78 854
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El creiximent de [[L'Enciclopèdia en valencià]] comporta un aument del número de persones interessades en este proyecte colaboratiu. No obstant, a mida que creixen les expectatives de quantitat i qualitat dels seus artículs, també aumenten les demandes i queixes sobre les restriccions impostes en la seua edició, contemplades en [[Uiquipèdia:polítiques|polítiques]] consensuades per la comunitat.
El creiximent de [[L'Enciclopèdia en valencià]] comporta un aument del número de persones interessades en este proyecte colaboratiu. No obstant, a mida que creixen les expectatives de quantitat i qualitat dels seus artículs, també aumenten les demandes i queixes sobre les restriccions impostes en la seua edició, contemplades en [[Uiquipèdia:polítiques|polítiques]] consensuades per la comunitat.
La gran pregunta que es fan els usuaris anònims o novells que desconeixen les bases i el funcionament d'esta [[enciclopèdia]] és «que és "lliure" dins de Uiquipèdia?», i no és infreqüent vore comentaris de decepció del tipo «¡esta enciclopèdia és lliure i yo hauria de poder fer lo que volguera en llibertat!»
La gran pregunta que es fan els usuaris anònims o novells que desconeixen les bases i el funcionament d'esta [[enciclopèdia]] és «que és "lliure" dins de L'Enciclopèdia?», i no és infreqüent vore comentaris de decepció del tipo «¡esta enciclopèdia és lliure i yo hauria de poder fer lo que volguera en llibertat!»
Frases com esta han segut ya llegides fins al cansament per molts usuaris experimentats i [[Uiquipèdia:administradors|administradors]] del proyecte, que es veuen en la necessitat d'explicar a usuaris principiants les regles del joc. És per això, que es pretendrà a continuació explicar de manera profunda i detallada eixe lema que es troba en totes les pàgines de Uiquipèdia i que moltes vegades és malinterpretat.
Frases com esta han segut ya llegides fins al cansament per molts usuaris experimentats i [[Uiquipèdia:administradors|administradors]] del proyecte, que es veuen en la necessitat d'explicar a usuaris principiants les regles del joc. És per això, que es pretendrà a continuació explicar de manera profunda i detallada eixe lema que es troba en totes les pàgines de L'Enciclopèdia i que moltes vegades és malinterpretat.
== Lliure ==
== Lliure ==
D'eixa frase de tres paraules, '''«lliure»''' és la que més crida l'atenció i la que major confusió produïx per a molts. Segons pot comprovar-se en [[Wikicionari]], dos de les accepcions atribuibles al referit terme són: «Que no té restriccions i llimitacions», i «que no se subjecta a normes o estils preestablits».
D'eixa frase de tres paraules, '''«lliure»''' és la que més crida l'atenció i la que major confusió produïx per a molts. Dos de les accepcions atribuibles al referit terme són: «Que no té restriccions i llimitacions», i «que no se subjecta a normes o estils preestablits».
A primera vista, pareixerà que l'usuari novell tinguera la raó absoluta respecte a que no ha d'haver imposició en les seues accions per part de ningú. No obstant, Uiquipèdia està efectivament subjecta a normes i estils preestablits, ya que, si no fora aixina, tot el proyecte hauria desembocat en un absolut [[caos]]. Aixina, és evident que n'hi ha un atre sentit per a la paraula «lliure» usada en el lema de Uiquipèdia, diferent d'aquell que fa referència ad eixa llibertat ideal que preconisa un contradictori [[wikt:llibertinage|llibertinage]].
A primera vista, pareixerà que l'usuari novell tinguera la raó absoluta respecte a que no ha d'haver imposició en les seues accions per part de ningú. No obstant, Uiquipèdia està efectivament subjecta a normes i estils preestablits, ya que, si no fora aixina, tot el proyecte hauria desembocat en un absolut [[caos]]. Aixina, és evident que n'hi ha un atre sentit per a la paraula «lliure» usada en el lema de L'Enciclopèdia, diferent d'aquell que fa referència ad eixa llibertat ideal que preconisa un contradictori [[wikt:llibertinage|llibertinage]].
