Canvis

'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes pera denunciar la societat moderna tecnològica.  

'''Theodore John Kaczynski''' [kaˈtʂɨɲskʲi] ([[22 de maig]] de [[1942]]), també conegut en el sobrenom de '''''Unabomber''''', és un matemàtic [[USA|nortamericà]] i crític de la societat que va dur a terme una campanya de terrorisme usant bombes pera denunciar la societat moderna tecnològica.  

Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

Va nàixer en [[Chicago]], en l'estat de [[Illinois]], i des d'una molt pronta edat va demostrar excelents capacitats acadèmiques. Kaczynski va rebre un graduat per l'[[Universitat de Harvard]] i un doctorat ([[PhD]]) en matemàtiques per l'[[Universitat de Michigan]]. Es va convertir en ''assistant professor'' (equivalent a [[professor]] ajudant doctor) en l'[[Universitat de California]], [[Berkley]], a l'edat de 25 anys, pero va dimitir dos anys més tart. En l'any [[1971]] es va mudar a una cabanya en les remotes terres de [[Lincoln]], [[Montana]]. De [[1978]] a [[1995]], Kaczynski va enviar 16 bombes a objectius incloent universitats i aerollinies, acabant en la vida de 3 persones i ferint a atres 23.

Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.

Kaczynski va enviar una carta al diari ''[[The New York Times]] '' el [[24 d'abril]] de [[1995]] i va prometre "terminar el terrorisme" si el ''[[The New York Times]] '' o el ''[[The Washington Post]] '' publicaven el seu manifest. En el seu ''[[Industrial Society and Its Future|Industrial Society and Its Future]] '' (també nomenat el "Manifest Unabomber "), argüia que les bombes eren mesures extremades pero necessàries per a atraure l'atenció sobre l'erosió que patia la llibertat humana, erosió regida per l'alta tecnologia que precisava una organisació a gran escala.

== Atentats en bombes ==

== Atentats en bombes ==

La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de [[1978]] al professor de [[Ciència de materials|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que van fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web|mesacceso=July 5|añoacceso=2008|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) |editorial=Court TV }}</ref>

La primera carta bomba fon enviada a finals de [[maig]] de l'any [[1978]] al professor de [[Ciència de materials|ingenieria de materials]], Buckley Crist, en l'[[Universitat de Northwestern]]. El paquet fon trobat en un aparcament de l'[[Universitat d'Illinois en Chicago]], en el remet a nom de Crist. El paquet fon reexpedit a Crist. No obstant, quan Crist va rebre el paquet, es va donar conte que la [[Caligrafia|lletra]] de la direcció no era seua. Baix sospites, va cridar a Terru Marker, policia del campus, qui va obrir el paquet, el qual va explotar immediatament. A pesar que només fon lleument ferit, la seua mà esquerra va patir danys que van fer necessària l'assistència mèdica en el [[Hospital Evanston]].<ref name="chrono 1978">{{Cita web|mesacceso=July 5|añoacceso=2008|url=http://www.courttv.com/trials/unabomber/chronology/chron_7882.html|título=The Unabomber: A Chronology (1978–1982) |editorial=Court TV }}</ref>

La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de fusta no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web|mesacceso=July 6|añoacceso=2008|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight |obra=The New York Times|fecha=April 16, 1996|autor=Johnston, David }}</ref>

La bomba estava feta de metal que podria provindre d'un taller casolà. El principal component era un conducte de metal, en forma de tubo o canó, de 25 mm de diàmetro 230 mm de llarc. La bomba contenia pólvora sense fum, i la caixa i bugies que sagellaven l'extrem del canó estaven tallats a mà en fusta. En comparació, la majoria de [[Bomba tubo|bombes tubo]] usen normalment extrems de metal enfilats, que poden trobar-se en la majoria de ferreteries. Els extrems de [[fusta]] no són prou resistents pera permetre una gran quantitat de pressió en el tubo, per lo que l'explosió que va provocar esta primera bomba no va causar greus danys. El primitiu accionador que va usar la bomba era un clau, tensat per gomes dissenyades pera botar foc a sis caps de mistos en quant s'obrira la caixa. En el moment en que s'agarraren els mistos es produiria la ignició de la pólvora. No obstant, quan l'accionador va agarrar els mistos, només tres van començar a cremar. Una tècnica més eficient usada més tart per Kaczynski seria utilisar bateries i un chicotet filament calent per a provocar la ignició dels explosius més ràpidament i eficientment.<ref>{{Cita web|mesacceso=July 6|añoacceso=2008|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9D0DE4DF1E39F935A25757C0A960958260&pagewanted=all|título=Cabin's Inventory Provinyes Insight |obra=The New York Times|fecha=April 16, 1996|autor=Johnston, David }}</ref>

