Canvis
→Reconquista cristiana
Només tenim que donar-mos conte lo difícil que resulta hui dia, a pesar dels mijos tècnics en els que contem, erradicar d'un grup social i huma el seu idioma i substituir-ho per atre estrany. Per tant, molt més complicat seria en aquells temps fer que els mossàraps deixasen de parlar en romanç, més encara si tenim en conte que musulmans i mossàraps no convivien barrejats, sino en poblacions o burcs separats uns d'atres, i en estrictes normes socials que prohibían i castigaven les relacions entre abdós grups (tal i com despuix continuà succeint quan els cristians reconquistaren les terres musulmanes hispaniques).
Només tenim que donar-mos conte lo difícil que resulta hui dia, a pesar dels mijos tècnics en els que contem, erradicar d'un grup social i huma el seu idioma i substituir-ho per atre estrany. Per tant, molt més complicat seria en aquells temps fer que els mossàraps deixasen de parlar en romanç, més encara si tenim en conte que musulmans i mossàraps no convivien barrejats, sino en poblacions o burcs separats uns d'atres, i en estrictes normes socials que prohibían i castigaven les relacions entre abdós grups (tal i com despuix continuà succeint quan els cristians reconquistaren les terres musulmanes hispaniques).
== Reconquista cristiana ==
== Reconquesta cristiana ==
En el moment de la reconquista cristiana del Taifa de Valencia per part del rei aragones [[Jaume I|Jaume I "el Conquistador"]] i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina cantitat de "mossaraps" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossaraps cristians" solament, sino de tots aquells iberorromanos que continuaven parlant romanç, encara reconvertidos a la religió islamica (entre atres coses per a evitar les represalies dels fundamentalistas islamics).
En el moment de la reconquesta cristiana del Taifa de València per part del rei aragonés [[Jaume I|Jaume I "el Conqueridor"]] i les seues tropes cristianes, hauria que preguntar-se quina quantitat de "mossàrabs" existien en terres valencianes. Evidentment, no estem parlant de "mossàrabs cristians" solament, sinó de tots aquells iberoromans que continuaven parlant romanç, encara reconvertits a la religió islàmica (entre altres coses per a evitar les represàlies dels fonamentalistes islàmics, com per exemple, els que van cometre els recents atemptats de París i de Barcelona).
A més, de la mateixa forma que existiren "criptojueus" i "criptoislàmics", (jueus o moros "convertits" al cristianisme només en aparença i que mantenien d'amagat la seua original religió hebrea o islàmica), també existiren els "criptocristians"; mossàrabs que adoptaren la religió islàmica només en aparença, mentre que de forma secreta mantenien les seues creences cristianes i la seua llengua romanç. És lògic pensar que tots estos "criptocristians", des de de la reconquesta, retornarien a través d'una nova "conversió" a la seua original religió cristiana, engreixant el número de persones de parla mossàrab entre els cristians de les terres valencianes.
En la constitució dels furs del Regne de Valéncia, Jaume I envià la traducció dels furs al valencià ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que se traduiren a la llengua que el poble parlava: el romanç).
En la constitució dels furs del Regne de València, Jaume I envià la traducció dels furs al valencià ("Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los" ordenà que se traduiren a la llengua que el poble parlava: el romanç, i menut romanç!).
== Regne de Valéncia (1238-1707) ==
== Regne de Valéncia (1238-1707) ==