== L'enciclopèdia lliure ==
== L'enciclopèdia lliure ==
== Programaris, llicències i continguts lliures ==
== Programaris, llicències i continguts lliures ==
Una volta aclarit el significat de la paraula «lliure» en el context d'esta enciclopèdia, derivat de l'existència de '''llicències i continguts «lliures»''', es parlarà de l'engranage que la fa funcionar, que no és una atra cosa que el ''[[programari]]'': Uiquipèdia està continguda en un '''''[[wiki]] ''''' (tipos especial de [[lloc web]]) nomenat '''[http://www.mediawiki.org/ MediaWiki]'''. MediaWiki és una peça de '''[[programari lliure]] '''. «'Programari' lliure (en [[idioma anglés|anglés]] '''''free program''''') és aquell ''[[programari]]'' que brinda [[llibertat]] als usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una volta obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. [...] El 'programari' lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'atres mijos; no obstant no és obligatori que siga aixina, per tant no cal associar 'programari' lliure a «'programari' gratuït» (denominat usualment ''[[freeware]]''), ya que, conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ([[programari comercial|'programari' comercial]]).»
Una volta aclarit el significat de la paraula «lliure» en el context d'esta enciclopèdia, derivat de l'existència de '''llicències i continguts «lliures»''', es parlarà de l'engranage que la fa funcionar, que no és una atra cosa que el ''[[programari]]'': L'Enciclopèdia està continguda en un '''''[[wiki]] ''''' (tipos especial de [[lloc web]]) nomenat '''[http://www.mediawiki.org/ MediaWiki]'''. MediaWiki és una peça de '''[[programari lliure]] '''. «'Programari' lliure (en [[idioma anglés|anglés]] '''''free program''''') és aquell ''[[programari]]'' que brinda [[llibertat]] als usuaris sobre el seu producte adquirit i que, per tant, una volta obtingut, pot ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. [...] El 'programari' lliure sol estar disponible gratuïtament, o al preu de cost de la distribució a través d'atres mijos; no obstant no és obligatori que siga aixina, per tant no cal associar 'programari' lliure a «'programari' gratuït» (denominat usualment ''[[freeware]]''), ya que, conservant el seu caràcter de lliure, pot ser distribuït comercialment ([[programari comercial|'programari' comercial]]).»
Segons es desprén de l'anterior definició, un programa és «lliure» si garantisa les llibertats següents:
Segons es desprén de l'anterior definició, un programa és «lliure» si garantisa les llibertats següents:
* «'''llibertat 3'''», millorar el programa, i fer públiques les millores, de manera que es beneficie tota la comunitat.
* «'''llibertat 3'''», millorar el programa, i fer públiques les millores, de manera que es beneficie tota la comunitat.
En este tercer concepte representat per l'adjectiu «lliure», es fa evident que tots els esforços conduïxen a un únic objectiu, que no és un atre que «permetre la informació sense restriccions de distribució i/o us per a benefici de tots». Davall d'esta perspectiva, és lícit assumir que Uiquipèdia permeta un us «lliure» del seu 'programari' i dels seus continguts. De fet, per a regular el citat us, «l'enciclopèdia lliure» s'acull a uns tipos de llicència lliure especial, la GFDL, o [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html llicència de documentació lliure de GNU], citada anteriorment.
En este tercer concepte representat per l'adjectiu «lliure», es fa evident que tots els esforços conduïxen a un únic objectiu, que no és un atre que «permetre la informació sense restriccions de distribució i/o us per a benefici de tots». Davall d'esta perspectiva, és llícit assumir que L'Enciclopèdia permeta un us «lliure» del seu 'programari' i dels seus continguts. De fet, per a regular el citat us, «l'enciclopèdia lliure» s'acull a uns tipos de llicència lliure especial, la GFDL, o [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html llicència de documentació lliure de GNU], citada anteriorment.
