1821
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), cridada popularment “Seu” en valencià, és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|...».
La '''catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), cridada popularment “Seu” en valencià, és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|arquebisbat de Valéncia]] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —Segon la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] de Valéncia posterior a la [[Reconquiste]], Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga [[mesquita]], que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.
El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del [[romànic]], del gòtic francés, del [[renaiximent]], del [[barroc]] i [[neoclàssic]].
En el seu interior es venera el [[Sant Càliç]], datat del [[sigle I]], i dau a la catedral pel rei [[Alfons el Magnànim]] en [[1436]].
Conté algunes de les primeres i millors pintures del [[Quattrocento]] de tota la Península Ibèrica, que van arribar de [[Roma]] a través d'artistes contractats per [[Aleixandre VI]]. Este últim papa valencià, quan encara era el cardenal [[Rodrigo de Borja]], va fer la petició per a elevar la seu Valentina al ranc de Metropolitana, categoria que li fon otorgada pel papa [[Inocenci VIII]] en [[1492]].
El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del [[romànic]], del gòtic francés, del [[renaiximent]], del [[barroc]] i [[neoclàssic]].
En el seu interior es venera el [[Sant Càliç]], datat del [[sigle I]], i dau a la catedral pel rei [[Alfons el Magnànim]] en [[1436]].
Conté algunes de les primeres i millors pintures del [[Quattrocento]] de tota la Península Ibèrica, que van arribar de [[Roma]] a través d'artistes contractats per [[Aleixandre VI]]. Este últim papa valencià, quan encara era el cardenal [[Rodrigo de Borja]], va fer la petició per a elevar la seu Valentina al ranc de Metropolitana, categoria que li fon otorgada pel papa [[Inocenci VIII]] en [[1492]].