Canvis

[[File:Theodore Kaczynski.jpg|thumb|Theodore Kaczynski]]

[[File:Theodore Kaczynski.jpg|thumb|Theodore Kaczynski]]

'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes pera denunciar la societat moderna tecnològica.  

'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes per a denunciar la societat moderna tecnològica.  

Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En l'any [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En l'any [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.

Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.

L'Unabomber fon l'objectiu d'una de les investigacions més costoses de l'història del [[FBI]]. Abans de conéixer la identitat de Kaczynski, el [[FBI]] usava el sobrenom de "'''Unabom'''", que prové de "'''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber" (Terroriste d'universitats i Aerollinies), pera referir-se al cas, lo que va donar lloc més tart que els mijos de comunicació es referiren a ell com l'Unabomber. A pesar dels esforços del FBI, la investigació no va donar el resultat que s'esperava. Fon en realitat el germà de Kaczynski el que va reconéixer la caligrafia i idees expressades en el manifest i se'l va fer saber al [[FBI]]. Per a evitar la pena de mort, Kaczynski va conseguir realisar un tracte en la fiscalia, pel que es declarava culpable i era condenat a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional.

L'Unabomber fon l'objectiu d'una de les investigacions més costoses de l'història del [[FBI]]. Abans de conéixer la identitat de Kaczynski, el [[FBI]] usava el sobrenom de "'''Unabom'''", que prové de "'''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber" (Terroriste d'universitats i Aerollinies), pera referir-se al cas, lo que va donar lloc més tart que els mijos de comunicació es referiren a ell com l'Unabomber. A pesar dels esforços del FBI, l'investigació no va donar el resultat que s'esperava. Fon en realitat el germà de Kaczynski el que va reconéixer la caligrafia i idees expressades en el manifest i se'l va fer saber al [[FBI]]. Per a evitar la pena de mort, Kaczynski va conseguir realisar un tracte en la fiscalia, pel que es declarava culpable i era condenat a cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional.

== Atentats en bombes ==

== Atentats en bombes ==

La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que van fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web|mesacceso=July 5|añoacceso=2008|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) |editorial=Court TV }}</ref>

La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que varen fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web|mesacceso=July 5|añoacceso=2008|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) |editorial=Court TV }}</ref>

La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web|mesacceso=July 6|añoacceso=2008|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight |obra=The New York Times|fecha=April 16, 1996|autor=Johnston, David }}</ref>

La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web|mesacceso=July 6|añoacceso=2008|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight |obra=The New York Times|fecha=April 16, 1996|autor=Johnston, David }}</ref>