804
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|pronunciació=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|atresdenominacions=
|estats= [[Sudàfrica]] i [[Namíbia]]
|estats= [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]
|regió= [[Àfricaaustral]]
|regió= [[Àfricaaustral]]
|parlants= 13,5 millons
|parlants= 13,5 millons
Occidental<br />
Occidental<br />
'''Afrikaans'''<br />
'''Afrikaans'''<br />
|nació= [[Sudàfrica]]
|nació= [[Suràfrica]]
|fontcolor=
|fontcolor=
|regulat= Die Tallkommissie
|regulat= Die Tallkommissie
}}
}}
El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica|llengua germànica]], [[llengua criolla|criolla]] del [[Idioma neerlandés|neerlandés]], parlà principalment en [[Sudàfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és la evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cabo. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha asimilat vocables del inglés, malay, portugués, i de les llengües zulúus dels natius de la zona.
El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica|llengua germànica]], [[llengua criolla|criolla]] del [[Idioma neerlandés|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és la evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha assimilat vocables del inglés, malay, portugués, i de les llengües zulús dels natius de la zona.
A mijans del sigle XIX era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, pues la llengua oficial era el [[Idioma neerlandés|holandés]].
A mijans del sigle XIX era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés|holandés]].
És una de les llengües oficials de Sudàfrica, i es gastà majoritàriament per els blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cabo (Sudàfrica)|Cabo]]. En aquell moment començà a utilisar.se en les escoles i inicià el camí a la oficialitat, declarà en 1925. Durant el sigle XX es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent es [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, 1964) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' (1984).
És una de les llengües oficials de Suràfrica, i es gastà majoritàriament per els blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)|Cap]]. En aquell moment començà a utilisar-se en les escoles i inicià el camí a l'oficialitat, declarada en 1925. Durant el sigle XX es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent es [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, 1964) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' (1984).
== Número de parlants ==
== Número de parlants ==
[[Sudàfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen inglés. Atres 6.650.000 l'utilisen com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cabo del Nort]] i del [[Cabo Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburgo]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].
[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'utilisen com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].
[[Bosuana]]: 100.000, principalment per afrikaners en el distrit de [[Ghanzi]].
[[Botsvana]]: 100.000, principalment per afrikaners en el distrit de [[Ghanzi]].
[[Namíbia]]: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en [[Windhoek]].
[[Namíbia]]: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en [[Windhoek]].
== Gramàtica ==
== Gramàtica ==
Presnta una gramàtica més simple que la del neerlandés. Les paraules no declinen. El plural s'indica per mig del morfema -e. Poseix un únic artícul: ''die''. Té 15 vocals, entre curtes i llargues.
Presnta una gramàtica més simple que la del neerlandés. Les paraules no declinen. El plural s'indica per mig del morfema -e. Posseïx un únic artícul: ''die''. Té 15 vocals, entre curtes i llargues.
== Ortografia ==
== Ortografia ==
El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que la ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminaes. Una característica notable és el artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen el us de 's' en conte de 'z', per tant Sudàfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".
El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminaes. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".
{| cellspacing="7px"
{| cellspacing="7px"
== Frases en afrikaans ==
== Frases en afrikaans ==
L'afrikaans és una llengua molt centralisada, això vol dir que la majoria de les vocals són pronunciades sense apenes variacions.
*'''Hallo! Hoe gaan dit?''' [ɦaləu ɦu xaˑn dət] ¡Hola! ¿Com estàs?
*'''Hallo! Hoe gaan dit?''' [ɦaləu ɦu xaˑn dət] ¡Hola! ¿Com estàs?
|-
|-
|vrou
|vrou
|dona
|dòna
|-
|-
|voël
|voël