Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Infobox pobles | | {{Infobox pobles |
− | |image_país = [[Image: Localisació Picassent Comunitat Valenciana.png|95px]] | + | |image_país = [[File:Localització de Picassent respecte del País Valencià.png|165px]] |
− | |image_província = [[Image: Localisació Picassent l'horta.png|160px]] | + | |image_província = [[File:Localització de Picassent respecte de l'Horta Sud.png |170px]] |
| |nom = Picassent | | |nom = Picassent |
− | |image_escut = [[Image: Escut_de_picassent.gif]] | + | |image_escut = [[File:Escut de Picassent.svg|75px]] |
− | |país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]] | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
| |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] |
| |província = [[Província de Valéncia]] | | |província = [[Província de Valéncia]] |
Llínea 12: |
Llínea 12: |
| |coor = 39°21′44″N 0°27′40″O | | |coor = 39°21′44″N 0°27′40″O |
| |altitut = 50 msnm | | |altitut = 50 msnm |
− | |població = 18.556 hab. | + | |població = 21.761 hab. (2022) |
− | |densitat = 216,32 hab./km² | + | |densitat = 253,68 hab./km² |
| |gentilici = Picassenter/a | | |gentilici = Picassenter/a |
| |llengua = [[Valencià]] | | |llengua = [[Valencià]] |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| |festes = 10 de juliol i 8 de setembre | | |festes = 10 de juliol i 8 de setembre |
| |alcalde = María Concepción García Ferrer ([[PSPV-PSOE]]) | | |alcalde = María Concepción García Ferrer ([[PSPV-PSOE]]) |
− | |uep = [http://www.picassent.es Web oficial de Picassent] | + | |web = [https://www.picassent.es Web oficial de Picassent] |
| |notes = | | |notes = |
| }} | | }} |
− | | + | [[File:Ermitadepicassent.jpg|thumb|250px|Ermita de la Verge de Vallivana]] |
− | '''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. Conta en 18.556 habitants (INE [[2007]]). És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent. | + | '''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent. |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | Picassent llimita en les següents localitats: [[Alcàsser]], [[Alfarp]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Llombay]], [[Montserrat]], [[Silla]] i [[Torrent]], totes situades en la [[província de Valéncia]]. | + | Picassent llimita en les següents localitats: [[Alcàsser]], [[Alfarp]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Llombay]], [[Montserrat]], [[Silla]] i [[Torrent]], totes situades en la [[província de Valéncia]]. Situat en l'extrem suroest de l'[[Horta valenciana]], el seu mig climàtic es el típic mediterràneu. |
| | | |
− | Situat en l'extrem suroest de l'[[Horta valenciana]]. El mig climàtic es el típic mediterràneu.
| + | En els tossals pròxims a la vila s'han alçat en les últimes décades vàries urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc. |
| | | |
− | En les tossals pròximes a la vila s'han alçat en les últimes décades varies urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc..
| + | S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[N-332]] o per l'autovia [[A-7 E-15]]. També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[Metro Valéncia]]. |
| | | |
− | S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[N-332]] o per l'autovia [[A-7 E-15]].
| + | == Història == |
| + | En el seu terme municipal hi han rests de l'[[edat de bronze]] (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'[[Antiga Roma|época romana]] (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una [[Torre d'Espioca|torre]] de l'época islàmica, foren en el seu orige [[alqueria|alqueries]] musulmans. En l'any [[1237]], [[Jaume I]] va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]]), a qui va succeir el seu fill Eiximén. |
| | | |
− | També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[Metro Valéncia]].
| + | Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en l'any [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[sigle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[sigle XIX]] aporta la sifra de 2.121. |
| | | |
− | == Història == | + | == Administació == |
− | En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En el [[1237]], [[Jaume I]] va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]]), a qui va succeir el seu fill Eiximén.
| + | {{Alcaldes_Espanya |
| + | | Alcalde_1 = Julián Crespo Santamargarita |
| + | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_2= Francisco López Campos |
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_3 = Francisca Hidalgo Aguado (1987-1988) Moció de Censura |
| + | Vallivana Romaguera Ferrandis (1988-1991 |
| + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | [[EUPV]] |
| + | | Alcalde_4 = Vicente Bta. Tarazona Fortuny |
| + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_5 =Juan Carlos Herrero de Lara |
| + | | Partit_5 =[[PPCV]] |
| + | | Alcalde_6 =Juan Carlos Herrero de Lara |
| + | | Partit_6 =[[PPCV]] |
| + | | Alcalde_7 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_7 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_8 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_8 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_9 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_9 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_10 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_10 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_11 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_11 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_12 =María Concepción García Ferrer |
| + | | Partit_12 =[[PSPV-PSOE]] |
| + | }} |
| | | |
− | Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en el [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament a els nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[sigle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[sigle XIX]] aporta la sifra de 2.121.
