Llínea 13: |
Llínea 13: |
| Els grecs no eren, provablement, els primer, pero se sap que la seua infanteria estava estructurada en una formació fixa, és dir, la [[falange]]. La [[falange]] era una formació d'infanteria tancada, lo que tots els soldats en la mateixa funció. Baix [[Aleixandre Magne]], fon la formació fonamental per a conquistar un imperi. L'eixercit grec posseia [[cavalleria]], pero foren principalment l'infanteria l'arma principal. | | Els grecs no eren, provablement, els primer, pero se sap que la seua infanteria estava estructurada en una formació fixa, és dir, la [[falange]]. La [[falange]] era una formació d'infanteria tancada, lo que tots els soldats en la mateixa funció. Baix [[Aleixandre Magne]], fon la formació fonamental per a conquistar un imperi. L'eixercit grec posseia [[cavalleria]], pero foren principalment l'infanteria l'arma principal. |
| | | |
− | Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la [[llegió]]. La [[llegio]] constava de 4500 a 6000 homens forts, tenien acces a la [[cavalleria]] 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament. | + | Els eixercits romans s'han caracterisat per una unitat fixa i equip per a l'infanteria: la [[llegió]]. La [[llegio]] constava de 4500 a 6000 hòmens forts, tenien acces a la [[cavalleria]] 100 a 300 per a el treballe de reconeiximent. L'exit de les llegions se basà en l'entrenament i la disciplina dels soldats, l'organisacio professional i la flexibilitat de desplegament. |
| | | |
| Després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], l'atenció se desplaçà a la [[cavalleria]] en el camp de batalla. El cavaller estava en [[Europa]], dominant en el camp de batalla. En el seu [[cavall]], la seua invulnerabilitat relativa a les fleches de la seua pesada armadura que l'infanteria era casi impossible de contestar. | | Després de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], l'atenció se desplaçà a la [[cavalleria]] en el camp de batalla. El cavaller estava en [[Europa]], dominant en el camp de batalla. En el seu [[cavall]], la seua invulnerabilitat relativa a les fleches de la seua pesada armadura que l'infanteria era casi impossible de contestar. |
Llínea 28: |
Llínea 28: |
| * D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua propia discreció en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austriacs. | | * D'Infanteria Llaugera (frances: fusilers, angles: tiradors): Els soldats se traslladaren a la seua propia discreció en el camp de batalla, fent el millor us de la cobertura de foc. Un precursor d'aço foren els llimitadors austriacs. |
| | | |
− | Fins a mitat del [[sigle XIX]] se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena és cada volta més dominada pels ferrocarrils. En la [[primera Guerra Mundia]]l demostrà la francesos també l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven [[Paris]]. L'us de 600 taxis fon per a 6000 homens a les posicions de l'infanteria de reserva des de [[Paris]] a varies decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera [[batalla del Marne]] per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven. | + | Fins a mitat del [[sigle XIX]] se traslladà a l'infanteria a peu fins el camp de batalla, pero esta faena és cada volta més dominada pels ferrocarrils. En la [[primera Guerra Mundia]]l demostrà la francesos també l'efecte d'infanteria motorisada, quan els alemans amenaçaven [[Paris]]. L'us de 600 taxis fon per a 6000 hòmens a les posicions de l'infanteria de reserva des de [[Paris]] a varies decenes de quilometros cap al nort, se traslladà a la primera [[batalla del Marne]] per a trencar una brecha entre els eixercits alemans que alvançaven. |
| Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la [[primera Guerra Mundial]] s'han canviat poc des de que, basicament, a mitat del [[sigle XIX]], pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes menudes i d'[[artilleria]] cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat. | | Les tactiques habituals d'infanteria en el començament de la [[primera Guerra Mundial]] s'han canviat poc des de que, basicament, a mitat del [[sigle XIX]], pero millorant significativament l'exactitut i la velocitat de dispar d'armes menudes i d'[[artilleria]] cap al final d'eixe sigle significava que les formacions de masses tradicionals no deixen de ser apropiat. |
| | | |