Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Joan Valls naixqué en la població d'Alcoy, en l'[[L'Alcoyà|Alcoyà]], l'any 1917. En només catorze anys comença a treballar en l'indústria textil. Al mateix temps, inicia la seua formació autodidacta. La seua vocació com a escritor comença primerenc: en [[1934]] escriu el [[Sainet|sainet]] satíric ''Quatre de la terra''.

Joan Valls naixqué en la població d'Alcoy, en l'[[L'Alcoyà|Alcoyà]], en l'any 1917. En només catorze anys comença a treballar en l'indústria textil. Al mateix temps, inicia la seua formació autodidacta. La seua vocació com a escritor comença primerenc: En [[1934]] escriu el [[Sainet|sainet]] satíric ''Quatre de la terra''.

L'any [[1936]] escriu el seu primer llibre de poemes en [[Castellà|castellà]] ''Sol y nervio''. Durant la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-[[1939]]) la seua militància com a republicà determina el seu empresonament. Fon lliberat en l'any [[1940]], i un any despuix publica el seu llibre de poemes ''Guirnaldillas del nacimiento''. A continuació va passar una época de silenci i reflexió, fins que en l'any [[1947]] publica el seu primer llibre de poemes en [[Llengua valenciana|valencià]]: ''La cançó de Mariola''.  

En l'any [[1936]] escriu el seu primer llibre de poemes en [[Castellà|castellà]] ''Sol y nervio''. Durant la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-[[1939]]) la seua militància com a republicà determina el seu empresonament. Fon lliberat en l'any [[1940]], i un any despuix publica el seu llibre de poemes ''Guirnaldillas del nacimiento''. A continuació va passar una época de silenci i reflexió, fins que en l'any [[1947]] publica el seu primer llibre de poemes en [[Llengua valenciana|valencià]]: ''La cançó de Mariola''.  

L'any [[1952]] guanya els [[Jocs Florals]] de [[Sueca]] en el poema ''Elegia de l'àngel''. Un any despuix publica ''L'home pot esser (sic) àngel'', i a continuació ''Presoner de l'ombra'' ([[1955]]), ''Grumet a sols'' ([[1958]]) i ''L'íntim miratge (sic)'' ([[1959]]).

En l'any [[1952]] guanya els [[Jocs Florals]] de [[Sueca]] en el poema ''Elegia de l'àngel''. Un any despuix publica ''L'home pot esser (sic) àngel'', i a continuació ''Presoner de l'ombra'' ([[1955]]), ''Grumet a sols'' ([[1958]]) i ''L'íntim miratge (sic)'' ([[1959]]).

Durant la década dels xixanta obté diversos premis per la seua obra lliterària. Guanya el Premi Ciutat de [[Barcelona]] en ''Paradís en blanc'' ([[1964]]), el Ciutat de la [[Palma de Mallorca|Palma]] en ''Les roses marginals'' ([[1965]]) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi Valéncia en ''Versos a Sara'' ([[1967]]). L'any [[1969]] publica ''Posicions terrenals'', que representa un acostament a la lírica realista típica de la década en el context valencià. A principis dels anys setanta apareix ''Hereu de solituds (sic)'' ([[1972]]), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen ''Breviari d'un eremita urbà'' ([[1975]]), guanyador del Premi [[Ausiàs March]] de Gandia i ''Cent serafins'' ([[1975]]).

Durant la década dels xixanta obté diversos premis per la seua obra lliterària. Guanya el Premi Ciutat de [[Barcelona]] en ''Paradís en blanc'' ([[1964]]), el Ciutat de la [[Palma de Mallorca|Palma]] en ''Les roses marginals'' ([[1965]]) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi Valéncia en ''Versos a Sara'' ([[1967]]). En l'any [[1969]] publica ''Posicions terrenals'', que representa un acostament a la lírica realista típica de la década en el context valencià. A principis dels anys setanta apareix ''Hereu de solituds (sic)'' ([[1972]]), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen ''Breviari d'un eremita urbà'' ([[1975]]), guanyador del Premi [[Ausiàs March]] de Gandia i ''Cent serafins'' ([[1975]]).

L'any [[1978]] veu la llum ''Les hores vives'', poemari que sintetisa bona part dels seus temes anteriors. Posteriorment apareixen: ''Temps de saó'' ([[1979]]), ''Obra poètica'' ([[1981]], que arreplega la producció fins a finals de 1975), ''A cavall de la vida'' ([[1983]], antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), ''Sonets de la fita obscura (sic)'' ([[1984]]) i ''Anys i paranys'' ([[1985]]).

En l'any [[1978]] veu la llum ''Les hores vives'', poemari que sintetisa bona part dels seus temes anteriors. Posteriorment apareixen: ''Temps de saó'' ([[1979]]), ''Obra poètica'' ([[1981]], que arreplega la producció fins a finals de 1975), ''A cavall de la vida'' ([[1983]], antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), ''Sonets de la fita obscura (sic)'' ([[1984]]) i ''Anys i paranys'' ([[1985]]).

En ''Quadern vermell (sic)'' ([[1986]]), serà l'últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor en l'any 1989 quan preparava ''La rosa rotidiana'' (que es va publicar pòstumament en [[1990]]).

En ''Quadern vermell (sic)'' ([[1986]]), serà l'últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor en l'any 1989 quan preparava ''La rosa rotidiana'' (que es va publicar pòstumament en [[1990]]).