A l'atentat inicial de [[1978]] li van seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers van ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallada en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats van dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>

A l'atentat inicial de l'any [[1978]] li van seguir atres en cartes bomba dirigides a agents d'aerollinies, i en [[1979]] va colocar una bomba en l'equipage del vol [[American Airlines Flight 444]], un [[Boeing 727]] que volava de Chicago a Washington D.C. La bomba va començar a fumejar, forçant el pilot a realisar un [[aterrisage d'emergència]]. Molts dels passagers varen ser tractats per [[inhalació de fum]]. Un fallo en el mecanisme del temporisador va provocar que la bomba no explotara. Les autoritats varen dir que tenia suficient potència com per a “devastar l'avió”.<ref> *"chrono 1978" </ref>

Atés que atentar contra un avió és un [[delicte federal]] als [[Estats Units]], el [[FBI]] es va fer càrrec de l'incident i va inventar el nom UNABOM ('''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber). També es va cridar el sospitós Junkyard Bomber a causa del material usat per a fabricar les bombes, que era ordinari i poc professional (''junkyard'' significa “ferralleria”). En [[1980]], l'agent en cap [[John E. Douglas|John Douglas]], treballant en els agents de la [[Unitat d'anàlisis del comportament]] del [[FBI]], va emetre un perfil sicològic del terroriste encara sense identificar en el qual se li descrivia com un home en inteligència superior a la mija i en estudis. Més tart es va canviar el perfil per a re definir el terroriste en qüestió com un [[Neoludisme|neoludiste]] en estudis superiors en ciències.  

Atés que atentar contra un avió és un [[delicte federal]] en els [[Estats Units]], el [[FBI]] es va fer càrrec de l'incident i va inventar el nom UNABOM ('''Un'''iversity and '''A'''irline '''Bom'''ber). També es va cridar el sospitós Junkyard Bomber a causa del material usat per a fabricar les bombes, que era ordinari i poc professional (''junkyard'' significa “ferralleria”). En l'any [[1980]], l'agent en cap [[John E. Douglas|John Douglas]], treballant en els agents de la [[Unitat d'anàlisis del comportament]] del [[FBI]], va emetre un perfil sicològic del terroriste encara sense identificar en el qual se li descrivia com un home en inteligència superior a la mija i en estudis. Més tart es va canviar el perfil per a re definir el terroriste en qüestió com un [[Neoludisme|neoludiste]] en estudis superiors en ciències.  

No obstant este perfil sicològic fon descartat en [[1993]] en favor d'una teoria alternativa desenrollada per analistes del [[FBI]], que es concentrava en les proves físiques arreplegues de les restes d'explosius. En este perfil es declarava que el sospitós era un simple mecànic d'avions.<ref>{{Cita web|Franks, Lucinda|título=Don't Shoot|obra=The New Yorker|fecha=July 22, 1996|url=http://www.newyorker.Com/arxive/1996/07/22/1996_07_22_026_TNY_CARDS_000375118|mesacceso=July 3|añoacceso=2008}}</ref>  

No obstant este perfil sicològic fon descartat en l'any [[1993]] en favor d'una teoria alternativa desenrollada per analistes del [[FBI]], que es concentrava en les proves físiques arreplegues dels restos d'explosius. En este perfil es declarava que el sospitós era un simple mecànic d'avions.<ref>{{Cita web|Franks, Lucinda|título=Don't Shoot|obra=The New Yorker|fecha=July 22, 1996|url=http://www.newyorker.Com/arxive/1996/07/22/1996_07_22_026_TNY_CARDS_000375118|mesacceso=July 3|añoacceso=2008}}</ref>  

