33
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|nota9 =
|nota9 =
}}
}}
[[Image:Flag_of_the_Arab_League.svg|thumb|250px|Bandera de la Lliga Àrap]]
[[Image:Flag_of_the_Arab_League.svg|thumb|250px|Bandera de la Lliga Àrap]]
La '''Lliga d'Estats Àraps''' o simplement '''Lliga Àrap''' (en [[idioma àrap|àrap]]: ''' جامعة الدول العربية Yami`at ad-Duwal al-`Arabiyya'''), és una organisació que agrupa als [[Estats àraps]].
La '''Lliga d'Estats Àraps''' o simplement '''Lliga Àrap''' (en [[idioma àrap|àrap]]: ''' جامعة الدول العربية Yami`at ad-Duwal al-`Arabiyya'''), és una organisació que agrupa als [[Estats àraps]].
* 5. Els [[Maronites]] de Líban tindrien un règim privilegiat.
* 5. Els [[Maronites]] de Líban tindrien un règim privilegiat.
També s'establia que esta unió estaria dirigida per la família Hachemita. No obstant, este primer proyecte contà en una important oposició; clarament en contra es manifestaren la comunitat judeua, gran part de l'opinió pública libanesa, una part dels sirians que defenien la seua pròpia nacionalitat al marge del restant de pobles àraps, [[Egipte]], que aspirava a una unitat baix la seua hegemonia i el Rei d'Aràbia, que no vea en bons ulls que es forjara en la seua frontera nort una unió tan forta dominada per la família Hachemita. Esta forta oposició va acostar al proyecte al seu fracàs. Davant del poc èxit dels Hachemites en el procés d'unitat, el president egipci Nabas, va llançar un segon proyecte que suponia un menor grau d'integració pero en un major soport, especialment per part dels anglesos. Després de dos conferències ([[Aleixandria]] en [[1944]] i El Caire en [[1945]]) i una intensa llabor diplomàtica es conseguí, pressionant als països més reticents, crear la Lliga dels Estats Àraps. Esta va unir a set països en relativa capacitat d'acció: Egipte, [[Síria]], [[Líban]], TransJordània, [[Iraq]], Aràb[[ia Saudita]] i [[Yemen]], junt en un representant dels àraps palestins, deixant les portes obertes a la possible entrada del restant de països àraps que volgueren unir-se ad ells una vegada conseguiren la seua independència.
També s'establia que esta unió estaria dirigida per la família Hachemita. No obstant, este primer proyecte contà en una important oposició; clarament en contra es manifestaren la comunitat judeua, gran part de l'opinió pública libanesa, una part dels sirians que defenien la seua pròpia nacionalitat al marge del restant de pobles àraps, [[Egipte]], que aspirava a una unitat baix la seua hegemonia i el Rei d'Aràbia, que no vea en bons ulls que es forjara en la seua frontera nort una unió tan forta dominada per la família Hachemita. Esta forta oposició va acostar al proyecte al seu fracàs. Davant del poc èxit dels Hachemites en el procés d'unitat, el president egipci Nabas, va llançar un segon proyecte que suponia un menor grau d'integració pero en un major soport, especialment per part dels anglesos. Després de dos conferències ([[Aleixandria]] en [[1944]] i El Caire en [[1945]]) i una intensa llabor diplomàtica es conseguí, pressionant als països més reticents, crear la Lliga dels Estats Àraps. Esta va unir a set països en relativa capacitat d'acció: Egipte, [[Síria]], [[Líban]], TransJordània, [[Iraq]], [[Aràbia Saudita]] i [[Yemen]], junt en un representant dels àraps palestins, deixant les portes obertes a la possible entrada del restant de països àraps que volgueren unir-se ad ells una vegada conseguiren la seua independència.
S'establí la seua seu fixa en El Caire. Encara que es prohibia l'ingerència en assunts interns d'atres països, sí es varen marcar una série d'objectius: enfortir les relacions entre els estats membres, coordinar les seues polítiques per a salvaguardar la seua independència i sobirania, i en general, tot quant afectava als assunts i interessos dels països àraps. També s'estretia la cooperació en matèria econòmica, en comunicacions, en assunts culturals i en les polítiques de benestar social. Es conseguí l'acort de no recórrer a la força per a resoldre conflictes entre els membres de la Lliga.
S'establí la seua seu fixa en El Caire. Encara que es prohibia l'ingerència en assunts interns d'atres països, sí es varen marcar una série d'objectius: enfortir les relacions entre els estats membres, coordinar les seues polítiques per a salvaguardar la seua independència i sobirania, i en general, tot quant afectava als assunts i interessos dels països àraps. També s'estretia la cooperació en matèria econòmica, en comunicacions, en assunts culturals i en les polítiques de benestar social. Es conseguí l'acort de no recórrer a la força per a resoldre conflictes entre els membres de la Lliga.