== GFDL ==
== GFDL ==
[[Image:Heckert_GNU_white.svg|right|thumb|El logo del «lliure» GFDL]]
[[Image:Heckert_GNU_white.svg|right|thumb|El logo del «lliure» GFDL]]
Finalment, ha aparegut un Quart vocable que utilisa la paraula «lliure»: la llicència GFDL, que es definix com «una llicència ''[[copyleft]]'' per a [[contingut lliure]], dissenyada per la [http://www.fsf.org/ Fundació del Programari Lliure] (FSF) per al proyecte [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html GNU]. [...] La referida llicència fon dissenyada principalment per a manuals, llibres de text i atres materials de referència i institucionals que acompanyaren al 'programari' GNU. [...] Esta llicència, a diferència d'atres, assegura que el material llicenciat davall la mateixa estiga disponible de forma completament lliure, podent ser '''copiat''', '''redistribuït''', '''modificat''' i inclús venut sempre que el material es mantinga davall dels térmens d'esta mateixa llicència (GNU GFDL). En cas de vendre's en una quantitat superior a 100 eixemplars, haurà de distribuir-se en un format que garantise futures edicions». [http://www.wikipedia.org/ Wikipedia] és el major proyecte que utilisa esta llicència, i '''tots''' els seus artículs estan llicenciats al públic baix els térmens i condicions de la mateixa.
Finalment, ha aparegut un quart vocable que utilisa la paraula «lliure»: la llicència GFDL, que es definix com «una llicència ''[[copyleft]]'' per a [[contingut lliure]], dissenyada per la [http://www.fsf.org/ Fundació del Programari Lliure] (FSF) per al proyecte [http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html GNU]. [...] La referida llicència fon dissenyada principalment per a manuals, llibres de text i atres materials de referència i institucionals que acompanyaren al 'programari' GNU. [...] Esta llicència, a diferència d'atres, assegura que el material llicenciat davall la mateixa estiga disponible de forma completament lliure, podent ser '''copiat''', '''redistribuït''', '''modificat''' i inclús venut sempre que el material es mantinga davall dels térmens d'esta mateixa llicència (GNU GFDL). En cas de vendre's en una quantitat superior a 100 eixemplars, haurà de distribuir-se en un format que garantise futures edicions».
Esta és la «llibertat» que oferix la llicència «lliure» GFDL, i la que representa el «lliure» de Uiquipèdia.
Esta és la «llibertat» que oferix la llicència «lliure» GFDL, i la que representa el «lliure» de L'Enciclopèdia.
== Conclusió ==
== Conclusió ==
Tota persona és lliure d''''usar, copiar, modificar, vendre i reutilisar els continguts i el 'programari'''' de Uiiquipèdia, ¡sense necessitat de pagar per això!. Pot inclús crear la seua pròpia enciclopèdia basada en Uiquipèdia. Pero això '''no proporciona cap dret sobre Uiquipèdia''', que, abans que res,, mai haurà de deixar de ser una '''enciclopèdia''' en la que '''tots els seus usuaris''' tinguen els '''mateixos drets'''. I, per ad eixe fi, n'hi ha un conjunt de '''obligacions''' que complir, que són precisament les normes i polítiques establides per consens.
Tota persona és lliure d''''usar, copiar, modificar, vendre i reutilisar els continguts i el 'programari'''' de L'Enciclopèdia, sense necessitat de pagar per això. Pot inclús crear la seua pròpia enciclopèdia basada en L'Enciclopèdia. Pero això '''no proporciona cap dret sobre L'Enciclopèdia''', que, abans que res, mai haurà de deixar de ser una '''enciclopèdia''' en la que '''tots els seus usuaris''' tinguen els '''mateixos drets'''. I, per ad eixe fi, n'hi ha un conjunt de '''obligacions''' que complir, que són precisament les normes i polítiques establides per consens.
[[Categoria:Uiquipèdia:Els cinc pilars|3]]
[[Categoria:Uiquipèdia:Els cinc pilars|3]]
[[Categoria:Uiquipèdia]]
[[Categoria:Uiquipèdia]]