| + | == Demografia == |
| + | Picassent conta en 21.761 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. |
| | | |
− | == Demografia ==
| + | <center> |
− | Picassent conta en 18.556 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
| + | {| align="center" {{tablabonita}} |
− | {| {{tablabonita}} | + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Picassent <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> |
− | !bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Picassent<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref> | |
| |- | | |- |
− | ! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] | + | |
| + | ! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]] |
| |- | | |- |
− | | align=center| 2.643|| align=center| 3.313||align=center| 4.052|| align=center|4.500|| align=center| 4.898||align=center| 5.322||align=center|6.007||align=center|6.974|| align=center|8.433|| align=center| 11.143|| align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333||align=center| 18.556 | + | | align=center| 2.643|| align=center| 3.313||align=center| 4.052|| align=center|4.500|| align=center| 4.898|| align=center| 5.322|| align=center|6.007|| align=center|6.974|| align=center|8.433|| align=center| 11.143 || align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333|| align=center| 18.556|| align=center| 20.709|| align=center| 21.761 |
| |} | | |} |
| + | </center> |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
| Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del [[sigle XVII]], va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de [[taronja|taronger]]. | | Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del [[sigle XVII]], va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de [[taronja|taronger]]. |
| | | |
− | Part important de l'economia de Picassent, son també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió. | + | Part important de l'economia de Picassent, són també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió. |
| | | |
| == Monuments == | | == Monuments == |
− | [[File:Picassent MMXIV 08.JPG|thumb|250px|Ermita de la Verge de Vallivana]] | + | [[Archiu:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|240px|miniaturadeimagen|[[Torre Espioca]], en Picassent]] |
− | | + | * Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc. |
− | * Iglésia Parroquial. Està dedicada a San Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc. | |
| | | |
| * Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any [[1738]]. | | * Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any [[1738]]. |
| | | |
− | * [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base mesura 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va emplear pedra i argamasa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda per els musulmans en el [[sigle XI]], i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torreen el Llibre del Feits o Crónica de Jaume I ([[1233]]) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de [[22 d'abril]] de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Históric Espanyol. La seua arqitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com son les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del Castella d'Aledua (en Llombay) i atres més. | + | * [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base medix 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va amprar pedra i argamassa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda pels musulmans en el [[sigle XI]], i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torre en el Llibre del Feits o Crònica de Jaume I ([[1233]]) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de [[22 d'abril]] de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. La seua arquitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del [[Castell d'Alédua]] (en Llombay) i atres més. |
| | | |
| == Plats típics == | | == Plats típics == |
Llínea 71: |
Llínea 100: |
| Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament. | | Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament. |
| | | |
− | == Política == | + | == Vore també == |
− | {{Alcaldes_Espanya
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
− | | Alcalde_1 = n/d
| |
− | | Partit_1 = n/d
| |
− | | Alcalde_2 = n/d
| |
− | | Partit_2 = n/d
| |
− | | Alcalde_3 = n/d
| |
− | | Partit_3 = n/d
| |
− | | Alcalde_4 = Vicente Bta. Tarazona Fortuny
| |
− | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| |
− | | Alcalde_5 =Juan Carlos Herrero de Lara
| |
− | | Partit_5 =[[PPCV]]
| |
− | | Alcalde_6 =Juan Carlos Herrero de Lara
| |
− | | Partit_6 =[[PPCV]]
| |
− | | Alcalde_7 =María Concepción García Ferrer
| |
− | | Partit_7 =[[PSPV-PSOE]]
| |
− | | Alcalde_8 =María Concepción García Ferrer
| |
− | | Partit_8 =[[PSPV-PSOE]]
| |
− | }}
| |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
− | *Antonio José Cavanilles. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. | + | {{Reflist}} |
− | Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit. | + | |
| + | * [https://www.picassent.es/landing Ajuntament de Picassent] |
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Picassent INE. Població de Picassent] |
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 |
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia |
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 |
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
− | *[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
| + | {{commonscat|Picassent}} |
− | *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on se ha estret l'informació en el seu consentiment [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
| |
− | *[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46194 Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques]
| |
− | *[http://www.picassent.es/ Ajuntament de Picassent]
| |
| | | |
| {{Municipis de L'Horta Sur}} | | {{Municipis de L'Horta Sur}} |