Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | | |
| | | |
− | Se va opondre sar la política feudalisadora de [[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament al [[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dona ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana de [[Alfons XI de Castella]]) en perjuí de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]]). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte. | + | Se va opondre a la política feudalisadora de [[Alfons IV d'Aragó]], que pretenia dotar fortament a l'[[infant Ferrando d'Aragó]], fill de la seua segona dona ([[Leonor de Castella, reina d'Aragó|Leonor]], germana de [[Alfons XI de Castella]]) en perjuí de l'hereu (el futur [[Pere el Cerimoniós]]). Davant de les alteracions sorgides, el rei va renunciar al seu proyecte. |
| | | |
| ==Senyes biogràfiques== | | ==Senyes biogràfiques== |
| | | |
− | Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' va estudiar lleis a [[Valéncia]]. | + | Fill d'un militar a les órdens de [[Jaume I]], '''Francesc de Vinatea''' va estudiar lleis en [[Valéncia]]. |
| | | |
− | Se va casar en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons els costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor. | + | Se va casar en primeres noces en Na Carbona, filla del senyor de la [[Todolella]]. Vivint en [[Morella]], a on es dedicava al comerç, va descobrir a la seua esposa en adulteri. Segons les costums de l'época, la va matar en defensa del seu honor. |
| | | |
| Va anar a [[Valéncia]] des de [[Morella]] per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix va tornar a [[Morella]] i va transferir el [[senyoriu]] de Todolella a la seua filla Francisqueta. | | Va anar a [[Valéncia]] des de [[Morella]] per a entregar-se a la justícia. Fon jujat i absolt per [[Jaume II]]. Poc de temps despuix va tornar a [[Morella]] i va transferir el [[senyoriu]] de Todolella a la seua filla Francisqueta. |
Llínea 15: |
Llínea 15: |
| Vinatea va tornar a [[Valéncia]] a on se va casar en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella. | | Vinatea va tornar a [[Valéncia]] a on se va casar en segones noces, esta vegada en Jaumeta Castella. |
| | | |
− | En maig de [[1333]] fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós. | + | En maig de l'any [[1333]] fon triat jurat, càrrec que al poc de temps va haver d'eixercir en les circumstàncies que li farien famós. |
| | | |
| ==Defenent els Furs== | | ==Defenent els Furs== |
| | | |
− | Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades varen acodir als jurats de [[Valéncia]] perque assumiren la seua defensa. | + | Fon "'''jurat en cap'''" de [[Valéncia]] en l'any [[1333]], que [[Alfons]] el Benigne va pretendre separar de la jurisdicció real les ciutats i viles més importants del [[Regne de Valéncia]] ([[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Sagunt]], [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] i [[Burriana]]), per a passar-les en feu al seu fill Ferrando. Este fet suponia un "contrafur", i debilitava políticament el braç real o popular, per lo que els habitants de les viles afectades varen acodir als jurats de [[Valéncia]] perque assumiren la seua defensa. |
| | | |
− | '''Francesc de Vinatea''' va ser triat pera tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades. | + | '''Francesc de Vinatea''' va ser triat per a tal missió, aprofitant la visita del Rei Alfons a [[Valéncia]] en aquell any. La seua intervenció davant del monarca va ser tan ferm i valent que, a pesar dels reproches de la Reina, el Rei va anular immediatament totes les donacions efectuades. |
| | | |
| Conten els cronistes el següent relate dels fets: | | Conten els cronistes el següent relate dels fets: |
Llínea 27: |
Llínea 27: |
| {{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]] ''' que demana per als seus fills una serie de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei dona les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodixen a [[Valéncia]] pera demanar justícia. | | {{cita|'''[[Alfons II de Valéncia]] ''', estava casat en segones noces en '''[[Leonor de Castella]] ''' que demana per als seus fills una serie de donacions, perque el fill del primer matrimoni, Pedro, seria l'hereu dels regnes del senyor Alfonso. El Rei dona les viles d'[[Alacant]], [[Elig]], les Valls d'[[Elda]], [[Novelda]], [[Oriola]], [[Guardamar]], [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]], [[Morella]], [[Burriana]] i [[Castelló]] i els representants d'estes viles acodixen a [[Valéncia]] pera demanar justícia. |
| | | |
− | Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava '''Francesc de Vinatea''', es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat del que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''. | + | Els jurats de la ciutat, entre els que, per la demarcació de [[Morella]], estava '''Francesc de Vinatea''', es reunixen i demanen una audiència al Rei. Encara que el Jurat en Cap era Giner de Rabassa, es tria a Vinatea com a portaveu davant del Monarca, este conscient de la gravetat de lo que estava ocorrent, de la possible sublevació que podia tindre lloc i que, darrere de la seua demanda davant del Rei, este podia ordenar la seua mort, va fer testament, va confessar i va combregar. '''Vinatea era un home íntegre i valent, coneixedor de la Llei i tenia la confiança del poble, de les viles que havien segut donades i dels atres jurats que havien delegat en ell'''. |
| | | |
| Aixina lo conta en la seua Crònica, [[Pere el Cerimoniós]], encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona. | | Aixina lo conta en la seua Crònica, [[Pere el Cerimoniós]], encara que li nomena Guillem de Vinatea, no obstant això, pels fets, es referixen a la mateixa persona. |
| | | |
− | Mos narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats:
| + | Nos narra la Crònica que Vinatea diu als atres jurats: |
| | | |
| '''"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me"'''. | | '''"yo m'aventuraré a plantejar la qüestió davant del Rei i no pregaré per la meua vida i si em mata el Rei, moriré per llealtat, per lo que si yo m'aventure, vosatres, els atres jurats, be podeu acompanyar-me"'''. |
| | | |
− | Davant del Rei i la Reina Elionor , en [[1333]], en els atres jurats, i els consellers del Rei Vinatea que li diu: | + | Davant del Rei i la Reina Elionor , en l'any [[1333]], en els atres jurats, i els consellers del Rei Vinatea que li diu: |
| | | |
| "me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del [[Regne de Valéncia]], si ho feya [[Valéncia]] no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".<ref>`www.cardonavives.com cardona Vives]</ref>}} | | "me maravelle del senyor Rei i de tot el seu Consell, de les donacions que ha consentit, quan no podia separar les dites viles del [[Regne de Valéncia]], si ho feya [[Valéncia]] no seria res; pero ells no consentirien les dites donacions, les contradirien i que es maravellava d'ell i del seu Consell i els nomenava traïdors".<ref>`www.cardonavives.com cardona Vives]</ref>}} |
Llínea 55: |
Llínea 55: |
| -'''"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".'''<ref>web citada Cardona Vives</ref>}} | | -'''"reina, reina, el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perque ells em tenen a mi com a Senyor i nosatres a ells com a bons vassalls i companyons".'''<ref>web citada Cardona Vives</ref>}} |
| | | |
− | El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el [[Regne de Valéncia]], eixe Regne diferent dels atres, on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a [[Aragó]], ni com a [[Catalunya]], es parla [[valencià]] | + | El Rei va revocar les donacions, va ser fidel als Furs i a l'idea del senyor Jaume de conservar íntegre el [[Regne de Valéncia]], eixe Regne diferent dels atres, a on, perque lo va voler el senyor Jaume, no es parla ni com a [[Aragó]], ni com a [[Catalunya]], es parla [[valencià]] |
| | | |
| Encara que '''Francesc de Vinatea''' va morir eixe mateix any de [[1333]], la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del [[Regne de Valéncia]] enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de [[Jaume I]]. | | Encara que '''Francesc de Vinatea''' va morir eixe mateix any de [[1333]], la seua figura es va convertir en el mit de la resistència foral del [[Regne de Valéncia]] enfront dels intents feudalisants i en el símbol de la defensa de la llegislació de [[Jaume I]]. |
Llínea 71: |
Llínea 71: |
| *[[Joan Llonín]]en la seua obra de teatre ''Els jurats de Valéncia, o siga l'heròic Vinatea''. | | *[[Joan Llonín]]en la seua obra de teatre ''Els jurats de Valéncia, o siga l'heròic Vinatea''. |
| * Un quadro de [[pintura d'història]] de [[Emilio Sala]], que va obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de [[1878]]. | | * Un quadro de [[pintura d'història]] de [[Emilio Sala]], que va obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de [[1878]]. |
− | *En [[1958]] [[Ramón Stolz]] va incorporar una escena semblant en els murals de la ''Sala dels Furs'' de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. | + | *En l'any [[1958]] [[Ramón Stolz]] va incorporar una escena semblant en els murals de la ''Sala dels Furs'' de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. |
− | *En [[1974]], es va estrenar, en el [[Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]], una òpera sobre el mateix assunt de [[Matilde Salvador]], en llibret de [[Xavier Casp]]. | + | *En l'any [[1974]], es va estrenar, en el [[Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]], una òpera sobre el mateix assunt de [[Matilde Salvador]], en llibret de [[Xavier Casp]]. |
| *Estudis i llibres de historiadors valencianistes com [[Josep Vicent Gómez Bayarri]]. | | *Estudis i llibres de historiadors valencianistes com [[Josep Vicent Gómez Bayarri]]. |
| *Les Corts de Valéncia tenen uns premis en el seu nom, la [[Alta Distinció parlamentària]]. | | *Les Corts de Valéncia tenen uns premis en el seu nom, la [[Alta Distinció parlamentària]]. |