Canvis

65 bytes afegits ,  01:10 19 dec 2017
m
sense resum d'edició
Llínea 11: Llínea 11:  
Per ell s'eixia al raval d' Al-Kudia.
 
Per ell s'eixia al raval d' Al-Kudia.
   −
Una gran avinguda en [[1088]],  va destruir el pont i segons algunes fonts una de les  torres.
+
Una gran avinguda en l'any [[1088]],  va destruir el pont i segons algunes fonts una de les  torres.
    
Uns anys abans, Al-Udrí escrivia sobre ell:
 
Uns anys abans, Al-Udrí escrivia sobre ell:
Llínea 21: Llínea 21:  
El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es varen establir en els seus voltants, actualment és, despuix del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de [[Valéncia]]. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].   
 
El nom de pont de Serrans, li ve per haver entrat per ell en els temps de la conquista les mesnades procedents de la montanya de Terol i dels Serrans, que es varen establir en els seus voltants, actualment és, despuix del de la Trinitat, el més antic dels cinc ponts ‘històrics' de [[Valéncia]]. Atres fonts indiquen que el nom li ve donat per trobar-se en este lloc la porta per la qual arribaven a la ciutat els viagers procedents de l'interior de la [[comarca dels Serrans]].   
   −
Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del [[Túria]], pero fon la catastròfica del setembre de [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les [[Torres dels Serrans]] quan complien la seua funció com a presons municipals.
+
Va patir moltes reconstruccions degut a les successives creixies del [[Túria]], pero fon la catastròfica del [[setembre]] de l'any [[1517]] la que va acabar definitivament en ell i va haver de procedir-se a la construcció que coneixem en l'actualitat, que data de l'any [[1518]]. Imita en selleria i en estructura al [[pont de la Trinitat]] que sí que va sobreviure a la riuada. És una magnífica obra d'ingenieria gòtica en nou arcs rebaixats que ha segut capaç de soportar posteriorment atres numeroses riuades. Per ell han desfilat igualment, sèquits reals en direcció a la ciutat, com a caravanes de presos en direcció a les [[Torres dels Serrans]] quan complien la seua funció com a presons municipals.
    
==Danys, destruccions i reconstruccions==
 
==Danys, destruccions i reconstruccions==
   −
Una de les referències més antigues de l'época cristiana la tenim gràcies a un bando de [[16 d'octubre]] de [[1321]] i una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei [[Jaume II]] parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.
+
Una de les referències més antigues de l'época cristiana la tenim gràcies a un bando de [[16 d'octubre]] de l'any [[1321]] i una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei [[Jaume II]] parlant d'una avinguda que va arruïnar algunes voltes del pont del Real i del de Serrans.
   −
Les grans avingudes de [[1406]] i [[1427]] se varen portar quatre dels seus arcs; pero la pijor fon la de [[1517]], que ho va arrasar totalment, per lo que es va decidir la construcció de l'actual. Teixidor nos oferix una inscripció llatina, colocada en les seues antigues baranes, davall del casalici de la Cruz, traduïda, aixina Deya:  
+
Les grans avingudes dels anys [[1406]] i [[1427]] se varen portar quatre dels seus arcs; pero la pijor fon la de [[1517]], que ho va arrasar totalment, per lo que es va decidir la construcció de l'actual. Teixidor nos oferix una inscripció llatina, colocada en les seues antigues baranes, davall del casalici de la Cruz, traduïda, aixina Deya:  
    
{{cita|“Havent destruït una gran i quasi increible inundació del Túria, l'antic pont, varen cuidar d'alçar este des dels seus fonaments, Olfo de Proxida, obrer eclesiàstic, Galcerán Carroz i Pardo, obrer militar, i Miguel Ros, obrer dels ciutadans, procuradors de l'Obra de Murs, aprovant-ho Gaspar Felipe Cruilles, Francisco Gil, Miguel Angel Bou, Guillermo March, Bartolomé Tasa, i Miguel Berenguer, jurats de la Ciutat. Any de la salvació dels hòmens 1518”.}}
 
{{cita|“Havent destruït una gran i quasi increible inundació del Túria, l'antic pont, varen cuidar d'alçar este des dels seus fonaments, Olfo de Proxida, obrer eclesiàstic, Galcerán Carroz i Pardo, obrer militar, i Miguel Ros, obrer dels ciutadans, procuradors de l'Obra de Murs, aprovant-ho Gaspar Felipe Cruilles, Francisco Gil, Miguel Angel Bou, Guillermo March, Bartolomé Tasa, i Miguel Berenguer, jurats de la Ciutat. Any de la salvació dels hòmens 1518”.}}
Llínea 43: Llínea 43:  
Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es varen construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.  
 
Les seues mesures són 159'50 metros de llarc en un ample total de 10'90 metros, dels que 7'76 corresponen a la calçada i 1'57 a cada una de les voreres que es varen construir en [[1875]]. Els seus arcs tenen 14'76 metros de llum cada u.  
   −
En la seua entrada per les [[Torres dels Serrans]], a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.
+
En la seua entrada per les [[Torres dels Serrans]], a dreta i esquerra, dos artístiques escalinates de pedra, construïdes en l'any [[1837]], donen accés a les [[alberedetes de Serrans]]; una àmplia rampa junt en la de la dreta donava accés des de l'any [[1886]] al mercat de les cavalleries que se celebrava en la planura existent en el llit del riu.
    
==Casalicis==
 
==Casalicis==
   −
Sobre els estreps del tercer i Quart arc es varen trobar fins a [[1809]] dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Creu fon colocat en [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Iglésia de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].  
+
Sobre els estreps del tercer i Quart arc es varen trobar fins a l'any [[1809]] dos casalicis, un d'ells era el cridat de la Santa Creu fon colocat en l'any [[1538]]. Representava la creu patriarcal de la pròxima Iglésia de Sant Bertomeu (hui desapareguda), adorada per un àngel i  en la presència de tres chiquets. Va anar eixecutar esta obra Corbera i l'imaginer [[Juan Gilart]].  
    
En la seua base constava la inscripció següent:  
 
En la seua base constava la inscripció següent:  
Llínea 55: Llínea 55:  
L'atre casalici fon colocat en [[1670]], representant Sant Pere Nolasco i quatre chicotetes figures de: [[Sant Pere Pasqual]], fra Gilabert Jofré, a la reina senyora Teresa Gil de Vidauré, i en el centre a la Mare de Deu de la Mercé. L'obra fon a càrrec de Pere Leonart Esteve (pedrapiquer).
 
L'atre casalici fon colocat en [[1670]], representant Sant Pere Nolasco i quatre chicotetes figures de: [[Sant Pere Pasqual]], fra Gilabert Jofré, a la reina senyora Teresa Gil de Vidauré, i en el centre a la Mare de Deu de la Mercé. L'obra fon a càrrec de Pere Leonart Esteve (pedrapiquer).
   −
Les imàgens foren destruïdes i tirades al riu en [[1809]], ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la [[Guerra de la Independència]] i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat varen optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.
+
Les imàgens foren destruïdes i tirades al riu en l'any [[1809]], ya que davant de l'alvanç de les tropes franceses durant la [[Guerra de la Independència]] i davant de la possibilitat que en els casalicis pogueren colocar-se peces d'artilleria, els defensors de la ciutat varen optar per la destrucció de les imàgens. En l'actualitat el pont no conta en cap image ni adorns de boles o piràmides en la balustrada.
    
==Llegendes==
 
==Llegendes==
119 717

edicions