rosquilles de bany]] o roscos de Castella.<ref>[http://www.patrimonio-gastronomico.com/panreposteria_c.shtml?idboletin=129&idseccion=447&idarticulo=3303 Rosquillas de Santa Clara, rosquillas de baño o roscos de Castilla], en patrimonio-gastronomico.com</ref> |
| | | |
| * [[Rosquilles franceses|franceses]]: es rebocen en [[armela]] picada. | | * [[Rosquilles franceses|franceses]]: es rebocen en [[armela]] picada. |
− | Les [[Rosquillas cegues]], semblades a les rosquilles de Santa Clara, carixen de forat en el mig, d'ahí el seu nom de cegues. Són típiques de la província de Palència, especialment de [[Saldanya]]. | + | Les [[Rosquilles cegues]], semblades a les rosquilles de Santa Clara, carixen de forat en el mig, d'ahí el seu nom de cegues. Són típiques de la província de Palència, especialment de [[Saldanya]]. |
| | | |
| Tradicionalment, en la zona de [[Reinosa]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]), es conservaven en [[hivern]] en recipients enterrats en la neu de les montanyes de la [[cordillera Cantàbrica]]. Esta darreria també és típic de [[Santillana de la Mar]]. | | Tradicionalment, en la zona de [[Reinosa]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]), es conservaven en [[hivern]] en recipients enterrats en la neu de les montanyes de la [[cordillera Cantàbrica]]. Esta darreria també és típic de [[Santillana de la Mar]]. |
| | | |
− | En [[Galícia]] les rosquilles es consumixen en totes les romeria i festes populars, sent les elaborades en [[Puenteareas]] de les més conegudes. | + | En [[Galícia]] les rosquilles es consumixen en totes les romeria i festes populars, sent les elaborades en [[Ponteareas]] de les més conegudes. |
| <ref>Citadas en la página de las Rías Baixas[http://www.riasbaixas.depo.es/web2005/adjuntos/descargas/26_2_O%20Condado.pdf] y en romanico.com [http://www.1romanico.com/004/gastronomia.asp?codprov=039]</ref> | | <ref>Citadas en la página de las Rías Baixas[http://www.riasbaixas.depo.es/web2005/adjuntos/descargas/26_2_O%20Condado.pdf] y en romanico.com [http://www.1romanico.com/004/gastronomia.asp?codprov=039]</ref> |
| | | |