Es va establir una llínea directa en el número 1-800-701-BOMB per a rebre qualsevol crida relacionada en la investigació sobre el cas Unabomber, en una recompensa d'un milló de dólars per a aquell que poguera donar informació que portara a l'arrest de l'Unabomber, este havia enviat al periòdic un escrit en el que feya publiques les seues queixes cap a les noves tecnologies i havia demanat la seua publicació a canvi de no enviar mes bombes, van estar prou de temps dubtant sobre la seua publicació ya que no creïen la seua promesa de parar els seus enviaments encara que van deduir que feren el que feren les bombes proseguirien i que al fer publique un document escrit per l'algú podria identificar-ho. Van rebre milers de cridades de persones que creïen conéixer a unabomb i tenien milers de sospitosos.  

Es va establir una llínea directa en el número 1-800-701-BOMB per a rebre qualsevol crida relacionada en l'investigació sobre el cas Unabomber, en una recompensa d'un milló de dólars per a aquell que poguera donar informació que portara a l'arrest de l'Unabomber, este havia enviat al periòdic un escrit en el que feya publiques les seues queixes cap a les noves tecnologies i havia demanat la seua publicació a canvi de no enviar més bombes, varen estar prou de temps dubtant sobre la seua publicació ya que no creïen la seua promesa de parar els seus enviaments encara que varen deduir que feren lo que feren les bombes proseguirien i que al fer public un document escrit per l'algú podria identificar-ho. Varen rebre milers de cridades de persones que creïen conéixer a unabomb i tenien milers de sospitosos.  

El germà de kaczinski va reconéixer en este document al seu germà per una frase clau ¨No pots menjar-te la tortada i seguir tenint-la¨ la qual era típica del seu germà, encara que no podia creure que el seu germà fora un assessí, investigà este document i les cartes enviades pel seu germà i tenia la certea que les cartes contrastaven en el document, alertà a les policies pero el ya no podia fer res ya que entre tants sospitosos un que no tenia ni tan tan sols aigua corrent tenia mes difícil la fabricació una bomba.  

El germà de kaczinski va reconéixer en este document al seu germà per una frase clau ¨No pots menjar-te la tortada i seguir tenint-la¨ la qual era típica del seu germà, encara que no podia creure que el seu germà fora un assessí, investigà este document i les cartes enviades pel seu germà i tenia la certea que les cartes contrastaven en el document, alertà a les policies pero el ya no podia fer res ya que entre tants sospitosos un que no tenia ni tan tan sols aigua corrent tenia més difícil la fabricació d'una bomba.  

Quan van investigar a este sospitós es van donar conter que hi havia una provabilitat que fora el, per lo que van demanar al seu germà que senyalara en un mapa el lloc on es trobava la cabanya del seu germà, ho van detindre i al comprovar les pertinences que hi havia en la cabanya van deduir que els actes havien segut premeditats. També van trobar el seu diari i un quadern de notes en el que es descrivia la fabricació de les seues bombes.  <ref>{{Cita web|mesacceso=July 3|añoacceso=2008|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9F0CE7D81530F934A35753C1A965958260&pagewanted=all|título= Clue and $1 Million ReReward In Case of the Serial Bomber |obra=The New York Times|fecha=October 7, 1993|autor=Labaton, Stephen }}</ref>

Quan varen investigar a este sospitós es varen donar conter que hi havia una provabilitat que fora ell, per lo que varen demanar al seu germà que senyalara en un mapa el lloc a on es trobava la cabanya del seu germà, ho varen detindre i al comprovar les pertinences que hi havia en la cabanya varen deduir que els actes havien segut premeditats. També varen trobar el seu diari i un quadern de notes en el que es descrivia la fabricació de les seues bombes.  <ref>{{Cita web|mesacceso=July 3|añoacceso=2008|url=http://query.nytimes.Com/gst/fullpage.Html?res=9F0CE7D81530F934A35753C1A965958260&pagewanted=all|título= Clue and $1 Million ReReward In Case of the Serial Bomber |obra=The New York Times|fecha=October 7, 1993|autor=Labaton, Stephen }}</ref>

== Vore també ==

== Vore també ==